Resultats de la cerca

Professor a Pau, s’interessà per l’estudi del basc i del georgià, llengües que arribà a dominar perfectament Catedràtic de basc a la Universitat de Bordeus 1948, en els seus nombrosos treballs més de dos-cents es decantà per la hipòtesi de l’origen caucàsic del basc, i alhora estudià aspectes gramaticals i filològics d’aquesta llengua, especialment els relatius al verb basc, que inicià amb la seva tesi, en dos volums, Le système du verbe basque au XVIe siècle 1943 Publicà també estudis de vocabulari tant basc com georgià o caucàsic en general, etc, de literatura amb traduccions…

En les llengües d’una morfologia més rica per llurs variades possibilitats de flexió, com el llatí, l’ordre dels mots en la frase és molt més lliure que en moltes llengües que han de compensar una certa manca de recursos morfològics amb una particular fixesa en l’ordre dels mots De fet, però, totes les llengües presenten casos en què l’ordre dels mots en la frase és rigorosament fix i d’altres en què permet una major llibertat Donat un ordre considerat gramaticalment habitual o lògic usat comunament com a recurs per a distingir entre el subjecte i l’objecte del verb, nucli de la…

Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que dóna al…

Per exemple, F →SN + SV, SN →D + S, SV →V + C és una regla que indica que la frase F ha d’ésser convertida en una cadena de sintagma nominal SN i sintagma verbal SV el SN en una cadena de determinant L D i substantiu S el SV, en una cadena de verb V i complement ©, etc, fins a arribar a uns símbols terminals no susceptibles ja de cap més reescriptura La regla A →Z ¦ X-Z pot indicar que la categoria A esdevé Z en un context format a l’esquerra per X i a la dreta per Z Per exemple, en català + sord → + sonor ¦ -+ sonor, o sia un so sord esdevé sonor en un context en què el segueix…

Formada pel conjunt de sis grups diferenciats semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià La tendència moderna Greenberg és designar aquesta gran família lingüística amb el nom d' afroasiàtica Presenta trets essencials comuns innegables Quant a la fonologia, cal remarcar l’existència, en grau divers, de consonants glotalitzades i enfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal laríngies, faríngies i velars i del paper essencial de les consonants morfològicament cal fer esment de la forma prefixada del verb i els pronoms sufixats com…

Formada a partir del parlar de Seül, consta de set vocals fonamentals i de vint-i-cinc consonants Té numeració decimal i fa un gran ús de sufixos que serveixen per a formar mots nominals, a partir principalment de radicals variables El verb és impersonal i no té noció del nombre La classificació lingüística no ha estat fixada encara, bé que hom la relaciona amb les llengües altaiques, tanmateix amb reserves Però cal notar la influència xinesa, sobretot en la llengua sàvia i en les classes intellectuals, a causa de la colonització de la regió pels xinesos segle II aC, de l’entrada…

Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat o a la més gran part de les llengües uralianes són harmonia vocàlica, limitacions distributives de les…

Aquest recurs s’ha utilitzat des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat amb la intenció d’aprofitar una melodia coneguda per a transmetre un nou text sovint de caràcter oposat a l’original Fins al segle XVII, les obres que contrafeien música profana amb textos sacres 'contrafer a l’espiritual' rebien el nom de contrafactum el participi del verb llatí contrafacere Als segles XVII i XVIII, la contrafacció s’emprà sovint en sentit contrari sagrat-profà o bé en el sentit seriós-burlesc i donà lloc a obres com la paròdia i la burlesque fou un procediment habitual en l' opéra comique…

Les variacions que implica l’ús de les desinències són motivades per la necessitat d’assenyalar el gènere, el nombre i el cas desinència casual en els noms, i totes les possibles categories gramaticals pròpies del verb persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte desinència verbal Per exemple, en català el plural és indicat per mitjà de la desinència -s , l’imperfet d’indicatiu, per mitjà de la desinència - ava o -ia , etc Les desinències, a més, són emprades en la llengua per a facilitar les funcions d’interrelació i interdependència entre els mots d’una mateixa frase per…

Comprèn l’esquimal pròpiament dit i el del sud d’Alaska, ambdós dividits en dialectes El més evolucionat és el del sud de Grenlàndia el seu sistema fonològic comprèn tres vocals i una sèrie única d’oclusives, i no té africades El mot esquimal sovint es presenta com un conglomerat d’elements accessoris units a un element lexical bàsic Té singular, plural i dual En la flexió nominal hi ha dos casos sintàctics l’absolut i el relatiu, i sis casos adverbials El verb té tres modes independents —indicatiu, interrogatiu i optatiu— i quatre modes subordinats —conjuntiu, subjuntiu i dos…