Resultats de la cerca
Es mostren 2195 resultats
Sant Romà d’Useu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Església parroquial en ruïna irreversible situada als afores del poble ECSA - A Roig L’antiga església de Sant Romà es troba als afores del poble d’Useu Mapa 33-11252 Situació 31TCG427861 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior, i un cop arribats a Useu, s’ha d’agafar un fressat corriol en direcció a llevant, i en uns cinc minuts ens trobarem al davant dels antics fossat i església de Sant Romà ARD Història La vila d’Useu apareix vinculada a la jurisdicció del monestir de Gerri en els documents coneguts com falsos I, II, IV i en la…
Sant Genís de Palafolls
Art romànic
Situació Vista aèria de l'església de Sant Genís de Palafolls, que conserva part de l’estructura romànica ECSA - J Todó Església parroquial que presideix el petit nucli o poble de Palafolls que donà origen al municipi, bé que actualment el centre administratiu es troba al poble creat a les Ferreries, dit també Palafolls Mapa L38-14365 Situació 31TDG792132 El poble de Sant Genís és accessible per dues carreteres que surten de la N-II, una d’I km que surt de l’altura quilomètrica 683’6, i l’altra un xic més llarga que surt de la fita km 677 L’església és al costat de la carretera d’accés MGE…
Sant Vicenç del castell de Burriac (Cabrera de Mar)
Art romànic
Situació Sant Vicenç del castell de Burriac Restes de la capella que donà nom al primitiu castell E Juhé Les restes de la capella de Sant Vicenç es troben situades a la banda E del recinte sobirà del castell Mapa 37-15393 Situació 31TDF490988 EJC-CMR Història El castell de Burriac s’anomenava antigament castell de Sant Vicenç per raó del sant titular de la seva capella El castell és esmentat des del 1023, cosa que indica que ja devia existir la capella, bé que aquesta no surt esmentada directament fins el 1214 La primera vegada que es menciona el nom de Burriac aplicat al castell és en un…
Sant Joan d’Avinyó
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Joan s’aixeca al mig del poble d’Avinyó, a la Plaça Major Avinyó, poble petit situat a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a frec amb el Lluçanès, és a uns 20 km de Manresa vers tramuntana Long 1°58’14” — Lat 41°51’40” Hom hi arriba per la carretera de Manresa a Artés, població des d’on, en direcció a tramuntana, per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès, hom passa per Avinyó Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Avinyó Des de molt aviat degué tenir categoria de…
Santa Brígida de les Cases de Tor-la-ribera
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull ECSA - JA Adell L’església de Santa Brígida és al centre del nucli de les Cases de Tor-la-ribera Mapa 32-10 213 Situació 31TBG965936 S’hi accedeix per la carretera de la vall de l’Isàvena A l’altura del quilòmetre 21, cal prendre el trencall per anar en direcció a Vilacarle Passat aquest poble, a l’altura del quilòmetre 5, s’arriba a les Cases de Tor-la-ribera JAA Història No hi ha esments documentals directes sobre aquesta capella Cal fer constar, tanmateix, l’esment el 1221 d’un Domènec, prevere del…
Segundo de Chomón i Ruiz
Cinematografia
Director.
Vida Fill d’un metge militar, el 1895 viatjà a París, on es casà amb l’actriu Julienne Mathieu i entrà en contacte amb la incipient indústria cinematogràfica, especialment en el camp de l’acoloriment El 1901 s’installà a Barcelona, com a delegat de la Pathé Frères potser també de la Star Films de Méliès i muntà un taller d’acoloriment de pellícules de la companyia francesa amb un sistema d’invenció pròpia També s’inicià en la realització de films, molts dels quals foren incorporats al catàleg Pathé Treballà el gènere documental en Ascension du Mont Serrat 1901 i Barcelone, parc au crepuscle…
falcons

Escala de 9 construïda pels Falcons de Vilafranca
Falcons de Vilafranca
Folklore
Altres esports
Manifestació gimnasticoesportiva que s’introduí a Catalunya al primer terç del segle XX seguint el model de l’associació txeca Sokol, grups gimnàstics que foren creats a Praga el 1862 i que seguien un mètode educatiu.
Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…
La gestió de la vida
La vida de les persones en societat és orientada per una sèrie de moments significativament importants que, des del naixement fins a la mort, n’ordenen el sentit Tot i que la diversitat de formes de vida és molt gran, a través d’algunes dades com les que mostra aquest mapa per a algunes grans àrees del món –l’edat del matrimoni, l’edat de tenir el primer fill i l’edat de la jubilació, a més de l’esperança de vida– ens podem fer càrrec de la magnitud de les diferències que marquen la manera de viure de la gent segons el lloc on habiten Les grans àrees del món corresponen a les 21 divisions…
Els verms pseudocelomats
Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…
Les geraniàcies
Geraniàcies 1 Erodium malacoides a aspecte general, en el qual es poden apreciar les umbelles de flors i de fruits x0,5 b detall d’una flor seccionada, que mostra cinc estams fèrtils i cinc estaminodis rudimentaris x 4 c fruit, ja fragmentat en els cinc mericarpis de què consta x 1 d mericarpi, de llarga aresta recargolada i cobert de pèls curts i rígids, dirigits cap amunt x 4 2 Fulla d’Erodium cicutarium, pinnada x 0,5 3 Geranium rotundifolium a aspecte general d’aquest teròfit de fulles orbiculars i blanes i de floretes rosades x 0,5 b fruit en el moment de llançar bruscament algunes de…