Resultats de la cerca

Vida i obra Es doctorà a la Universitat de Harvard, on estudià amb Abbot Payson Usher, autor d’un conegut estudi titulat Taula de Canvi de Barcelona, que també estudià el preu del blat a França i a Anglaterra durant el període medieval Fou professor d’economia a la Duke University 1927-44, a la Northwestern University 1944-47 i a la Universitat de Chicago 1947-67 Fou editor de Journal of Political Economy durant set anys i president de l’ Economic History Association els anys 1951 i 1952 Influït per Usher, Hamilton investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on rebé la influència de F Valls i…

Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…

Fou iniciat al s XVIII amb el Museo Sacro , fundat per Benet XIV 1756, dedicat a l’antiguitat cristiana i al primitiu art litúrgic, i el Museo Profano , obra de Climent XIII 1767, dedicat a monedes, medalles, camafeus i objectes de vori ambdós foren installats sumptuosament a la galeria de la Biblioteca Apostolica Vaticana Fou, però, Climent XIV 1770-74 qui inicià la gran empresa museística vaticana transformà en museu, i l’amplià amb una nova galeria, el palau del Belvedere d’Innocenci VII, i hi installà les colleccions d’escultura antiga iniciades per Juli II 1503-13 el museu s’anomena…

Situació Vista de l’església des de la banda de ponent, amb l’absis de tradició romànica afegit al segle XIX ECSA - JL Valls El poble de Montescot és immediatament a l’oest d’Elna, a prop de l’estany de Vilanova La seva modificada església parroquial centra el nucli de població Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 31,2” N - Long 2° 56’ 2,4” E Montescot és al peu de la carretera D 612 d’Elna a Tuïr PP Història El topònim Montescot s’ha modificat més d’una vegada en el curs dels segles alt-medievals La forma Montescopio és la primera esmentada 883 i evoca un turó rocós scopulus que …

Situació Façana sud de l’església, en la qual destaca l’esplèndid campanar decorat amb arcuacions llombardes i restaurat recentment ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Eulàlia és al centre del poble de Millars, a 17 km de Perpinyà per la N-116 Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 35,4” N - Long 2° 41’ 49,8” E Història Tot i que les referències al lloc i el topònim Millars es remunten al final del segle IX, no hi ha notícies sobre l’església de Santa Eulàlia de Millars i els clergues que la regien fins ben avançat el segle XII L’any 1137 Ermengol de So llegà als clergues…

Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’Andorra la Vella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins el fundus d’una villa situada a la plana de l’Urgellet— s’han documentat els vestigis de dues torres, un conjunt de ceràmica de…

Desenvolupament enciclopèdic També conegudes com a Genealogies de Meià pel fet d’estar contingudes en un còdex, avui perdut, procedent de la seu de Roda, però que havia estat propietat de Manuel Abbad i Lassierra, prior del cenobi benedictí de Santa Maria de Meià Urgell Això ha fet que alguns autors d’antuvi descartessin les Genealogies com a obra de la historiografia catalana Tanmateix, les diverses notícies que contenen referents a la Catalunya occidental, i també la pertinença al focus cultural ribagorçà de Roda-Alaó, situen les Genealogies en l’àmbit d’influència català El 1780, Francisco…

El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria…

Actualment s’utilitzen tres claus la clau de sol, que indica el sol3, la clau de do, que indica el do3, i la clau de fa, que indica el fa 2 Un element gràfic característic de cada clau assenyala quina és la línia del pentagrama sobre la qual té efecte directe en la clau de sol, és la corba amb la qual es comença el seu traç en la clau de do, és el centre de la clau, i en la clau de fa, són la corba superior i els dos puntets Les claus s’utilitzaven amb un doble objectiu determinar el registre i centrar l’àmbit de la veu o instrument en el pentagrama defugint al màxim l’ús de línies…

Camps, T ed Art català contemporani 1970 Fons d’art de Xarxa Cultural , Caixa d’estalvis de Terrassa, Barcelona, 1985 Cirlot, L La pintura informal en Cataluña 1951-1970 , Ed Anthropos, Barcelona, 1983 Corredor-Matheos, J «La segona meitat del segle xX», collecció Història de l’Art Català , vol IX, Edicions 62, Barcelona, 1996 DDAA Historia del cine Español , Ed Càtedra, Madrid, 1995 DDAA Introducció a la història de la fotografia a Catalunya , Lundwerg Editores, Barcelona, 2000 Fontanella, L La fotografía en España, desde sus orígenes hasta 1900, Ed El Viso, Madrid, 1981…