Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
Edward Burne-Jones
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork…
Diari de Sabadell
Periodisme
Diari publicat a Sabadell entre el 1910 i el 1936.
Fundat per Miquel Duran i Tortajada , s’autoqualificava d’“autonomista i d’avisos i notícies”, i el primer número es publicà el 2 d’agost de 1910 Catalanista conservador i molt proper a la Lliga Regionalista , per suspensió governativa fou transformat 1919 en Diari de Sabadell i sa Comarca , amb nova numeració, però amb el mateix ideari Després de Manuel Duran, en foren directors Joan Arús Colomer de l’agost del 1916 al novembre del 1919 i Josep M Castellet i Pont fins l’octubre del 1924 Entre el 1924 i el 1934, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal el dirigiren…
Jan Kaplický
Arquitectura
Arquitecte txec.
Es diplomà el 1962 en arquitectura a Praga Després de la Primavera de Praga 1968 anà viure a la Gran Bretanya, on el 1971 s’incorporà a l’estudi de Richard Rogers i Renzo Piano , on collaborà, entre d’altres, en el projecte del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou de París El 1979 fundà el seu propi estudi, Future Systems, el treball en el qual compaginà amb la collaboració a Norman Robert Foster & Partners de 1979 a 1983 La seva obra, de disseny curvilini, agosarat i visionari, és molt influïda per l’estètica pop i ha donat lloc a controvèrsies Entre els seus projectes…
bolòmetre
Física
Instrument de precisió que permet de mesurar la intensitat de radiacions febles.
Inventat per Samuel Pierpont Langley el 1880, és constituït, esquemàticament, per dues llenques de platí molt primes, pràcticament iguals i ennegrides per a facilitar al màxim l’absorció de les radiacions Aquestes llenques constitueixen dos dels braços d’un pont de Wheatstone, de tal manera que resten paralleles i a molt poca distància perquè només una d’elles rebi el flux d’energia i l’altra serveixi per a compensar les variacions de temperatura alienes a la radiació en aquestes condicions, les variacions de temperatura sofertes per la llenca exposada a la radiació són traduïdes…
Segre
Periodisme
Diari fundat l’any 1982, amb seu a Lleida.
Primer diari de les comarques de ponent, fou editat en castellà fins el 1997, que inicià una doble edició idèntica en castellà i català El 2001 la difusió mitjana fou de 13 249 exemplars, el 45% de la qual corresponia a l’edició en català Té delegacions a la Seu d’Urgell, Balaguer, el Pont de Suert, Tremp i Tàrrega Publica suplements comarcals, i des del 2002 adjunta en el diari El 9 Esportiu , publicació en collaboració amb el grup Comit És editat per Premsa Lleidatana, que té participació en diverses publicacions i emissores Publica el setmanari Nova Tàrrega , el Diari d’…
Andreu-Rivels
Atracció de circ de renom mundial, creada a Barcelona el 1920 per Pere Andreu i Pausas i presentada pels seus fills Josep (que esdevingué cèlebre amb el nom de Charlie Rivel), René i Pau, Polo.
Consistia en un trio de pallassos i acròbates en el qual René feia de clown , Charlie, d’august, i Polo, de contraaugust Executaven un repertori compost d’entrades de pallassos Els ous , El petit pont , La Diva , entrades musicals i números acrobàtics entre els quals hi havia els trapezis baixos El número, de gran qualitat, triomfà el 1924 al Cirque d’Hiver de París i a l’Olympia de Londres, i el 1925, al Medrano i a l’Olympia de París Actuaren als millors circs europeus A finals del 1935, en abandonar Charlie Rivel el trio, perpetuaren el número, amb el nom dels 3 Rivels…
Alerigues
Família d’orfebres rossellonesos del s XV.
El fundador de la dinastia fou Pere Alerigues , a qui és atribuïda una custòdia granper a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1407-12, en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i Francesc Miquel Alerigues , el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles Vallespir Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del mateix material…
Arnau Bargués
Arnau Bargués Antiga façana (ss XIV-XV) de la casa de la ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Mestre d’obres i enginyer, probablement deixeble de Bernat Roca.
Assistí a la reunió d’arquitectes de Girona per a la continuació de l’obra de la catedral 1386 A Barcelona fou mestre major de la catedral 1397, on inicià la construcció del cimbori 1405, i mestre major de la ciutat 1399 Són obres seves la façana vella de la casa de la ciutat, la continuació de la muralla de la ciutat amb el pont del portal de Jonqueres i l’adob de la riera davant el portal del Ferro, la reparació del Rec Comtal, la mutació del curs del Besòs i del camí de Sant Boi i la construcció de la font de Santa Maria del Mar i de l’abeurador del verger de la Llotja Per…
Camí de Solanell a Aubet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Camí medieval en un dels seus trams, excavat a la roca ECSA – A Villaró Solanell és un poble abandonat situat a la solana de la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC636970 S’hi arriba des de Castellbò, per una pista que arrenca del segon pont que es troba en arribar-hi El camí surt de les cases del cap de Solanell, i va en direcció nord Camí És el camí tradicional que unia Solanell amb els pobles de la part alta de la solana de la vall de Castellbò Seix i Aubet i en molts indrets és excavat a la roca És un camí de bast té un pis molt irregular i la seva amplada…
Sant Llorenç del Pinell de Brai
Art romànic
El lloc del Pinell és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers des d’aleshores restà subjectat a la comanda templera de Miravet La repoblació de l’indret fou un xic més tardana El 1198 el preceptor de Miravet concedí una carta de poblament i franquesa al Pinell Aquest intent de repoblació, però, no prosperà i uns anys després, el 1207, el preceptor de Ribera, Bernat de les Gunyoles, expengué una nova carta de població L’església parroquial, dedicada a sant Llorenç, surt esmentada en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El bisbe…