Resultats de la cerca

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, d’una sola nau, rematada vers llevant per un absis semicircular L’edifici ens ha pervingut sense gairebé modificacions J Sarri L’església de Sant Miquel de Vilageriu es troba situada al costat de ponent de la població de Tona, al repeu de la serralada de Collsuspina, al mateix pla on comença la Plana de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 34,5 —y 32,4 31 tdg 345324 Per anar-hi cal prendre la carretera que va a Tona des del…

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…

Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de…

El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…

El joc consisteix a llançar una pilota amb la mà per fer caure una estructura formada per tres pals i dues peces de fusta sobre aquests wicket defensada per un jugador de l’altre equip, que tracta de colpejar la pilota amb un bat i enviar-la com més lluny millor per intentar marcar corregudes runs L’equip guanyador és el que aconsegueix més corregudes una vegada s’han completat els torns de bat estipulats, que acostumen a ser d’un o dos per equip Els partits a dos torns tenen una durada de tres o quatre dies Es juga en un camp, més o menys ovalat, l’extensió del qual no ha de ser inferior a…

El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades sovint…

Diverses restes òssies recuperades al jaciment del període Triàsic mitjà Anisià del Tagamanent Vallès Oriental Josep Fortuny La fauna de vertebrats del Permià i el Triàsic dels ecosistemes marins és especialment ben coneguda i representada als Països Catalans per una fauna ictiològica i herpetològica diversa Els vertebrats dels ecosistemes continentals, en canvi, han estat històricament poc estudiats, tot i que actualment els amfibis i rèptils recuperats en aquests ecosistemes representen una fauna important, especialment del Triàsic Des d’un punt de vista cronològic, les restes de vertebrats…

Situació Aquest cementiri es troba a la part nord-est de la capella de Sant Marçal de Relat Long 1°59’40” — Lat 41°54’50” Per arribar a l’església de Sant Marçal cal sortir d’Avinyó cap a Sant Feliu Sasserra i després d’uns 6 km trencar a mà esquerra per un camí que hi porta en poca estona ADJ-JGB Necròpoli És una de les necròpoli comarcanes més interessants, puix que és l’única fins el dia d’avui que ha fornit un abundós i atractiu material ceràmic L’any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’una efímera i mútua collaboració, iniciaren…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…