Resultats de la cerca

Avetosa al bosc de Boixavila Ernest Costa El bosc de Boixavila 216, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Als confins dels departaments dels Pirineus orientals i l’Aude s’estenen els boscos d’Aigüesbones, Boixavila, Rabolhet i Ginclà, que sovint són agrupats sota el nom únic de bosc de Boixavila L’altitud varia entre els 800 i els 1300 m, i el clima es fa més atlàntic són freqüents les boires sobre les carenes És colpidor el contrast entre la vegetació mediterrània de les valls veïnes de l’Aglí i de la Bolzana 300 m d’altitud i la del bosc de Boixavila La humitat…

La serra dels Bastets colpeix per la rotunditat dels morrals rocosos que presenta en tota la seva longitud Ernest Costa Les serres de Busa i dels Bastets 212, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Al sud de la serra del Verd, entre els rius Cardener i de l’aigua d’Ora, hi ha el petit però abrupte sistema muntanyós integrat per les serres de Busa i dels Bastets Aquestes formen part de l’alineació orogràfica que inclou també la Mola de Lord i les serres dels Tossals i de Picancel L’alineació s’estén en direcció E-W per les comarques del Solsonès i el Berguedà i se…

Avetosa a la zona de Sant Joan de l’Erm Ernest Costa La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena 28, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Torreta de l’Orri 2437 m i la veïna vall de Santa Magdalena són a la zona de transició entre els sectors central i oriental dels Pirineus Aquesta situació fronterera, apreciable tant a nivell climàtic com biogeogràfic, com també el considerable gradient altitudinal de la zona, es tradueixen en una elevada diversitat biològica Els materials litològics més abundants són els esquists, encara que existeixen petits…

La façana meridional de la serra del Cis és caracteritzada per cingleres conglomeràtiques que s’hi alcen molt vigorosament En primer terme, brolla de coixinets espinosos de Genista horrida Oriol Alamany La serra de Cis 24, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La serra del Cis, continuació occidental de la serra de Sant Gervàs, es localitza entre les valls de l’Isàvena i la Noguera Ribagorçana, i pren una orientació general nord-sud, parallela a aquests rius El relleu és espectacular, especialment a la part meridional, on la muntanya forma vertiginosos penya-segats…

El cap d’olla negre Globicephala melaena canvia molt la forma del seu cos amb l’edat en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment L’aparellament acostuma a anar precedit de lluites virulentes entre els…

Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs…

Agrupen líquens de tallus crustaci o poc visible, amb algues clorococcals, apotecis sèssils, lecideïns, negres Els ascs tenen un gran tolus amiloide, sense cos axial ni cambra ocular Les paràfisis són poc ramificades vora els àpexs, que es presenten dilatats, amb típics casquets de pigment brunenc Les ascòspores, de paret prima i sense halo, tenen un septe Catillaria , de tallus crustaci no lobulat presenta espores bicellulars Entre les saxícoles, la més corrent és C chalybeia , que prefereix les roques silícies i guixoses no assolellades, a no gaire altitud El tallus forma taques imprecises…

De voluntat programàtica, incorpora l’herència cubista i futurista, o més concretament, de l’ Esperit Nouveau , i les teories de Le Corbusier Des d’una posició eclèctica i amb un to provocatiu —sense radicalismes extrems, però—, s’hi denuncia el Noucentisme com a moviment mistificador del classicisme També s’hi ataca la poesia d’arrel maragalliana, l’escriptor Àngel Guimerà, o institucions, revistes i entitats com l’Orfeó Català,  La Nova Revista , Jordi o la Fundació Bernat Metge En definitiva, s’hi rebutja la cultura establerta, tant la de tradició popularista i sentimental com la d’…

Feu estudis de periodisme a Madrid i d’història de l’art a Granada, ciutat on viu des del 1974, dedicat exclusivament a la literatura i a donar forma a una de les trajectòries narratives més originals i consistents de la novellística espanyola actual Es donà a conèixer amb Beatus Ille 1986, novella a la qual seguiren El invierno en Lisboa 1987, Premio Nacional de narrativa 1988, considerada una de les seves obres més importants, i Beltenebros 1989, totes dues portades al cinema i vinculades, com la primera, amb esquemes del gènere negre, cicle narratiu que culminà a El jinete…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 83 Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil Liber de Magistro, d’Agustí Tebaida Una de les tres caplletres que constitueixen la decoració d’aquest còdex la “Q”, del foli 10v, decorada amb motius fitomòrfics simples, amb negre i amb taques de color taronja Arxiu Mas Còdex compost per 117 folis 20,50 × 28,70 cm, escrits en lletra carolina del segle X, que contenen, en primer lloc, el Comentari de Boeci a les Categories d’Aristòtil folis 1-104 "Anicii Manlii Severini Boetii viri clarisimi ex consulum ordinibus editio prima super…