Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Ramon Oliveras, Carlos Martínez Baena FOTOGRAFIA José de la Mata blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fernando Calvo MUNTATGE Antoni Cànovas  SO Rossend Sagrera INTERPRETACIÓ Joaquim Pujol Lluís, Maria Alcaide Sinopsi Any 1937 La cinta recull una jornada completa de la vida d’en Lluís, un líder sindical de la CNT i símbol del nou heroi de la "revolució proletària" que treballa per crear un futur millor Producció La productora anarcosindicalista SIE Films elaborà diversos llargs de ficció i documentals sobre la guerra…

Situació Pont del segle XI compost per tres arcades, sobre l’Isàvena, que ha donat nom i origen al nucli del Pont de Serradui ECSA - J Bolòs Aquest pont es localitza al nucli del Pont de Serradui, vora la carretera, entre els quilòmetres 31 i 32, damunt l’Isàvena Al seu costat hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont Encara en l’actualitat és utilitzat com a pas principal del riu JBP Mapa 32-11 251 Situació 31CG002883 Pont És format per tres arcs El més occidental és de mig punt, amb uns muntants alts El central també és de mig punt i es fonamenta sobre les roques que hi ha a banda i banda…

Grup de becadells comuns Gallinago gallinago al delta de l’Ebre Alt de 24-26 cm, aquesta espècie fa de bon identificar a causa del seu bec, recte i llarguíssim, amb el qual sondeja els fangs en cerca d’aliment viu És una peça de caça molt apreciada, tant pel seu valor culinari com pel repte cinegètic que representa abatre’l, car té un vol molt ràpid i ziga-zaguejant Xavier Ferrer El becadell comú és una espècie abundant durant la migració, i a l’hivern, per tot el territori estudiat Com a hivernant sembla més freqüent a Catalunya, en alguns indrets del País Valencià i a l’illa de Menorca S’…

Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu la la dreta és característica per la taca verme/losa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica…

El morell xocolater Aythya nyroca és tot ell de color marró castany, tant el mascle com la femella El blanc de les infracobertores que s’aprecia a la part posterior del cos en aquest exemplar, és el caràcter més visible a distància i, juntament amb el blanc de l’ull, el més característic La femella, en aquesta espècie, és semblant al mascle Xavier Parellada Actualment el morell xocolater és un visitant de l’època no reproductora, principalment a l’hivern, que a nivell de cadascun dels territoris és ara rar o excepcional, però globalment, als Països Catalans, encara que molt…

El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i els Pirineus catalans,…

El bec d’alena Recurvirostra avosetta , més gros que el cames-llargues fins a 43 cm, s’identifica pel dibuix negre sobre blanc del plomatge i, sobretot, pel llarg bec, corbat cap amunt, i per les potes, d’un to blavós, caràcters que s’aprecien a l’exemplar de la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu l’aspecte gràcil de les potes i la membrana que uneix els dits, característica dels ocells de ribera Xavier Ferrer Present durant tot l’any al territori estudiat, a Catalunya i el País Valencià nia i hiverna d’una forma molt local, i és molt més estès durant les migracions A la Catalunya…

Dotat d’un talent excepcional, rebé les primeres classes de música del seu pare Estudià amb G Valentini a Viena, composició amb G Carissimi a Roma i, probablement, també estudià amb G Frescobaldi La seva primera obra coneguda, una ricercata , fou publicada en Musurgia universalis 1650, amb grans elogis per part de l’autor del llibre, el teòric A Kircher El 1656 fou mestre de capella de la cort de l’elector bavarès a Munic, on estrenà la primera òpera, L’Oronte 1657, composta per a inaugurar el teatre d’aquesta ciutat El 1658, Kerll fou convidat a tocar l’orgue i a compondre una missa amb…

Fill del tresorer del príncep de Liechtenstein, el seu talent excepcional per la música es manifestà quan era molt petit A set anys ja feia d’organista a la seva ciutat natal, i escriví les seves primeres composicions L’any 1851 els seus pares l’enviaren a estudiar al Conservatori de Munic, on rebé classes d’orgue, piano i teoria També estudià de forma privada amb Franz Lachner Malgrat que havia escrit moltíssimes peces per a orgue, en les quals desplegava un admirable domini del contrapunt, no fou fins l’any 1859 que es decidí a publicar una collecció de peces per a piano amb el…

El 1874 ingressà a l’escolania de la capella de música de Santa Maria del Pi de Barcelona Al cap de dos anys entrà, segons afirma B Saldoni, a la capella de la catedral, llavors sota el mestratge de Josep Marraco A onze anys inicià els estudis de violí amb Francesc Forns i els de piano amb Càndid Candi Vers el 1885 anà a ampliar estudis de piano al Conservatori de París, on fou alumne de M Mathis i de ChA de Bériot, tot seguint el camí de tants pianistes catalans que passaren per la capital francesa La seva carrera fou molt brillant el 1888 obtingué el primer premi del concurs del…