Resultats de la cerca

El Canadà, els darrers anys, ha estat un dels països que menys ha patit la crisi econòmica global Tanmateix, alguns analistes han advertit, al llarg d'aquest any, que ara que alguns països comencen a veure el final de l'esmentada crisi, potser el Canadà, paradoxalment, se'n ressent Es diu que si el Canadà no ha entrat en crisi, com la que per exemple ha afectat de manera dramàtica el seu gran veí del sud, és, entre altres raons, perquè, en el seu moment, el conservadorisme de molts bancs canadencs va fer que no s'aboquessin de ple a la bombolla immobiliària Tanmateix, aquest conservadorisme…

Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…

El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa

Situació Esvelta torre del castell, recentment alliberada de construccions annexes i restaurada ECSA - JA Adell Del castell, en resta una torre situada al mig de la població de Vilamajor, que és a l’extrem dels altiplans que s’estenen al sud de la vall del Llobregós Mapa 34-13329 Situació 31TCG523336 Des de la carretera que va de Cervera a Ponts, trobarem a mà esquerra una carretera senyalitzada que porta fins al poble JBM Història La primera notícia documental que tenim d’aquest castell data del 24 d’agost de 1084 Aquest dia Bernat Senmir donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell…

Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha els indicis…

Situació Conjunt de tombes de la necròpolis vistes en planta E Vives Aquesta necròpolis es troba al mateix turó on hi ha erigida l’església La situació i l’itinerari són, doncs, els mateixos Necròpoli La documentació d’època medieval conservada, referida a Caselles, no suggeria unes característiques especials de poblament del lloc El descobriment d’una necròpolis al costat de l’església demostra l’existència d’un nucli d’habitatge d’una certa importància L’àrea excavada durant els mesos de juliol i agost del 1988 a la zona de migjorn ocupa una superfície aproximada de 80 m 2 i arriba fins al…

L’índex de lectura de premsa ha estat considerat tradicionalment un indicador del nivell sociocultural dels diferents països Per això no ha d’estranyar que en el mapa es mostri clarament reflectit que aquest índex nombre d’exemplars per cada 1000 habitants és més alt en països desenvolupats i amb un bagatge de producció cultural més gran Destaca especialment l’elevat índex assolit als països europeus nòrdics N’hi ha cinc que es troben entre els deu països del món amb uns índexs de lectura més elevats amb mitjanes que arriben a superar els 500 exemplars per mil habitants, o, el que és el…

Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la tela per una…

La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…

Situació Espectacular torre del castell, de gran esveltesa ECSA - J Colomé Les restes del castell de la Fullola són situades en un petit turó, centre d’una vall que s’estén entre la serra de les Moles i el coll de la Mola, uns 12 km al nord-est de Tortosa Mapa 32-19 497 Situació 31TBF017265 De la carretera que va de Tortosa a l’autopista C-237, a uns 8 km de Tortosa, on hi ha una pedrera, surt a mà esquerra la carretera que porta cap a l’Hostalet de la Mosca 8 km, des d’on agafarem la pista de terra que segueix, en direcció N, el torrent de la Fullola 5 km, moltes vegades pel curs del riu…