Resultats de la cerca

Vida Fill dels actors Enric Guitart i Soldevila i Emília Matas, debutà a quatre anys a la companyia dels seus pares Fou deixeble d’Enric Borràs i treballà al costat de les primeres figures Margarida Xirgu, Enric Giménez, María Fernanda Ladrón de Guevara, Antoñita Herrero i Núria Espert El 1941 creà la seva pròpia companyia Es convertí en el primer actor de les companyies de Borràs, Infanta Isabel, Teatro Español 1949 Vila-Daví, María Guerrero i del Teatre Nacional de Barcelona Actor de gran versatilitat, cada any solia representar el Don Juan Tenorio de José Zorrilla A causa del seu físic, la…

Gaietà, el pastor, fa en la novella el paper de guia i protector de Mila, que l’acompanya pels racons de la realitat agressiva en què es troba, representada per les muntanyes, les quals coneix pam a pam Gaietà, que ha aconseguit guanyar-se la confiança de la seva protegida, opta per introduir-la en el paisatge —que per a ella és desconegut i hostil— a partir de les llegendes que expliquen els orígens mítics de cada indret Així aconsegueix, a partir del relat, apaivagar el neguit, en una concepció de l’art com a filtre de la realitat, ja que la fa comprensible i amable Les rondalles que…

Pertany a la tradició d’arrel romàntica de personatges, com Quasimodo o Frankenstein, arrelats en la lletjor i la deformació física S’hi afegeix també el component simbòlic propi de la novella modernista De gran complexitat, atès el seu simbolisme, representa el marginat social a través d’una actitud sotmesa al determinisme i està mancat d’una psicologia individual Per bé que estàtica, la seva personalitat, que no pot evolucionar per les limitacions que el marquen, es va conformant al llarg de la novella a través de la contraposició a tot allò que l’envolta Se’l presenta des d’una òptica…

La seva trajectòria vital 1789-1821 esdevé el símbol del personatge inadaptat, escindit entre els pressupòsits d’un corrent de pensament en decadència i d’una nova visió del món que neix amb el romanticisme La seva dimensió històrica es configura a partir dels elements que constitueixen el seu entorn més immediat un espai —Barcelona, Cervera i Venècia—, uns personatges —el nucli familiar, els seus amors i el seu amic— i uns referents històrics a cavall dels s XVIII i XIX, que dibuixen, al mateix temps, l’escenari d’un paisatge interior on el poeta es refugia perquè el seu esperit de derrota i…

Organització cellular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron , colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens a paret cellular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà b membrana plasmàtica c citoplasma d nucleoide e sistemes tilacoïdals multilamellars sense ficobilisomes f carboxisoma Maber, a partir de dades de l’autor Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicellulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que…

Componen aquesta família que molts autors inclouen en la de les lorantàcies unes 400 espècies, la majoria d’elles intertropicals Es tracta gairebé sempre de mates o d’arbusts hemiparàsits que es desenvolupen, a diferència de les santalàcies, sobre les branques dels arbres, a les quals es fixen mitjançant discos adhesius i haustoris Són de ramificació simpòdica, sovint dicasial, i fan fulles oposades, enteres i molts cops coriàcies Quant a les flors, poden ser unisexuals o hermafrodites i contenen en general de quatre a sis tèpals poc vistosos —alguns cops en dos verticils— sobre els quals es…

Berberidàcies 1 Coralet Berberis vulgaris a brot florit, que duu grupets d’espines, corresponents cadascun a una fulla transformada, i fulles funcionals, ellíptiques i dentades x 0,5 b detall d’una flor, amb pètals i sèpals poc distints i estams dehiscents per finestrelles x 2 c ramell de fruits madurs, molt vistents i comestibles x 0,5 Eugeni Sierra És una família de les terres temperades boreals i sud-americanes que comprèn unes 600 espècies vora de mig miler pertanyents al gènere Berberis arbustives o herbàcies Les seves flors són vistents, actinomorfes i amb les peces disposades, en…

Àrea de nidificació del tallarol emmascarat Sylvia hortensis als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol emmascarat és un ocell estival que nia escassament a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A Andorra es coneix una observació al final del maig de 1889, data ja molt tardana per a la migració, i a les Balears hi ha dades de nidificació del segle passat i el començament d’aquest, però actualment tan sols és accidental en migració El pas de primavera s’inicia al començament d’abril i acaba la primera desena de maig, i el pas de tardor comença al…

Àrea de nidificació del boscaler comú Loscustella luscinioides als Països Catalans Maber, original dels autors El boscaler comú és un ocell estival que nia molt localment a la zona continental dels Països Catalans a les Balears la seva situació és menys coneguda, però pot nidificar o ho ha fet a Mallorca, Menorca i Eivissa La fenologia d’aquesta espècie és poc coneguda tan sols se sap que arriba al delta de l’Ebre a partir del final de març primera citació el 230378 i hi roman fins a la darreria de setembre o els primers dies d’octubre darrera observació el 021082 L’època de reproducció s’…

Àrea de nidificació del bitó Botaurus stellaris als Països Catalans Maber, original dels autors Sedentari, però molt escàs, i local a tot el territori estudiat, durant els períodes migratoris i a l’hivern el bitó Botaurus stellaris és una mica més freqüent i estès a causa de l’arribada d’uns pocs ocells provinents de zones més nòrdiques En ràpida regressió, actualment només nidifica en uns pocs punts de la Catalunya Nord i resta del Principat, i s’ha extingit recentment al País Valencià i a les illes Balears, on ara és un ocell rar en pas, i més encara a l’hivern Fins ara hom posseeix ben…