Resultats de la cerca

El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer Centelles, 1815 – Santander, 1876 enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimillenària, emmurallada i militaritzada Barcelona, la Bàrcino romana, ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps El model Cerdà combina, i ho sap fer d’una manera admirable,…

Desenvolupament enciclopèdic Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784 Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre els seus…

Aquest cineasta rebé l’encàrrec de la Generalitat republicana de muntar uns estudis de cinema sonor que s’installaren a Montjuïc, en un edifici llogat a l’Ajuntament Foren els primers estudis sonors de l’Estat espanyol i tingueren el marquès de Breteuil, soci capitalista, com a president del consell d’administració i C Lemoine com a administrador delegat La installació acústica la feu l’enginyer industrial i tècnic radiofònic Josep Maria de Guillén-Garcia, abans conseller de l’Orphéa francesa, amb tecnologia francesa l’equip sonor portàtil Radio-Cinéma de la Gaumont Els estudis s’inauguraren…

La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense…

Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…

Vida i obra La seva primera formació es desenvolupà a Sallent i a Santpedor, al costat del seu germà Joan Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares, 1784 Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona amb el seu oncle Fèlix Amat 1786, on estudià filosofia i teologia, continuà a Madrid 1792, Reales Estudios de San Isidro i culminà a Cervera amb el doctorat en teologia 1794 La seva tasca docent l’anà vinculant al Seminari de Tarragona, on ensenyà filosofia i matemàtiques a partir del 1794, teologia 1798 i sagrada escriptura 1802, recentment…

Fill de família güelfa de noblesa menor, potser deixeble de Brunetto Latini, però autodidacte en poesia, s’adherí a l’escola poètica del dolce stil novo i, tot i que s’havia casat amb Gemma di Manetto Donati, féu de Beatriu dama florentina, filla de Folco Portinari el personatge central de la seva obra Estudià teologia i filosofia llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics Lluità a la batalla de Campaldino 1289 i contra els gibellins d’Arezzo i de Pisa Per tal de poder dedicar-se a la vida política, s’inscriví 1295 al gremi de metges i apotecaris Fou conseller del capitano del…

Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les …

Aquest mapa vol representar un dels reptes bàsics de les societats contemporànies el diàleg entre la identitat i la diversitat Les polítiques culturals públiques es poden entendre com el conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern les que han de vetllar per l’interès general ajuntaments, estats, organitzacions internacionals porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans S’ha cartografiat el grau de ratificació dels tres principals convenis culturals de la UNESCO, l’organització de…

Una de les particularitats dels debats teòrics i crítics als Països Catalans és que necessiten conjugar els grans corrents de pensament de l’entorn proper amb la situació concreta de l’àrea de parla catalana La tasca esdevé múltiple, perquè sovint no es tracta només d’aportar una perspectiva pròpia sobre determinats processos crítics, sinó que això té lloc alhora que d’aquests mateixos processos se’n fa difusió, explicació i, de vegades, també descripció històrica La participació en els debats internacionals, doncs, parteix d’una asimetria, perquè molt sovint participació i introducció es…