Resultats de la cerca

Situació Part de l’absis primitiu, visible enmig de les ampliacions sofertes en època gòtica ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Llorenç és situada al centre de la ciutat de Lleida, a ponent del nucli antic, entre la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç JAA-CPO Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La primera vegada que s’esmenta l’església de Sant Llorenç és en l’ Ordinatio de l’església de Lleida promulgada pel bisbe Guillem Pere el 1168, on s’estipulava l’organització parroquial de Lleida i el…

Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges que inclou les urbanitzacions…

Situació Vista de l’interior de la nau, vers llevant, amb la capçalera M Anglada Aquest edifici, que formà part del clos murallat del castell, es trobava dintre el seu recinte Per tant, el seu itinerari cal cercar-lo al mateix lloc d’aquell Història L’església de Santa Maria, antiga parroquial del terme de Besora, era, alhora, l’església del castell de Besora, el qual era sotmès a la casa comtal barcelonina Els seus vicaris, especialment Gombau de Besora, fill d’Ermenir de Besora, el primer vicarius…

Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Santa Maria de les Llosses, parroquial d’un grup disseminat, es troba enmig de la vall de les Llosses, en un petit serrat a mà dreta de la carretera de Ripoll a Berga, que travessa el terme, i pròxima a la riera del mateix nom Queda a uns 60 m de la carretera, des de la qual s’accedeix passats 20 m del punt quilomètric 11, a mà esquerra, vers tramuntana, on hi ha un camí que hi mena amb uns 150 m Mapa 293M781 Situació…

Situació Vista general del mas de Vallbona, on es veu integrada entre les edificacions, una torre de l’antic recinte fortificat ECSA - E Carreras L’antic monestir cistercenc de Vallbona és situat al sector més muntanyós del terme, al centre de la petita vall del seu nom Les restes del monestir han estat reutilitzades, en gran part, com a dependències del mas de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 45,6” N - Long 3° 2’ 58,8” E Per a arribar a Vallbona cal situar-se a la carretera N-…

Situació Aspecte que ofereixen avui els vestigis encara notables d’aquesta església ECSA - J Gary Les ruïnes d’aquesta església es troben vers l’extrem meridional del terme de Sureda, a l’esquerra del còrrec de la Tanyareda i enlairades damunt la fonda vall de la ribera de la Font de l’Orri Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 8,4” N - Long 2° 58’ 19,8” E El millor accés, actualment, és des de la carretera N-9, agafant el camí que per Sant Martí d’Albera puja vers el coll de l’Ullat Des d’aquest coll cal…

Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona de Balaguer, de 26,96 km 2 d’extensió, és situat a l’esquerra del Segre, aigua avall de Balaguer, en una plana que es prolonga per terres urgelleses El municipi limita amb els de Térmens W, Balaguer W i N, en part pel Segre, la Sentiu de Sió N, per la partida de la Codosa, Bellcaire d’Urgell E, per les partides de la Saida o Saira, el Pla de Sant Jaume, Barretpicat i Carbona, l’enclavament de Remolins E, del terme de Bellvís Pla d’Urgell, amb Linyola SE, també del Pla d’Urgell, per la penya del Barranc i amb el territori principal de…

El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-occi-dental, amb la façana totalment transformada i un campanar, avui de torre, erigit sobre les restes de dues pilastres de l’antic de cadireta F Tur El terme municipal de Bàscara és a l’extrem meridional de la comarca, a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten a ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter L’església es troba a la part alta de la…