Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Guillem Seguer de Montblanc
Art gòtic
L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové aquesta dada impedeix precisar els marges cronològics…
Els primers testimonis de l’assumpció de l’estil
Art gòtic
Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat anteriorment, que l’escultura catalana presenta sovint…
Les societats ibèriques: economia i política
Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…
Les religions de l'antiguitat
Les religions de l’Orient Mitjà Antic Les comunitats humanes que van viure en èpoques anteriors a la “invenció” de l’escriptura ja coneixien concepcions i pràctiques de tipus religiós o màgic Entre els primers objectes de significat magicoreligiós hi ha l’anomenada Venus de Willendorf, de fa uns 30 000 anys representa la dona en el seu paper maternal, en relació amb el culte de la fertilitat i de la vida humana Les sepultures són les formes més antigues de pràctiques religioses Ja al paleolític mitjà se solia enterrar els morts amb objectes d’ús quotidià, menjar i joies El significat…
L'arqueologia
Què és l’arqueologia “Com que l’ésser humà no sempre pot acomplir la seva ambició de crear, es complau a cercar el que s’ha perdut, reconstruint el que s’ha destruït i fent reviure el que havia desaparegut És per això que tots nosaltres sentim tant d’interès per les excavacions dels monuments enterrats del passat” En els seus Escrits sobre l’art , Johann Wolfgang Goethe explica així la fascinació que susciten les recerques arqueològiques Les seves paraules ens poden ajudar a entendre les raons de l’èxit actual de l’arqueologia, la seducció que exerceix amb els seus relats de viatges, de…
Beatus de Torí (Girona)
Art romànic
La Biblioteca Nacional de Torí conserva, entre els molts còdexs medievals, un dels manuscrits romànics catalans amb més rica decoració i l’únic exemplar del Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana illustrat a Catalunya del qual tenim notícia Es tracta del Beatus de Torí Ms Llat XCIII, o bé, 1355 I-II-I, compost per 214 folis 36 × 27,5 cm, escrits a dues columnes en lletra carolina francesa correctament traçada, dels quals 106 són illuminats La seva decoració es complementa amb un grup important d’inicials per al traçat de les quals s’ha recorregut tant a formes zoomòrfiques i humanes com…
Diverses peces provinents de la Santa Creu i Santa Eulàlia o catedral de Barcelona
Art romànic
Escultura Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, procedents del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, on figuraven amb els núms d’inventari 1 706 i 1 707, dues peces de gres de Montjuïc núms d’inventari 14 397 i 14 398, les quals foren trobades l’any 1887 en fer els fonaments de la façana actual de la catedral de Barcelona * Fragment d’imposta de la primera meitat del s XI, procedent de la catedral i conservada al Mnac-Mac núm inv 14397 ECSA - Rambol La peça amb núm d’inventari 14 397 és un fragment d’imposta, format per tres trossos units tal com es dedueix de les…
Pere Oller
Art gòtic
La formació en el taller de Pere Sanglada Detall de la figura jacent del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola, a la catedral de Girona 1409-10 Aquesta peça és l’obra més important de l’etapa de joventut de Pere Oller, imprescindible per a conèixer el seu estil i la seva formació BG – JMOliveras La importància del taller que elaborava el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, dirigit per Pere Sanglada, no només rau en l’elevada qualificació dels seus escultors, sinó també en el fet d’haver esdevingut un centre de formació de nous imatgers D’entre els aprenents, fou Pere Oller el…
Sant Miquel de Terrassa
Art romànic
Església Capçalera poligonal de l’església de Sant Miquel D Ferran L’església baptisteri de Sant Miquel d’Ègara és un edifici clarament diferenciat arquitectònicament, concretament en la planta i l’alçat, de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, cosa que s’atribueix, hipotèticament, a la seva funcionalitat com a baptisteri Malgrat les nombroses reformes i transformacions realitzades al llarg dels segles i, sobretot, les diferents campanyes de restauració del final del segle XIX i principi del segle XX F de Paula Villar, Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell, sense oblidar les…
Conservació i difusió del patrimoni oral
Antecedents Al Museu Molí Paperer de Capellades es mostra el procés d’elaboració manual del paper, element imprescindible per al desenvolupament de la impremta i, per tant, del llibre imprès Enciclopèdia Catalana Des de la seva aparició durant el segle XV, el llibre va esdevenir un component essencial de la civilització occidental i, ara per ara, la seva desaparició tan controvertida entre especialistes de tota mena i anunciada com a inevitable, quan van aparèixer les anomenades noves tecnologies de la informació, no sembla que s’hagi de produir de manera immediata, ni tan sols si arribarà a…