Resultats de la cerca

Els estudis sobre la família als Països Catalans als segles XVI i XVII encara són pobres i alhora parcials, a diferència dels del segle XVIII Els diversos vessants —demogràfic, social, econòmic o jurídic—, donen una gran complexitat al tema, i més en aquestes centúries en què pervivien elements medievals i se’n definien de nous Tothom tenia possibilitats de formar una família La resposta inclou condicionaments de tota mena, però, pel que fa al País Valencià, especialment, cal tenir present una qüestió de caràcter cultural, la coexistència de la tradició morisca i de la cristiana A falta de…

Signataris del segon pariatge, 6-12-1288 ACU-ECSA Les argumentacions jurídiques dels glossadors del ius commune es van projectar sobre les formes d’organització política monàrquiques que s’engendraren arran del fracàs, a la pràctica, de la idea d’un imperi cristià universal on l’emperador gaudia d’una potestat absoluta, a semblança de la que el dret romà justinianeu atorgava a l’emperador de Constantinoble La fórmula Rex qui superiorem non recognoscens est in regno suo Imperator concentra el raonament de la jurisprudència baix-medieval, per la qual s’atribuïa a tot monarca que fos el superior…

Grup de dones, retaule de Sant Joan Baptista , PGarcia de Benavarri, c1470 MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La marginació històrica de les dones a les societats patriarcals —com la catalana o les de la resta de l’Europa cristiana— és de caràcter estructural És a dir, resulta necessària per a la reproducció de la societat i, al mateix temps, travessa barreres i desigualtats de classe, tot i que no té el mateix caràcter ni la mateixa intensitat en totes les classes socials o èpoques històriques Indicadors significatius de la mesura de la marginació de les dones dins d’una formació social i…

Pagès i homes lluitant, Roman de la Rose , sd BUV / GC Francesc de Verntallat, el líder del moviment de revolta camperola catalana del segle XV, era un fadristern del llinatge de la força de Verntallat, a la Garrotxa Dirigí les lluites dels pagesos en la major part del conflicte agrari català, sobretot des del 1462 fins al 1475 Els seus orígens familiars provenien de la petita noblesa rural, en contacte estret amb les capes més altes del camperolat i ofegada econòmicament, com tants altres pagesos, per la crítica situació del camp català a la darreria de l’edat mitjana Ell fou qui s’oposà a…

Treball de vinicultura segle XIII MDU / RM Per a l’home medieval, el pa era la base de l’alimentació i el conreu de cereals requeria la major dedicació del treball social No és estrany, doncs, que des de molt aviat la mesura del temps, per tant el control del temps, fos percebuda com una cosa intrínsecament lligada a l’exercici de les diverses activitats agràries i pastorívoles Com si fossin una transposició fotogràfica, realística, del temps viscut, els calendaris illustrats medievals reflectien quasi exclusivament labors agrícoles i ramaderes amb els seus corresponents productes i tècniques…

El comte de Cerdanya rep el jurament de fidelitat d’un grup de cavallers, Liber feudorum Ceritaniae , sXIII ACA / RM El privilegi més antic de vila mercat que es coneix correspon a Vilafranca de Conflent, que el comte Guillem Ramon de Cerdanya fundà amb la idea que fos el principal mercat del seu comtat, encara que, de fet, era l’únic, si bé es mantenien els drets de l’anterior mercat d’Ix Cerdanya Es tracta d’un document datat el 1075 pel qual el comte de Cerdanya i el bisbe Artau d’Elna, amb el consentiment dels principals nobles i abats del seu territori, fundaren aquesta “vila franca” i…

“En el nom de Crist Sigui conegut a tothom que jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, per la salut i el remei de la meva ànima i la de tots els meus parents, dono i concedeixo i amb la present carta cedeixo al senyor Déu i a tot el convent del monestir de Santes Creus, perpètuament, totes les truites, fresques i salades, que jo percebo a tota la Cerdanya, en tots els llocs De tal manera, però, que quan jo o la reina acudíssim a aquells llocs de la Cerdanya rebrem d’aquelles per al nostre consum tant com ens fos necessari Aquesta donació…

“En nom de Déu Sigui conegut a tothom, presents i futurs, com jo, Arnau, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, i Bertran de Vallferosa, a causa de la malícia dels homes depravats, els quals destruïen els masos de Santa Maria i també els masos de Bertran de Vallferosa, que eren al pla de Tiurana, per acord i voluntat mútues elegim un lloc al susdit pla, que és al terme de Vilaplana, per congregar aquells masos, agrupant-los en un lloc i edificar una vila, fortificant aquesta amb murs i valls, perquè els seus habitants segurs poguessin viure-hi i conservar els seus béns Tal acord i pacte…

“Juro, jo, Bernat Adalbert, fill que sóc de la dona Ermengarda, que d’aquesta hora endavant seré fidel a tu, Berenguer bisbe, que fores fill de la comtessa Elisabet, per recta fe, sense engany i sense frau i mal enginy i sense decepció, i que d’aquesta hora endavant t’ajudaré a tenir i a defensar i a guerrejar tot el teu honor que avui tens i que d’ara endavant adquiriràs amb l’ajut de Déu, contra tots els homes i dones que et voldran arrabassar o arrabassessin el teu honor o una part del teu honor A més jo, el susdit Bernat, juro a tu, el susdit bisbe Berenguer, que d’ara endavant no et…

Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel seu fill…