Resultats de la cerca

Creixen sobre arbres i roques, en llocs humits, sobretot a muntanya Amb el nom de barba de caputxí, són emprades en medicina, puix que contenen un antibiòtic, l’àcid úsnic

Les terres hiperbòries L’àrea coberta per la tundra equival només a un 3% de la superfície total dels continents La presència de l’oceà Àrtic escapça pel nord qualsevol possible extensió més septentrional, mentre que les bandes latitudinals són menys extenses a les regions properes als pols que a les latituds més baixes la longitud de l’equador és de 40 000 km, però la dels parallels corresponents a les latituds 70°N i S només és de 13 750 km Tot plegat fa que no hi hagi gaire espai per a la tundra Els límits latitudinals de la tundra El glaç marí i les glaceres del pol nord no constitueixen…

Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals,…

Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…

A la tundra, i molt especialment a la tundra típica que es fa en els territoris compresos entre les isotermes de juliol 4-5°C i 8-11°C, hi senyoregen les molses fan una coberta contínua, una flonja catifa que només interromp el curs indecís de les aigües de fosa Més al nord, a l’anomenada tundra septentrional, també les molses fan bandes torboses que encerclen claps nus, erms que resulten d’una particular dinàmica de congelació i desglaç del sòl Hom ha descrit la tundra com una taigà sense arbres De fet, una i altra comparteixen trets climàtics i un nucli d’animals i plantes comuns Però…

Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes…

Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…

Comprèn moltes espècies, unes de tallus en forma d’esquames, unes altres en forma de trompetes, moltes en forma d’arbrets molt ramificats, fràgils en temps sec Les espècies fruticuloses i de color clar són anomenades popularment molsa blanca