Resultats de la cerca
Es mostren 1586 resultats
Amèrica

La vall de la Lluna, al desert d’Atacama, Xile
Gonzalo Rojas Durán (CC BY-NC-ND 2.0)
Continent
Continent situat entre 34° 45’ (al Brasil) i 167° 20’W (a Alaska, al cap del Príncep de Gal·les) de longitud, i entre 72°N (83° 20’N, amb Grenlàndia) i 54° 5’ (56°, fins al cap d’Hoorn; 57°, fins a les illes de Diego Ramírez) de latitud.
És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’emersió del sector de Panamà, al final del Terciari, uní les dues unitats continentals, i ja restà definit el contorn actual d’…
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les…
música popular de l’Amèrica llatina
Música
Segons criteris d’àmbit cultural i històric, l’Amèrica llatina comprèn els països americans que van ser colonitzats per espanyols, portuguesos i francesos.
Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos…
Dietrich Buxtehude
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Fou el més destacat de l’Escola Alemanya del Nord i el més important dels precursors de Bach, sobre el qual exercí una gran influència La seva família procedia originàriament de la vila de Buxtehude, al sud-est d’Hamburg, i els seus avantpassats s’installaren a Oldesloe, al ducat de Holstein, al principi del segle XVI Es formà musicalment amb el seu pare, l’organista i mestre de capella Johannes Buxtehude 1602-1674 L’any 1660 fou nomenat organista a l’església de Santa Maria de Helsingør, a l’illa de Sjaelland Dinamarca Vuit anys més tard, el1668, succeí Franz Tunder com a organista de…
,
Almeda, Sindreu i Companyia. La colònia Vilaseca, de Torelló
Colònia Vilaseca postal de principi de segle La colònia Vilaseca era formada per dues empreses, Almeda, Sindreu i Puget i Frederic Marcet Ferran Almeda i Viñuales era un petit teixidor de cotó de Manlleu l’any 1842 Una escriptura el presenta un any més tard com a fuster d’ofici i és possible, per tant, que aquest fos el seu primer treball Però va seguir el camí de tants dels seus conciutadans, en entrar al sector tèxtil S’hi quedà i desenvolupà fortament les seves activitats Hem de creure que aquests primers anys d’actuació foren econòmicament positius El 1843 s’associà amb Francesc Puget en…
Bibliografia del disseny gràfic
Història general del disseny a Catalunya ADG/FAD Laus ADG/FAD 1 anuari, Barcelona, ADG/FAD, 1983 ADG/FAD Laus ADG/FAD 2 anuari, Barcelona, ADG/FAD, 1985 BCD Diseño, Di$eño catàleg de l’exposició, Barcelona, Publicacions BCD, 1982 Bricall, E «La tensió necessària en l’ensenyament del disseny L’opció diversificada de l’Escola Elisava», dins Temes de Disseny , núm6, Barcelona, 1991, pàg285 i s Bricall, E «Elisava, la continuïtat d’una presència renovada», dins Temes de Disseny , núm13, Barcelona, Servei de Publicacions Elisava/Gustavo Gili, desembre de 1996, pàg34-52 Calvera, A «Cinco décadas de…
Teatre i dansa 2014
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, el 2014 va estar marcat per una lleugera recuperació després dels nefastos resultats obtinguts l’any anterior Així, la temporada 2013-14 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d’un 5% de recaptació, d’un 3% de públic i d’un 8% d’ocupació, amb relació a les dades de la temporada anterior Tenint en compte les circumstàncies especialment negatives, com van ser el perllongament de l’IVA del 21% o les restriccions pressupostàries amb les quals es van veure afectats els circuits d’exhibició, aquestes dades van ser rebudes pel…
Arxiu Nacional de Catalunya

Arxiu Nacional de Catalunya
© ANC / J. Play
Historiografia catalana
Institució d’arxius de Catalunya que té per missió aplegar, conservar i comunicar a la societat el patrimoni documental català.
Aspectes generals Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Decret de 28 de novembre de 1980, l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics de la…
,
El poblament humà dels sistemes litorals
La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…
Pietro Alessandro Gaspare Scarlatti
Música
Compositor italià.
Vida No es disposa de gaire informació sobre el seu aprenentatge musical És possible que el seu primer mestre fos el seu pare o algun altre membre de la família A dotze anys fou enviat a Roma, on probablement rebé lliçons de G Carissimi En aquesta ciutat atragué l’atenció de diversos protectors, com ara els cardenals Benedetto Pamphili i Pietro Ottoboni En un ambient d’efervescència musical com el que hi havia en aquell moment a la capital italiana, el jove Scarlatti tingué ocasió d’escoltar la música d’A Cesti, A Stradella, B Pasquini, A Sartorio i altres contemporanis, el coneixement de la…