Resultats de la cerca

La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…

Excavacions arqueològiques i restauració Les recerques empreses a Sant Pere de Rodes d’ençà del 1989 per la Direcció General del Patrimoni Cultural del govern català han ampliat molt el coneixement sobre la seva evolució històrica i arquitectònica i han fet variar una bona part d’allò que es donava per sabut, a més d’ajudar a cloure alguns dels debats plantejats sobre la cronologia del monument Dins d’aquesta àmplia actuació cal incloure l’excavació arqueològica, que ha comprès, fins ara, la casa de l’abat, les sagristies, el refectori, el pati d’entrada, els claustres primitiu i romànic,…

Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…

Els orígens remots dels humans de les estepes i les praderies El bioma de les estepes i les praderies és un dels més petits del món, ja que ocupa poc més de 1 200 milions d’ha Més de la meitat d’aquesta superfície 66% es troba a Euràsia el 22% se situa a l’Amèrica del Nord, el 8% a l’Amèrica del Sud i àrees molt més petites a l’Àfrica austral i a Nova Zelanda Aquest és, a més, un dels biomes més transformats per l’activitat econòmica dels humans tres quartes parts del territori que ocupa estan dedicades a l’agricultura, i la resta està més o menys afectada per pastures intensives Deduir, a…

“El foc és la primera meravella aquesta llum, aquesta ardència que s’encomana i tot ho torna brill No sé si és un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses Oh El foc, el foc… Les coses velles d’aquest món se n’han anat a l’altre passant pel foc” Joan Maragall, El Nadal de Sant Joan El foc del cel i el foc de sota terra La combustió, amb despreniment de llum i escalfor, en ser un dels primers processos químics que controlà la humanitat, esdevingué un element clau en la cultura humana perquè va possibilitar la transformació de la matèria o la cocció dels aliments El foc,…

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…

Història La situació Pla de la ciutat de Vic amb els edificis romànics assenyalats Informació A Pladevall - J Vigué En refer-se la ciutat després de la reestructuració de Guifré el Pelós, el sector alt, on les restes arqueològiques que van apareixent revelen una ocupació en època romana, i una segona, ben documentada, a partir del segle IX, devia quedar com una fortalesa, refeta aprofitant els enderrocs de la ciutat, abandonada, almenys després de la destrucció d’Aissó Aquesta fortalesa es degué organitzar entorn de l’antic temple romà anomenat des del final del segle X turris comitale La…

Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…

L’economia catalana de l’estabilització a la crisi trets generals Portada de la revista «Destino» de l’1 de febrer de 1964, que mostra una fotografia d’una caravana de cotxes, sota el titular "Cuando todos tengamos coche" El 21 de juliol de 1959, després d’uns quants mesos de negociacions i de dubtes, era aprovat pel govern espanyol el decret llei anomenat d”’Ordenación económica”, peça clau de la nova política econòmica, amb la qual s’intentava d’evitar la gravíssima crisi a la qual hom veia abocada l’economia espanyola L’anomenat Pla d’Estabilització era un tractament de xoc que tingué, ben…

Situació i presentació La comarca d’Osona té una extensió de 1 205,01 km 2 Limita al N amb la comarca del Ripollès, al NE amb la Garrotxa, a l’E amb la Selva, al S amb el Vallès Oriental, i a l’W amb el Bages i el Berguedà Des del punt de vista geològic, comprèn un sector pla de la Depressió Central Catalana, al seu extrem NE, solcat al N pel Ter i al S per la capçalera del Congost i flanquejat a llevant pels massissos del Montseny i de les Guilleries i pels altiplans estructurals del Cabrerès, mentre que a ponent s’alcen les enlairades plataformes del Lluçanès La comarca integra cinc…