Resultats de la cerca

Continuador, en certa manera, del setmanari Justícia Social-Octubre , es confeccionava als tallers, requisats, del diari catòlic El Matí Inicialment portava el subtítol de Diari dels treballadors de la ciutat i del camp , però ha estat sempre l’òrgan central del PSUC Suspesa la seva publicació el 25 de gener de 1939, amb l’entrada imminent de les tropes franquistes a Barcelona, reaparegué clandestinament cap a 1942-43, imprès primer a l’exterior i després a l’interior, amb periodicitat i característiques tècniques molt diverses Durant l’etapa 1946-47 en fou director Joaquim Puig…

S'hi agruparen membres del POUM —potser majoritàriament—, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d’Esquerra Republicana i de la CNT i, a l’interior, un grup d’estudiants laboristes de la Universitat de Barcelona L’antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una de les figures destacades entre els fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu L’òrgan del partit fou Endavant 1945-68, editat a França i dirigit per Josep Pallach El 1968, per raons conjunturals i ideològiques, el moviment es…

Reivindica la tradició comunista clàssica i aplega bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada En fou primer president Pere Ardiaca , i secretari general, Joan Ramos El 1987 ingressà a la federació  Iniciativa per Catalunya , però el 1989, després d’un intent de revitalitzar el PSUC, se n'escindí Arran dels mals resultats electorals en la seva etapa en solitari, el 1993 es reintegrà a IC fins el 1997, any que participà en la fundació d’ Esquerra Unida i Alternativa , de la qual constitueix el membre principal Dins d'aquesta formació ha obtingut representants…

Obrer de la construcció, s’afilià al Partido Socialista Obrero Español  i fou secretari de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble en 1918-21 Partidari de la Tercera Internacional, participà en l’organització de l’Agrupació Comunista Palmesana del PCOE, pel maig del 1921, i fou un dels fundadors d’ El Comunista Balear El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalanobalear, però reingressà al PSOE el 1926 Regidor i tinent d’alcalde de Palma a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona , es doctorà el 1984 amb la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica , una fita de la Catalunya actual pel que fa als estudis sobre l’esquerra Fou professor d’aquesta universitat des del 1978, on realitzà la seva trajectòria acadèmica i docent llevat dels anys 1992-95, que exercí a la Universitat Rovira i Virgili La seva recerca se centrà en el catalanisme i el federalisme entre els títols que publicà cal esmentar El federalismo pluralista Del federalismo nacional al federalismo plurinacional 2002 i Nacionalisme i partits…

Dirigent d’Estat Català durant la dictadura primoriverista, passà al Bloc Obrer i Camperol 1930 i, en plena guerra civil, al PSUC i a la UGT catalana de la qual fou secretari general Exiliat el 1939, s’establí a Mèxic, on continuà la seva activitat política formà part del Consell Nacional Català i promogué el Partit Socialista Català i fundà un centre de documentació Instituto Panamericano de Documentación i l’editorial Compañía General Editora Fou premiat nombroses vegades als Jocs Florals de l’exili per diferents estudis històrics, com Francesc Macià i els catalans d’Amèrica…

Neta de Joan Sales , visqué a França, on el seu pare, militant del PSUC, s’havia establert fugint de la persecució franquista, i posteriorment a Santiago de Xile, bé que estudià filologia a la Universitat de Barcelona Treballà com a traductora i, entre d’altres, feu versions al català de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Albert Camus o Pierre Drieu la Rochelle Ha traduït al francès Incerta glòria , de Joan Sales conjuntament amb Bernard Lesfargues i Els vençuts , de Xavier Benguerel L’any 2005 comprà les participacions de Club Editor  a l’Editorial Planeta i a la…

Es constituí en adoptar aquest nom el Moviment Social d’Emancipació Catalana MSEC Estava integrat per antics militants del PSUC, provinents majoritàriament del corrent de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, al costat d’altres originaris del grup de “L’Hora” com Miquel Ferrer, del Partit Comunista de Catalunya Pere Matalonga, del Partit Català Proletari Pere Aznar i fins i tot del PSOE Ramir Ortega Els seu nucli bàsic important es trobà sobretot a Mèxic i també a Xile, amb Pere Aznar i Dolors Piera, si bé disposà també d’una delegació a la Gran Bretanya Fou president del partit…

Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes compromesso…

En 1932-33 els grups de joventuts llibertàries del Principat criticaren la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no s’incorporaren fins al novembre del 1936, perquè dificultava l’ingrés dels joves dins la FAI Durant la guerra civil experimentaren un fort creixement entre 30 0000 i 34 000 afiliats al principi del 1937 El primer secretari general fou Fidel Miró, substituït per Alfred Martínez, mort durant els fets de maig del 1937 també hi tingueren un paper destacat Armand del Moral i Josep Peirats Malgrat haver constituït pel novembre del 1936 un comitè d’enllaç amb les…