Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
Castellciutat

Vista aèria de la vila de Castellciutat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.
Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les forces…
Castell d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
El lloc d’Adraén és documentat des del segle IX El castell és consignat des del segle XII en documents conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, que parlen de donacions d’alous i permutes Fou un dels castells inclosos dins el vescomtat de Castellbò, al quarter de Ciutat Segons Rocafort, el 1141, en el testament que va ser atorgat per Pere Ramon, vescomte de Castellbò, es nomena la seva muller Sibilla usufructuària fins que el seu fill fos armat cavaller, retenint mentretant, entre altres, el castell d’Adraén L’any 1185 Arnau de Castellbò donà Adraén a la seva muller A la…
Castellpoll (Cabó)
Art romànic
El lloc de Castellpoll és situat a 1 300 m d’altitud en un contrafort de llevant de la serra del Boumort, i damunt els pobles deshabitats de Senyús i de Montellà Aquest indret, amb el topònim Castellpodol , es localitza en diversos documents dels Caboet al llarg del segle XII L’any 1156, Ramon de Caboet, pel seu testament deixà a la Seu d’Urgell la vall de Sant Joan i la vall de Caboet, amb els seus castells respectius, Ars, Civís i Tor, de la primera, i Castellpodol, Castellpuig, la Serra i Tragó de la vall de Cabó Poc després, l’any 1162, A de Caboet féu el corresponent jurament feudal al…
Santa Eulàlia de l’Ametlla (Cabó)
Art romànic
Es desconeix el lloc on era situada l’església dedicada a santa Eulàlia, a l’igual que la població de l’Ametlla, de la qual tan sols sembla quedar el mas anomenat l’Ametlla, situat a la dreta del riu Cabó, entre els pobles del Vilar i el Pujal d’Organyà, a la vall de Cabó aquest mas ja consta en el cens del 1860 La vila de l’Atmella és documentada l’any 1006, en què es ven un hort situat in villa Amindula … que afronta per una de les seves parts amb Santa Eulàlia Les mencions de l’Ametlla al llarg del segle XI són freqüents, i en elles la vila apareix amb les gràfies d’ Amendola, Ammilla o…
Sant Iscle de Turbiàs (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 o 1003, en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “ in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres …” El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017 L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la vescomtessa Sança a…
Sant Climent de Saulet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El poble abandonat de Saulet, situat a la dreta del riu de Pallerols, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò En un document de l’any 975, en la venda al bisbe d’Urgell d’un alou situat a la vila de Noves, i format per un reguitzell de terres, entre les afrontacions d’una terra situada a Sant Sadurní s’esmenta la terra de Sant Climent Tot i que és arriscat identificar aquest Sant Climent amb Sant Climent de Saulet, ja que molt bé podria tractarse de Sant Climent de Codinet, constitueix l’única notícia coneguda fins ara El mateix…
Santa Maria de Castells (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos personatges…
Marianna de Copons i d’Armengol
Història
Aristòcrata i espia.
Filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d’Armengol i Aimerich, la informació sobre les seves activitats com a espia durant la guerra de Successió prové sobretot de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví Un dels seus germans, Josep, era capità de dragons i una germana seva, Caterina, era la segona dona del seu cosí Josep Anton Mata i Copons, destacat defensor de Barcelona en el setge de l’11 de setembre Des de mitjan 1713, Marianna de Copons residia a la finca de les Quatre Torres del seu cunyat, a…
Juan Zapatero y Navas
Juan Zapatero y Navas
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
En la guerra contra els carlins obtingué al País Basc el grau de coronel 1837 Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena aquest any aconseguí el grau de brigadier Amb l’alçament del juliol del 1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar Pel març del 1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari Darrere la formalitat d’un judici militar, protagonitzà l’execució de J…
Castell de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el 1001 a petició del bisbe…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina