Resultats de la cerca
Es mostren 613 resultats
Les vitàcies
Uns 11 gèneres i prop de 700 espècies d’arbusts i plantes enfiladisses, principalment tropicals i subtropicals, fan part d’aquesta família representada al nostre país per una única espècie autòctona Vitis vinifera Algunes vitàcies, com ara Parthenocissus quinquefolia , són plantes enfiladisses cultivades com a ornamentals que, de vegades, poden arribar a naturalitzar-se Exemplar de vinya Vitis vinifera cultivat, amb el seu tronc curt i rabassut, produït per la poda anual a què és sotmès D’aquest tronc s’originen les branques més primes de l’any, anomenades sarments, que produeixen el…
Son Real i Sa Canova
Sorrals costaners de Son Real, clapejats per la florida estival de la sempreviva borda Helichrysum stoechas La badia d’Alcúdia manté en la seva part oriental zones dunars extenses i ben conservades Joan Mayol Son Real i Sa Canova 24, entre els principals espais naturals de Mallorca La gran badia d’Alcúdia conserva encara la meitat dels seus sistemes dunars litorals Si el de S’Albufera ha estat en gran part ocupat per urbanitzacions i installacions turístiques, la costa de Santa Margalida i Artà mantenen encara grans platges arenoses, amb alguns sectors calcarenítics intercalats Les dunes…
Raymond L. Lindeman: el concepte troficodinàmic d'ecosistema
En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman i director de…
Creixement del pèl
Fisiologia humana
Els pèls es desenvolupen en els follicles pilosos de manera cíclica, tot alternant fases de creixement amb fases de repòs La fase de creixement, anomenada anagen, dura uns tres anys Durant aquest temps, les cèllules de la matriu germinativa proliferen activament i donen lloc al creixement del pèl El ritme de creixement no és el mateix en totes les persones ni en totes les zones del cos Així, els cabells creixen aproximadament entre 0,2 mm i 0,5 cada dia i el pèl de la barba uns 0,35 mm diaris Després de la fase de creixement, es presenta l’anomenada catagen, en la qual s’esdevé…
La multiplicació vegetativa dels espermatòfits
Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de…
Les crepidotàcies
Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer sapròfíts sobre…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts freds
Els pasturatges i la collita espontània El món vegetal del desert és certament pobre però, tot i això, disposa d’un bon nombre de plantes que els humans utilitzen com a pastura per als seus ramats, com a aliment, com a agents remeiers, com a condiment o com a combustible La vida del desert, que es desenvolupa lluny dels centres habitats, obligà els nòmades a buscar en el seu entorn aquelles plantes que els podien ser útils i els ajudaven a sobreviure en una vida gens fàcil A més de les plantes utilitzades per a menjar i curar, els habitants del desert fan servir moltes plantes per a adobar la…
Hawaii

Cascada Akaka, Hawaii
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag d’Oceania, al mig del Pacífic i al S del tròpic de Càncer, que constitueix un estat dels EUA.
La capital és Honolulu Les illes més importants per llur extensió són vuit Hawaii 10414 km 2 , Kahoolawe 117 km 2 , Kauai 1427 km 2 , Lanai 365 km 2 , Maui 1886 km 2 , Molokai 671 km 2 , Niihau 186 km 2 i Oahu 1549 km 2 són d’origen volcànic —encara hi ha alguns volcans en activitat— i molt muntanyoses Les altituds màximes són assolides a l’illa de Hawaii als volcans Mauna Loa 4170 m i Mauna Kea 4205 m El clima és tropical amb pluges abundants, afectat per l’alisi del NE La vegetació natural és una selva pluvial, actualment molt alterada per l’home i substituïda per sabanes, sobretot als…
bòvids

Ramat d’impales a Kenya
© Corel
Mastologia
Família de mamífers, la més nombrosa de l’ordre dels artiodàctils, que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits: bous, cabres, gaseles, etc.
Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central, Amèrica del…
anguila
anguila
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos allargats i serpentiformes, de secció quasi cilíndrica, llevat de la cua, que és comprimida.
La pell és gruixuda i llefiscosa les escates, subepidèrmiques, tenen un aspecte característic Les brànquies retenen molt la humitat, per la qual cosa les anguiles poden sobreviure algunes hores fora de l’aigua Presenten una fina dentadura a totes dues mandíbules la inferior, però, és més allargada que la superior i també al vòmer Llur activitat és nocturna Són carnívores molt voraces es nodreixen de peixos, capgrossos, cucs, etc Llur desenvolupament embrionari comporta una fase larval i metamorfosis Llur biologia és complexa Són peixos catàdroms Els individus adults viuen als rius i fins i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina