Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
Francesc Eiximenis
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida La seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la baixa edat mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes Franciscà menor, prengué l’hàbit de l’orde al convent de Girona en una data desconeguda i s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352, a Barcelona El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on…
, ,
Altres convents de clarisses
Art gòtic
Santa Clara de Barcelona La presència de monges clarisses a Barcelona data del 1233, quan van arribar a la ciutat Agnès de Peranda d’Assís i Clara de Jànua, enviades per la mateixa santa Clara Aquesta data és confirmada per l’epigrafia de la làpida sepulcral de la primera abadessa del convent, l’esmentada Agnès de Peranda, de l’any 1281, transcrita i traduïda per Fidel Fita 1895, pàg 273 En un primer moment es van establir en una petita ermita vora el mar, consagrada a sant Antoni Abat Només tres anys més tard, el 1237, i gràcies al vistiplau del rei Jaume I, van obtenir uns terrenys, en una…
E rnst T heodor A madeus Hoffmann
Música
Escriptor, compositor i jurista alemany.
Vida Passà la infantesa i primera joventut a Königsberg, on inicià els estudis musicals i pictòrics, i més tard anà a la universitat per a estudiar dret En acabar la carrera s’installà algun temps a Berlín, on estudià composició amb JF Reichardt i entrà en contacte amb l’escriptor Jean-Paul Richter i altres figures artístiques del moment d’aquesta època data la seva primera composició ambiciosa, el singspiel en tres actes Die Maske 'La màscara' A l’inici del segle XIX fou designat jutge assistent a Poznan, on continuà la seva tasca compositiva si l’estada berlinesa l’havia convençut de la…
Narcís Oller i Moragas

Narcís Oller i Moragas.
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista, narrador, traductor, periodista i dramaturg.
Vida i obra Orfe de pare, fou educat pel seu oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la diputació provincial Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, estructurades en lliuraments, com El pintor Rubio redactada en 1866-67, inèdita, Don García de Alcaraz 1875 i Un viaje de placer , apareguda sota el pseudònim de Plácido a El Tío Camueso el…
,
Joan Margarit i de Requesens, ardiaca major de Girona i canonge de Barcelona (1521-1524)
El 22 de juliol de l’any 1521, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de Santa Maria de Solsona no prengué possessió del càrrec diputat eclesiàstic Joan de Vilanova, donzell diputat reial Joan Berenguer d’Aguilar i de Miquel, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran de Rocabruna no prengué possessió del càrrec diputat reial Perot de Darnius, donzell diputat reial Jaume Granell, ciutadà de Tortosa El 22 de juliol de 1521 va ser extret com a diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de…
George St. Noble i l'Anglo-Espanyola d'Electricitat
Jordi o George St Noble era un enginyer anglès, membre de l’Institut d’Enginyers Electricistes de Londres, que s’installà a Barcelona el 1880 Un germà seu, Ernest, era el director a la capital catalana de la companyia d’assegurances sobre la vida Sun i sogre del poeta Joan Maragall, casat amb Clara Noble Noble creà la Societat Anglo-Espanyola d’Electricitat de la qual ell era Director i únic representant El seu propòsit era utilitzar els seus coneixements i les seves relacions amb fabricants britànics per a fer installacions elèctriques Les primeres de les que tinc notícia foren les de tres…
El Mestre de Pedralbes i l’activitat barcelonina els anys centrals del segle XIV
Art gòtic
La creació artística a Barcelona visqué durant la catorzena centúria una de les èpoques més brillants Els artífexs d’aquesta situació privilegiada foren, a parts equivalents la reialesa, centrada de manera gairebé absoluta en la figura de Pere el Cerimoniós l’Església, que participà en projectes parroquials i conventuals, a més de tenir cura de les obres de la nova catedral i la mateixa Ciutat, representada pels organismes del poder municipal Tampoc no va ser gens menyspreable la implicació d’altres entitats urbanes, com les confraries Finalment, cal no oblidar els particulars, alguns dels…
Les tribulacions del marquès de Ciutadilla amb els seus vassalls
Camperols, Ade Laborde, 1807-18 BC Després d’una vida dedicada a l’estudi del segle XVIII català, l’historiador francès Pierre Vilar confessava la seva fascinació “per aquell número del ‘Diario de Barcelona’, datat el 31 de gener de 1793, on un jurista ‘expert en la branca de la capbrevación’ s’ofereix als ‘Senyors alodials, delmers, etc’ per recensar i ‘renovar’ els títols de reconeixement dels seus ‘drets feudals’ Les paraules són aquestes, deu dies després de l’execució, a París, del rei Lluís XVI” No era un testimoni aïllat L’advocat Jaume Tos i Urgellès ja havia publicat el 1784 un…
L’anticlericalisme
Caricatura anticlerical, “La Flaca”, Barcelona, 23-5-1869 BC L’anticlericalisme sempre viu en amplis sectors populars, com a mínim des dels inicis de la revolució liberal, va ser impulsat en els primers moments de la revolta de setembre del 1868 pels nuclis burgesos dirigents Aquests hi descobriren una vàlvula de seguretat per als seus interessos i de distracció per a les reivindicacions revolucionàries populars L’impuls donat a l’anticlericalisme representava la possibilitat de fer creure als sectors més rupturistes que s’estava duent a la pràctica una tasca revolucionària, mentre que es…
interpretació
Música
En la música de tradició escrita, la partitura és la font d’informació bàsica per a donar a conèixer una obra tal com l’ha concebut el compositor, però, afortunadament, admet múltiples versions.
La notació mai no s’ha volgut tan precisa fins al punt que defineixi al cent per cent el resultat sonor final La interpretació aporta tot allò que hi ha entre el que la notació fixa i el que arriba a l’oïdor en un concert o per mitjà d’un disc Es podria dir que, amb excepcions, s’ha anat d’una menor a una major concreció en les dades faci litades per l’autor A això ha contribuït la invenció del diapasó 1711, del metrònom Maelzel 1815 i del fonògraf Edison 1877, entre altres estris, que han permès conèixer amb més exactitud l’alçada del so, el tempo i els diversos aspectes de la interpretació…