Resultats de la cerca

Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les campanyes del rei Alfons I contra…

L’església parroquial és dedicada a Sant Sadurní Es troba a la vall de Baiasca, drenada pel riu de Baiasca, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta és una vall d’origen glacial, encaixada i suspesa i coberta de bosc

Els mitjans de subsistència Les poques terres de conreu que hi ha a Andorra es localitzen en les terrasses de les valls fluvials a causa de l’elevat contingut de matèria orgànica, de basses i d’un bon drenatge Es localitzen a partir de 800–900 m a la frontera catalano-andorrana fins els 1 700–1 800 m del Serrat, coll d’Ordino i Ransol En època medieval el límit superior de les terres conreades no devia passar en cap cas de 1 600 m Llocs habitats en l’actualitat pròxims a aquesta cota, Soldeu, el Serrat i Ransol, no devien ser nuclis de població contínua Les terres de pastura, mal documentades…

El primer document que parla del nucli de Tolse és una donació de l’any 1167, en quç l’abat Berenguer i els monjos del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles atorguen a un tal Martí Bernat i a la seva muller Maria el mas de Tolse en determinades condicions El mas Tolse apareix també en la concòrdia de l’any 1176 Possiblement a causa d’aquest document hom ha dit que la capella d’aquest mas era romànica Actualment en resten molt pocs vestigis, i el tipus de paraments que es conserven no sembla pas que sigui romànic En alguna fotografia de l’any 1880 hom pot veure la porta d’entrada, amb dues…

La primera notícia que hi ha relativa a Sallent és de l’any 1010 o 1012 en el testament de Sunifred, que llegà un alou situat a Sallent L’any 1068 hi ha documentada una donació d’un alou, situat al seu terme, a Santa Maria de la Seu En tots dos documents Sallent apareix relacionat amb altres topònims de la vall de Castellbò, cosa que permet identificar-lo com Sallent de Castellbò, diferenciant-lo de Sallent d’Organyà Posteriorment, l’any 1198 es documenta la venda d’unes possessions situades a Sallent i Campelles, i l’any 1212 la donació al monestir de Tavèrnoles d’uns masos a Sallent, a la…

Es desconeix l’indret on era situada la vila d’Iel — Hielle, Hiel, Hiello, lello— amb les seves esglésies de Sant Feliu i Sant Pere El primer esment conegut és de l’any 912, en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, on la vila forma part dels béns amb què fou dotada la nova església pel comte Sunifred II d’Urgell La parròquia d’Yell apareix entre els béns concedits al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles en l’acta de consagració d’aquest de 1040 La vila és esmentada en altres documents dels segles XI I XII Segons les dades aportades per una venda del 1081, lel…

No és coneixen notícies històriques directes sobre aquesta antiga parròquia Molt probablement aquesta església gaudí d’una afecció especial car donà nom a la vall de Manyanet, capçalera del riu de Bellera, coneguda d’antic com a vall de Sant Pere En formaven part els llogarets de Buira, Castellvell de Bellera, Avellanos, Castellnou d’Avellanos, Vilancòs, i el mateix Manyanet D’altra banda, el topònim Manyanet prové del llatí Medianetu que significa justament “línia on és posa un molió” Per tant, podem identificar-la també amb Sancti Petri de Nubibus 1 488 m d’altitud, límit tradicional del…

De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…

Aquesta església, avui completament desapareguda, era situada en un serrat homònim que s’aixeca al sud-est de Bellver Diversos documents en donen referències El més antic és de l’any 1096, en què els esposos Guillem Pere i Sicarda van vendre a Ramon Arnau i Berenguer Arnau un alou que es trobava al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, al terme de Bor o Pedra Aquest alou afrontava, d’una banda, amb Torrelles, d’una altra, amb la serra de Sant Agustí, d’una tercera, amb el riu Segre i d’una quarta, amb el coll de Trapa Entre els béns amb què el comte Ramon Guifré de Cerdanya va dotar Santa…

El lloc i castell d’Ogern, de l’actual terme municipal de Bassella, apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella i mare del vescomte Ramon Miró, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern Aquest testament fou jurat sobre l’altar de Sant Salvador d’Ogern, pertanyent, segurament, a l’església de Sant Sadurní, ja que aquesta església sembla que estava estretament vinculada a la família Ogern En aquesta línia s’inclou el document de l’any 1111, data en què hi hagué la resolució d…