Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
l’Estanyot
Estany
Petit estany litoral del Rosselló, a la Salanca, dins el municipi del Barcarès; es troba al sud de l’estany de Salses, vora el grau de Sant Àngel.
la Noguera de Cardós

La Noguera de Cardós, al seu pas per Tírvia
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa a Llavorsí.
La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la capçalera és…
Adamaua
Regió
Regió fisiogràfica i històrica de l’Àfrica central, dividida entre Nigèria, el Camerun i la República Centreafricana.
Altiplanícia granítica anivellada per les superfí cies d’erosió gondwaniana i africana i coronada per un eix volcànic Pel NW resta tallada per la fossa tectònica del Benue Les precipitacions són ascendents de N a S 1000 a 2000 mm anuals amb una estació seca hivernal decreixent 3 mesos al N Cobreix el país el bosc clar o la sabana amb bosc-galeria i, des dels 2000 m, una vegetació herbàcia muntana amb lobèlia Per damunt dels 1000 m és habitat pels fulbe dedicats a la cria de bestiar boví la tse-tse n'és absent, a l’agricultura i a l’extracció d’estany alluvial L’antic país de…
reductor
Química
En una reacció d’ oxidoreducció
, l’espècie que cedeix electrons, oxidant-se.
Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàllics simples i complexos hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc, com també diversos cations de les…
la Maçana
Vista de la Maçana
© Fototeca.cat
Parròquia
La quarta, segons un ordre tradicional, de les set parròquies que integren Andorra, situada a la vall de la ribera d’Ordino, dita també ribera de la Maçana.
Hi ha els pics més alts de les Valls el pic alt de Coma Pedrosa 2 946 m alt i el pic del pla de l’Estany 2 851 m alt L’agricultura i la ramaderia hi constitueixen encara les principals fonts de riquesa, bé que darrerament hi han pres un increment considerable el comerç, l’hoteleria, la construcció de zones residencials i els esports d’hivern a Arinsal i Pal Havia estat la parròquia més poblada d’Andorra 87 focs el 1176, però actualment ocupa el cinquè lloc El poble 4 406 h 2006 1 240 m alt és a la confluència del riu d’Arinsal i la ribera d’Ordino L’església parroquial de Sant…
Querétaro
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la regió del Centre.
La capital és Querétaro Limita amb els estats de San Luis Potosí N, Hidalgo E, Mèxic E i S i Michoacán S i Guanajuato W La meitat sud-occidental correspon a l’extrem sud-est de l’altiplà Meridional, obert en diverses valls que permeten la comunicació amb altres regions La meitat nord-oriental pertany al domini de la Sierra Madre Occidental, molt retallada a causa de l’erosió regressiva Els rius principals, poc aprofitables, són el San Juan i el Lerma El clima és tropical temperat amb escassa pluviositat 450 mm anuals Hi ha poca producció agrícola cereals, canya de sucre, tabac, cafè, plàtans…
gal·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de valències 3, 2 i 1, de nombre atòmic 31 i de pes atòmic 69,735; es fon a 29,8°C, bull a 2.403°C i la seva estructura electrònica és [Ar]3d10 4s2 4p1; hom en coneix dos isòtops: 69Ga (61,5%) i 71Ga (38,5%).
Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre El galli es dona en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini El galli metàllic sòlid és de color gris blavós i cristallitza en el sistema ortoròmbic el galli líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular Químicament és molt semblant a l’alumini el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini A l’aire és estable a la…
Torre del puig de les Forques (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’antiga construcció La cisterna F Baltà Al turó més alt de la serra que separa les terres de Llaneres, a la conca del Daró, de les de la conca de l’estany d’Ullastret, hi ha les ruïnes d’un petit castell o fortalesa El cim és limítrof entre el terme d’Ullastret i l’antic municipi de Castell d’Empordà, avui agregat al de la Bisbal d’Empordà Mapa 334M781 Situació 31TEG048485 El puig de les Forques és situat al nord-est i a poc menys d’1 km de l’església de Sant Martí de Llaneres JBH Torre Al cim del puig hi ha les restes d’una torre de planta…
Santa Maria de l’Ivó (Tremp)
Art romànic
Era en origen una església pròpia dels senyors d’Orrit El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac, en presència del bisbe Arnulf de Ribagorça, de l’abat Martí de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard l’església de Santa Maria que tenia a la vall d’Orrit, al lloc dit ad Ivone , amb la terra on era edificada i la resta de l’alou que posseïa a Orrit Amb relació a aquests béns, el cartulari d’Alaó recull adquisicions de l’esmentat Miró Dac que poden concretar més la localització d’aquest ivó o llacuna vers el 1035, mitja vinya a l’Ivó vora terres sense…
polo

Partit de polo disputat pel Reial Club de Polo de Barcelona (de vermell) durant el Barcelona Polo Clàssic del 2013
RC POLO
Hípica
Esport eqüestre practicat a l’aire lliure entre dos equips de quatre jugadors muntats a cavall.
Consisteix a introduir una bola de fusta, de 8 cm de diàmetre i 121-135 g de pes, impulsada amb un tac d’entre 1,24 m i 1,37 m de llargada que té un cap en forma de T, a la porteria de l’equip adversari, formada per dos muntants distanciats 7,5 m El terreny de joc és rectangular 270 m × 140 m i la superfície és d’herba Un partit consta de 4, 5 o 6 temps de 7 min de durada, amb descansos intermedis de 3 min en què els participants poden canviar de cavall Alguns historiadors creuen que l’origen es remunta cap al 400 aC i que el degueren practicar les tribus iranianes, i d’altres cap al 600 aC a…