Resultats de la cerca
Es mostren 2188 resultats
urologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’aparell excretor o aparell urinari i, en l’home, l’aparell genital (estudiat en la dona per la ginecologia) i la fisiologia i patologia que els són pròpies.
És una especialitat mixta, mèdica i quirúrgica, que comprèn diverses subespecialitats, entre les quals cal esmentar l’estudi de l’esterilitat masculina, la urologia plàstica reconstrucció quirúrgica de les vies lesionades o ressecades, la nefrologia estudi de les característiques normals i patològiques del ronyó, etc No fou fins a la segona meitat del s XIX que sorgí la urologia com a especialitat autònoma, amb procediments específics de diagnosi i amb tècniques quirúrgiques pròpies, generalment fora de l’abast del cirurgià general, que s’havia limitat fins aleshores a practicar rudimentaris…
franc | franca
Història
Individu d’un poble germànic constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior: camavis, brúcters, ampsivaris, cats i sicambris, entre altres.
El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan segle IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris…
Santa Maria de Pujals dels Cavallers (Cornellà del Terri)
Art romànic
Façana de l’església amb el campanar d’espadanya cobert per un teulat de dos vessants amb voladís és característica d’algunes esglésies de la comarca J Moner Situació L’església parroquial de Santa Maria forma part del conjunt de Pujals dels Cavallers, situat al cim d’un dels turons que separen les rieres del Garrumbert i la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG852617 S’hi pot accedir de dues maneres Des de Banyoles, per la carretera de Girona, cal desviar-se a la dreta uns 2,5 km, a l’altura de Borgonyà i per la carretera de Camallera a 3,5 km es passa fregant el nucli de Pujals Des de Girona…
Sant Miquel del castell de Castellar (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar castell termenat dins el comtat de Manresa, del qual avui no resta res, al mateix puig del castell, lloc que s’estén a la banda sud-oriental del terme d’Aguilar de Segarra, a frec gairebé del territori de Rajadell Long 1°38’57” — Lat 41°43’45” Vista del turó damunt el qual s’erigeix l’església de Sant Miquel del castell de Castellar F Junyent-A Mazcuñan Per a anar-hi cal agafar la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Calaf Després d’haver passat el quilòmetre 22 i d’haver recorregut uns 500 metres,…
Castell de la Figuera de l’Aguda (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Nivell inferior d’una torre del castell, actualment incorporada a la masia de la Figuera ECSA - J Bolòs Castell situat a la part més alta d’una serra que s’estén al nord de Ribelles, a l’extrem oriental de la Vall d’Ariga o Valldàries Mapa 34-13329 Situació 31TCG563399 Per a arribar-hi cal anar fins a Vilanova de l’Aguda, des d’on s’agafa la pista que passa pel costat de Can Botines i va cap a Can Valls Passada la font de Roquers i abans d’arribar a la tanca de Can Valls, surt a mà dreta una pista que porta a una casa i a uns camps, des d’on es pot pujar fins a la carena de la serra…
Castell de la Clusa (les Cluses)
Situació Vista aèria del nucli de la Clusa Alta, centrat per l’església de Santa Maria o Sant Nazari, on és perfectament visible, a la dreta, el perímetre del castell d’època romana reaprofitat segurament en part a l’edat mitjana ECSA - Jamin Les ruines del castell medieval de la Clusa es troben, ja molt desfetes, a l’esplanada que s’estén a migdia de l’església parroquial de Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 1″ N - Long 2 o 50′ 41″ E Per a arribar-hi, partint del Pertús, cal agafar la carretera N-9 en direcció a Perpinyà fets uns 3 km s’…
Sant Quintí d’Ardòvol (Prullans)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, que respon en part a una tipologia anterior a l’any 1000 ECSA - Rambol L’església de Sant Quintí és situada a una cinquantena de metres a llevant de l’abandonat conjunt de la Casa de Sant Quintí, que és en un replà muntanyós que domina el poble d’Ardòvol Mapa 35-10 216 Situació 31TCG952945 S’hi pot anar des de Prullans, d’on cal prendre la carretera que porta a Ardòvol i que segueix fins a Viliella, per Coborriu de la Llosa Un cop passat Ardòvol, a uns 1,5 km hi ha el trencall que puja cap a la Bastida, que cal agafar fins a un trencall que surt…
Universitat de Barcelona (UB)
Historiografia catalana
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
De creació baixmedieval 1450, fou traslladada a Cervera per Felip V 1716, ciutat on romangué fins a l’inici del s XIX Durant aquest període, a Barcelona els estudis superiors anaren a càrrec de l’orde dels jesuïtes i de la Junta de Comerç i les seves “càtedres”, així com de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Amb l’inici de l’època liberal, la Universitat tornà interinament a Barcelona setembre del 1837 i s’hostatjà al convent del Carme 1838 sota el rectorat d’Albert Pujol, amb Pròsper de Bofarull en el càrrec d’arxiver i Pau Piferrer en el de bibliotecari els dos darrers…
El Archivo
Historiografia catalana
Revista d’història creada l’any 1886 per Roc Chabàs i Llorens, canonge arxiver de la catedral de València, que en fou director des de la seva fundació fins a la seva extinció el 1893.
Subtitulada primer Revista literaria semanal , des del tom II, prengué la denominació, més apropiada, de Revista de ciencias históricas Se’n publicaren 7 toms —d’unes 400 pàgines cadascun— i a l’inici tingué una freqüència setmanal el tom I, publicat en quadernets, el primer dels quals de 8 pàgines, abraça del 6 de maig de 1886 al 28 d’abril de 1887, que esdevingué mensual d’ençà del tom II juliol del 1887 al juny del 1888 El volum III abraça el període que va del juliol del 1888 al desembre del 1889, el IV cobreix l’any 1890…
Arcadi Garcia i Sanz
Historiografia catalana
Historiador i jurista.
Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’inicià en l’estudi de la…