Resultats de la cerca

Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment  terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on colonitza els sòls…

Consisteix en una atròfia difusa del cervell on es formen unes “plaques senils” que corresponen a dipòsits d’amiloide localitzats sobretot a l’escorça cerebral, i unes “alteracions fibrillars” anomenades d’Alzheimer que consisteixen en uns filaments helicoidals representatius de degeneració de les cèllules nervioses Més freqüent en les dones, comença entre els 50 i 60 anys de vida amb pèrdua progressiva de l’atenció i la memòria, confusió mental, desorientació espacial i agitació psicomotora A part els constants trastorns afàsics, agnòsics i apràxics, és molt característica en la parla d’…

La tripanosomiasi africana o malaltia de la son és una parasitosi provocada per protozous del gènere Trypanosoma , transmesa per la picada de diverses espècies de mosques que habiten a les zones tropicals d’Àfrica, concretament la mosca tse-tse, que evoluciona, en fases avançades, amb una típica sensació de letargia i somnolència Els agents etiològics de la malaltia de la son són el Trypanosoma gambiense i el Trypanosoma rhodesiense , protozous que desenvolupen el cicle vital en l’home i altres espècies animals i en l’aparell digestiu de diverses espècies de mosques El contagi es produeix per…

Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben El si maxillar és una cavitat de l’os maxillar que té forma de piràmide truncada És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular la inferior es troba en…

És anomenada malaltia celíaca una afecció intestinal que es caracteritza per la presència d’una sèrie d’alteracions en la mucosa que cobreix l’interior d’aquest òrgan i a conseqüència de les quals es produeix una dificultat en l’absorció de les substàncies nutritives contingudes en l’organisme Aquest trastorn, que és especialment freqüent en determinades famílies, és degut a una dificultat específica per part de les cèllules intestinals en l’absorció del gluten, una proteïna que contenen alguns cereals de gra com el blat, la civada, l’ordi i el sègol i que s’utilitza en l’elaboració dels…

El pàncrees , un òrgan aixafat, d’uns 15 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada, que se situa transversalment a la part superior de la cavitat abdominal i que esquemàticament comprèn tres porcions el cap, el cos i la cua El cap del pàncrees , que és la porció més voluminosa i ampla d’aquest òrgan, es localitza a la regió central de la part superior de la cavitat abdominal, envoltada pel duodè i travessada pel segment final del colèdoc El cos del pàncrees , la porció central de l’òrgan, solca la regió superior de la cavitat abdominal, de dreta a esquerra, per darrere de l’estómac i per davant de…

El singlot és un trastorn que consisteix en una sèrie d’inspiracions sobtades seguides cadascuna d’elles per un soroll gutural característic El singlot és degut a una contracció sobtada del múscul diafragma, causada per una irritació del mateix múscul originada per un trastorn abdominal o toràcic, o bé per una alteració del sistema nerviós La causa més habitual de singlot és la dilatació de l’estómac deguda a un àpat abundant o després d’haver begut molt En especial, el singlot es desencadena en nodrissons que s’empassen molt d’aire en mamar En la intoxicació etílica aguda es presenta singlot…

Els ossos són estructures sòlides, tot i que presenten un major o menor grau de flexibilitat, que estan destinades a sostenir i a permetre el desplaçament i els moviments de l’organisme i dels seus diversos segments, i a més a protegir, com si fos un xassís, els òrgans interns més delicats Els ossos deuen la seva solidesa característica a l’elevat contingut de diversos minerals, especialment calci i fòsfor Això no obstant, en els ossos aquests minerals es concentren i distribueixen de manera que, alhora que brinden solidesa, els atorguen un cert grau de flexibilitat El teixit ossi està sotmès…

Hom anomena necessitats energètiques o calòriques la quantitat de matèria apta per a sofrir combustió i que l’organisme és capaç d’incorporar diàriament a fi d’obtenir l’energia que necessita per a mantenir les seves nombroses funcions L’organisme només pot transformar en energia algun dels nutrients, concretament els hidrats de carboni, els lípids i les proteïnes Per això, aquests elements s’anomenen nutrients energètics o calories La principal característica dels nutrients energètics és que poden ésser cremats a l’interior de les cèllules, i així alliberen una energia calòrica fruit d’un…

És anomenada degeneració macular una alteració degenerativa del teixit de la retina corresponent a la màcula lútia, la zona de major visió responsable de la discriminació cromàtica, que comporta lentament una pèrdua de l’agudesa visual Hi ha dos tipus de degeneració macular, la congènita i la senil La degeneració macular congènita és una alteració d’origen hereditari La destrucció de la màcula es pot presentar en qualsevol època de la vida, segons la forma de la malaltia, que pot obeir a diverses alteracions genètiques En general, l’afecció es desenvolupa en la infància o la joventut, i…