Resultats de la cerca

Emigrà a Cuba, i s’establí a l’Havana Després de difícils gestions, aconseguí, amb el seu germà Josep Nonell i Feliu l’exclusiva per vendre en aquesta ciutat bitllets de la Loteria Nacional Espanyola, a més d’altres de rifes que s’hi organitzaven Fundà el 1885, a l’Havana, amb els seus socis Rodríguez y Blanco, la Casa de Cambio, Giro y Administración Consolidada la seva possició econòmica, el 1901 obrí una agència bancària a Barcelona, que anomenà Nonell, Rovira y Matas, amb la finalitat de rebre principalment els diners dels catalans residents a Cuba, i orientar i promoure alhora les seves…

Fou l’editor de Cuadernos Hispanoamericanos i publicà assaig i contes Por ejemplo, doscientas , 1966 Occidente, ficciones y yo , 1968, però es destacà com un dels poetes més representatius de l’època de la postguerra La seva poesia és publicada a Taranto 1961, Las piedras 1964, premi Adonais, Música amenazada 1966, Blanco spirituals 1967, premi Casa de las Américas , Puedo escribir los versos más tristes esta noche 1971, Las rubáiyátas de Horacio Martín 1978, Premio Nacional de poesía, etc, aplegats en diferents antologies i, posteriorment, a Biografía Poesía completa 1958-1984…

És autor, amb Josep Roca i Roca, de la «tragicomèdia satírica e històrica» La Passió política , estrenada i reeditada diverses vegades el 1870, paròdia de la Passió religiosa en què la Verge és la Democràcia, Crist és el Salvador Espanyol, Magdalena és Espanya, la Verònica és la Revolució, Pilat és Prim, Pere és Espartero, Judes Iscariot és Salmerón, Caifàs és Sagasta, Sunyer i Capdevila és el Cirineu, Figueras és Jaume, etc, i hi apareixen les ombres, entre altres personatges històrics, de Rafael Casanova i Riego Intervingué en la polèmica suscitada per Soler i Yxart sobre l’estil…

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió  i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69   Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres, Tieta estr…

Autodidacte, fou un dels primers músics que investigaren el folklore del seu país i s’inspirà en les melodies i els ritmes autòctons a l’hora de compondre Exercí de mestre de capella a la catedral de Cochabamba entre els anys 1892 i 1938 En la seva producció destaquen l’obertura simfònica La Coronilla i les composicions religioses El nacimiento de Jesús , Oficio de Semana Santa , Réquiem i la missa Niño Dios L’any 1940 edità a Santiago de Xile una collecció d’aires nacionals de Bolívia, entre les quals són notables les cançons El Huérfano , Suspiros , Idilio i Ecos del litoral També…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1887, i més tard ensenyà A l’Exposició Universal de 1888 construí el pavelló de Sevilla Marxà a Xile el 1889 contractat pel govern d’aquell país per dirigir les obres públiques Fou un dels creadors de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile 1897, on fou professor, i també exercí a l’Escola de Belles Arts i a la Universitat de Xile En mèrit al seu treball, el 1937 la Universitat Central de Santiago i la Universitat Catòlica de Santiago li feren un homenatge en motiu dels 50 anys de l’exerci de la…

Estudià al Collegi dels escolapis de Santa Anna a Mataró El 1820 obtingué el títol de pilot Es dedicà a la nevegació de cabotatge per les costes del nord de la península Ibèrica El 1827 es féu construir el vaixell “Payo Argentino”, i es dedicà a l’activitat corsària Establert a Buenos Aires, es casà amb Mariquita Blanco 1827, parenta del dictador Juan Manuel de Rosas El 1830, passà a Gualeguay Entre Ríos, on es dedicà a la indústria de material de construcció i a la ramaderia Amic del general Justo José de Urquiza, actuà políticament en nom seu contra Rosas 1852 Fou vicecònsol d’…

El seu origen es deu a la fusió del Centre Català 1886 i el Casal Català 1908 La seu de la nova entitat fou la mateixa de l’antic Centre Català de Buenos Aires Continuà la publicació de la revista “Ressorgiment” 1916-72, dirigida per H Nadal-Mallol i també publicà la revista “Catalunya” 1930-65, l’òrgan de la institució El 1939 els catalans exiliats influïren ben aviat en la direcció de l’entitat, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l’exili Aquesta orientació ideològica, estrictament institucional, provocà l’escissió d’un grup de joves actius…

Estudià a Barcelona Fou catedràtic de dret administratiu de les universitats de Santiago de Compostella 1945-61 i de Madrid 1961 El 1956 fou nomenat secretari tècnic de la presidència del govern espanyol, el 1958 procurador a les corts i el 1962 comissari del pla de desenvolupament, càrrec en el qual elaborà els successius plans, des del 1965, amb el grau de ministre sense cartera Membre de l’Opus Dei, fou considerat un dels principals tecnòcrates que, vinculats a aquesta institució, formaren part dels governs de 1965-69 i 1969-73 El 1973 fou nomenat ministre d’afers estrangers, però cessà en…

Té l’origen en el  Consejo de Estado  1522, instituït per Carles V, que, llevat de períodes molt breus, s’ha mantingut des d’aleshores Circumscrit inicialment a funcions d’assessorament reial, la Constitució del 1812 el dotà de funcions consultives en el marc d’un ordenament polític regit per la divisió de poders Del 1845 al 1904 exercí de vegades funcions contencioses o jurisdiccionals La Constitució Espanyola del 1978 defineix el Consell d’Estat com l’òrgan consultiu suprem del Govern La composició i les competències són regulades per una llei orgànica La seva funció principal és l’emissió…