Resultats de la cerca
Es mostren 2396 resultats
L’Església catalana i la República
El secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pacelli, acompanyat d’autoritats civils i militars en una escala de retorn del Congrés Eucarístic Internacional de Buenos Aires, CPérez de Rozas, Barcelona, 1-11-1934 AF/AHC L’Església catalana passava, en els primers decennis del segle XX, per un moment de plenitud equiparable a la vitalitat que el país registrava aleshores en les arts, el pensament, la literatura, la demografia, l’economia i la política Aquest moment esperançador va ser tallat en sec per la Guerra Civil i el que va venir després l’Església catalana va ser perseguida el 1936 per…
cinema argentí
Cinematografia
Cinema produït a l’Argentina.
Els seus inicis són marcats per El fusilamiento de Dorrego, de Mario Gallo 1908, primer film d’argument En aquesta època el tema epicohistòric es repetí com una constant en la majoria de realitzacions Així ho demostren Juan Moreira 1909, La revolución de mayo 1910 i Nobleza gaucha 1915 Obrí un parèntesi el peoner José Ferreyra, que amb Campo afuera 1919 i La canción de mi ciudad 1930 deixà els temes històrics per a portar poesia al poble Mario Soffici insistí en el tema èpic en els seus millors films, Viento norte 1937 i Prisioneros de la tierra 1939 El 1942, hom creà el Museo Cinematográfico…
Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona

Interior de l’estadi del Reial Club Esportiu Espanyol a Cornellà de Llobregat
© RCD Espanyol
Futbol
Entitat esportiva fundada el 28 d’octubre de 1900.
Inicis Creat com a Sociedad Española de Football per Ángel Rodríguez Ruiz i els estudiants de medicina Octavi Aballí Aballí i Lluís Roca Navarra, el primer president fou el mateix Rodríguez L’equip, a diferència d’altres de l’època, no tenia cap estranger Disputà els primers partits en un camp situat a Can Grassot, prop de la Sagrada Família, i també a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella Debutà el 25 de novembre de 1900 en un partit amistós contra l’Hispània Athletic Club El 1901 passà a anomenar-se Club Espanyol de Foot-Ball i disputà el primer torneig oficial, la Copa Macaya L’any…
,
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
història de la llengua i de la lingüística catalanes
Historiografia catalana
En els seus inicis, la lingüística catalana es constituí com a reflexió més o menys crítica sobre la dimensió funcional de la llengua (ús, extensió, registres, contacte i conflicte amb altres llengües, història, etc.).
Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…
n
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Catorzena lletra de l’alfabet català, anomenada ena [pl enes].
La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…
esquaix

En l’esquaix la pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets
Fotolia
Esquaix
Esport practicat en una pista coberta de planta rectangular tancada per quatre parets, que consisteix a fer rebotre una pilota de goma contra la paret frontal mitjançant una raqueta.
L’objectiu és aconseguir tornar la pilota abans o després que aquesta hagi botat una sola vegada sobre la pista i que el contrincant no la pugui retornar En la paret frontal hi ha marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, que és de fusta, els quadres de servei La pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets, sempre que a la frontal ho faci per damunt de la línia de falta El servei es fa de forma creuada Quan dos jugadors ensopeguen o no es permet al rival d’arribar a la pilota, es produeix una anullació i cal repetir la jugada Hi ha la modalitat individual, en la qual…
els Pallaresos

Els Pallaresos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Francolí, al límit amb el terme de Tarragona.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de la Secuita, a l’E amb el Catllar, al S amb Tarragona i a l’W amb Perafort i Constantí Les principals elevacions es troben a la divisòria amb el terme de Perafort El territori no té cap curs d’aigua remarcable, però prop del nucli urbà neix el torrent del Garrot, el curs del qual acaba, dins el terme de Tarragona, en el Francolí L’abundància de terrenys miocènics afavoreix la presència de bosc de pins i garriga i dificulta els conreus El terme comprèn el poble dels Pallaresos, cap de municipi, les partides de l’Argila, l’Hostalet, el…
anatomia humana

anatomia humana La lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp , quadre de Rembrandt, pintat al 1632
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia l’home.
La por i el desconeixement experimentats davant el fenomen de la mort i la constellació de mites i de tabús relacionats amb el cadàver impediren durant millennis que l’home conegués la pròpia estructura en ésser-li'n privat l’estudi A la cultura occidental, la pràctica de l’embalsamament entre els egipcis féu que aquests adquirissin alguns coneixements sobre l’estructura humana Així, en el papir d’Ebers 1500 aC hi ha algunes descripcions anatòmiques, sobretot en el capítol C dedicat al cor i als vasos Els orígens pròpiament científics de l’anatomia cal cercar-los a la Grècia preclàssica L’…