Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
Folklore i cultura popular 2015
Folklore
Les Festes del Foc dels Pirineus, com aquesta celebració de les Falles del Pont de Suert, van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO © Consell Comarcal d'Alta Ribagorçana / Manel Pueyo El 2015 les Festes del Foc als Pirineus van aconseguir afegir-se al registre de millors pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO En aquesta ocasió, el fet diferencial d'aquest reconeixement és que aplega festes de tres estats diferents Andorra, Espanya i França, si bé cal remarcar que una part significativa té lloc a…
Ensenyament 2019
Educació
Punt i seguit El 2019 es va estrenar tot fent camí vers la traça d’innovació i renaixença pedagògiques de l’any anterior, i enmig, també, d’una continuada complexitat social i política un contínuum que va tornar a posar de nou en dubte el model d’immersió lingüística a Catalunya per motius ideològics més que pedagògics Dels conflictes i reptes no resolts va arribar la sentència del Tribunal Constitucional TC, l’11 d’abril, per acabar de resoldre el recurs presentat pel Partit Popular l’any 2009 contra diversos preceptes de la Llei d’educació de Catalunya LEC La sentència ratificava el model…
Demografia 2009
Demografia
El boom migratori es va frenar a causa de la crisi, sobretot per la davallada de la feina en el sector de la construcció © Fototecacat Probablement la paraula més repetida durant l'any 2009 va ser "crisi" Els efectes de les dificultats del moment que es viu es van fer notar no tan sols sobre l'economia del país, sinó també sobre altres aspectes de la nostra societat, entre d'altres, la demografia I és que la dinàmica de la població d'un territori es veu condicionada, en gran part, per la conjuntura econòmica general L'exemple més clar d'aquesta afirmació és l'evolució del creixement migratori…
Museística 2009
Museologia
El Museu Militar del castell de Montjuïc va ser clausurat i es preveu que el seu fons es traslladi al castell de Sant Ferran de Figueres © Fototecacat En l'àmbit institucional, cal destacar que al mes de maig del 2009 la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van signar un acord per posar en marxa nous centres museístics a la Ciutat Comtal Per una banda, es va acordar constituir un consorci per a impulsar la creació del Museu Nacional d'Història Natural de Catalunya, sobre la base de les colleccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona Zoologia, Geologia i Jardí Botànic,…
Barcelona, Ciutat del Coneixement: una nova estratègia econòmica i territorial
Barcelona, segle XXI Vestíbul de la Terminal A de l’aeroport de Barcelona, dissenyada per RBofill i inaugurada el 1992 ECSA En els darrers temps Barcelona ha fet passes decisives en la definició d’una nova estratègia econòmica i territorial esdevenir ciutat del coneixement L’antiga capital mercantil de la Mediterrània, la gran capital industrial d’Espanya, l’única gran ciutat del sud d’Europa que en expressió de l’historiador Jordi Nadal ha participat en primera línia tant en la revolució mercantil com en la revolució industrial, afronta ara el repte de participar també en un lloc destacat en…
El planejament urbanístic
Portada de la revista “Construcción, Arquitectura y Urbanismo”, setembre-octubre del 1973 SB-UAB / GS Els fenòmens de creixement urbà accelerat i desordenat tingueren lloc en un context d’ineficàcia del planejament urbanístic Aquesta constatació és paradoxal, ja que tot just abans de l’inici del període estudiat la legislació urbanística espanyola havia estat profundament revisada i modernitzada En efecte, la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, en l’elaboració de la qual tingué un paper decisiu el jurista barceloní Manuel Ballbé i Prunés, promulgada el 12 de maig de 1956, fixava com…
La vila de Reus
Art gòtic
La fundació i el seu desenvolupament Vista aèria del nucli antic de Reus, envoltat pels ravals seguint el perímetre de les muralles, actualment desaparegudes ECSA – JTodó Durant els primers temps, la vila anomenada Reddis fou objecte de diverses transaccions entre el príncep Robert d’Aguiló i l’Església de Tarragona 1129 i 1154 i entre l’arquebisbe i el capítol tarragoní 1159, i revertí finalment a favor de la cambreria, dignitat canongial creada a la dècada del 1170 Tot i això, la senyoria directa romangué en possessió de l’arquebisbe, el qual, ja el 1154, infeudà el domini a favor de…
Ramon d’Olmera i d’Alemany, comanador de Vilafranca del Penedès i de Tortosa (1614-1617)
El 22 de juliol de l’any 1614, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ramon d’Olmera i d’Alemany Segle XVI – Barcelona 1616, comanador de Vilafranca del Penedès i de Tortosa de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Alexandre d’Alentorn i de Botella, senyor de Seró diputat reial Maties Joan Tomàs, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Joan Pelegrí, cambrer d’Arles oïdor militar Ramon d’Olmera i de Sarrovira, donzell de Girona oïdor reial Pere Antoni Vinyola, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona El diputat…
Romeu Sescomes, bisbe de Lleida (1363-1365)
En data desconeguda, però segurament al mes de febrer del 1363, foren escollits pels braços vint diputats Els residents a Barcelona i els oïdors foren els següents diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Guillem de Togores, cavaller diputat reial Pere de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona oïdor militar Berenguer de Pontons, cavaller oïdor reial Ramon de Senyecs, mercader de Vilafranca del Penedès Romeu Sescomes, bisbe de Lleida, havia estat membre de la primera Diputació Quan fou elegit en aquesta…
Pere Sanglada i l’arribada del gòtic internacional a Barcelona
Art gòtic
L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…