Resultats de la cerca

L’actual Servei de Música de la Fundació "la Caixa" ha heretat del programa musical de l’antiga Obra Social de la Caixa el Festival de Música Antiga, el Festival de Música Religiosa i el programa "La Caixa a les escoles" L’any 1982 l’Obra Social amplià el seu camp d’actuació amb el Festival de Flamenc i el Festival de Música Romàntica, que posteriorment es van assimilar al Festival de Músiques del Món i a la temporada de música de cambra del Centre Cultural de la Caixa La incentivació de públic amb relació als esdeveniments musicals que porta a terme aquest servei, així com el foment de l’…

Iniciativa d’un grup d’activistes socials, depengué de la Fundació Sant Pere Claver fins el 1998, que es constituí en fundació per dret propi Centrada inicialment al barri del Raval de Barcelona, el 1987 hi obrí un centre amb dutxa i rober, que el 1991 s’amplià amb un centre obert, els equips regulars de carrer i de visita als hospitals i l’obertura del Refugi, un centre d’acollida nocturn a partir del qual, a mitjan dècada de 1990, impulsà el Programa d’Accés a l’Habitatge Amb el radi d’acció estès a gran part de la ciutat, el 2001 establí el taller prelaboral La…

Presentada el 23 de novembre de 2016, constitueix la gramàtica oficial de l’IEC i es reclama continuadora de la Gramàtica catalana de 1918 de Pompeu Fabra Respecte a aquesta obra, dona resposta a qüestions que el seu autor no va plantejar i n’amplia d’altres que es trobaven tot just esbossades, incorporant-hi també les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien reconeixement normatiu En l’obra, resultat d’un treball d’equip codirigit pels lingüistes Gemma Rigau i Manuel Pérez i Saldanya, hi participaren també experts diversos Fou consensuada en…

Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes 1685 Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians entre d’altres, A Vivaldi, G Torelli, T Albinoni i A Corelli, seguits dels francesos…

Estudià piano, direcció d’orquestra i composició al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació a la Hochschule de Berlín, d’on sortí el 1961 per estudiar a Siena amb S Celibidache 1961-1963 El 1964 debutà a Milà amb Don Giovanni , de Mozart A partir d’aleshores, començà a treballar per a diferents teatres d’Itàlia i el 1967 ho feu com a assistent de Victor De Sabata, amb la filla del qual es casà El mateix any debutà a la Scala milanesa i el 1969 guanyà el primer premi del Concurs de Direcció de la RAI Un any més tard, i després de la seva presentació a Chicago…

Estudià a la Universitat de Birmingham i posteriorment amplià la seva formació musical al Royal College of Music de Londres Gràcies a l’obtenció de la beca Carnegie, estudià durant dos anys amb Hermann Scherchen, després dels quals enfocà la seva carrera professional cap a la direcció d’òperes De nou a Londres, del 1950 al 1951 fou director assistent a la Carl Rosa Opera Company, i posteriorment, entre el 1952 i el 1969, passà al Covent Garden, com a assistent de György Solti El 1972 es traslladà a Austràlia, on exercí de director musical a l’Òpera de Sydney fins el 1976 El 1973 hi dirigí…

Fou el primer centre d’Espanya a formular un pla d’estudis d’Imatge i So, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència El 1972 es regulà la Formació Professional de 1r i 2n graus d’Imatge i So El primer director fou el pedagog, promotor cultural i cineasta Josep Serra i Estruch, que al final de la dècada del 1970 fou substituït pel professor Tomàs Subirà Aquest dimití el 1980 i ocuparen la responsabilitat Silvestre López 1980-88, Antoni Ferrer 1988-93 i Juan Manuel Romo Asenjo A la dècada del 1990 s’establí a la Via Laietana, i ocupà l’espai del Centre d’Imatge Experimental per a Joves CIEJ de…

S’establiren inicialment a Barcelona, com a estudi de gravació publicitària i de falques radiofòniques Ben aviat s’encarregaren d’abastir el material pertinent al grup Exín, del sector de les joguines, que promocionava els petits projectors Cine Exín Amb la contractació de Jordi Sangenís de director tècnic i Arseni Corsellas de director artístic es llançaren al doblatge, que iniciaren amb Valentino Valentino , 1977, Ken Russell, i comptaren, a més, amb directors com Glòria Roig A començament de la dècada del 1980, Josep Maria Padrós i J Sangenís compraren la totalitat de les accions i…

Vida S’introduí en el món de l’espectacle arran de la construcció del teatre Comedia de Barcelona impulsat per l’entitat Espectáculos, SA, grup que creà el 1935 amb la participació de Ferran Fuster i Fabra, Florián i Víctor Dora, i Pius M Vergés El teatre no s’inaugurà fins el 1941, a causa del llarg parèntesi de la guerra Al final del 1960, el Comedia es transformà en cinema i s’inaugurà amb l’estrena de Parany a mitjanit Midnight Lace , 1960, David Miller en castellà Un grito en la niebla El 1983 s’obriren dues noves sales i el 1985 se n’amplià la capacitat amb l’habilitació de dues sales…

Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…