Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
Eduard Girbal i Jaume

Eduard Girbal i Jaume
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri ortogràfic personal S’…
,
Tots els camins duen a Roma
Literatura catalana
Llibre de memòries d’Agustí Calvet, Gaziel, publicat el 1958.
Desenvolupament enciclopèdic Subtitulat Història d’un destí 1893-1914 , l’obra acumula tota una colla d’idees i reflexions sobre la condició humana sotmesa a l’omnipotència del destí, fins al punt que esdevé una autèntica autobiografia moral El fet que només arribi al 1914, quan l’autor tot just tenia vint-i-set anys, s’explica per dues raons La primera, d’ordre personal el moment en què el destí o l’atzar li capgiraren la vida abocant-lo al periodisme i la segona, d’ordre collectiu l’inici de la Primera Guerra Mundial, que Gaziel fa coincidir amb la fi d’un món, el de la burgesia liberal que…
Les bonhomies
Literatura catalana
Recull d’articles periodístics de Josep Carner, provinents dels que va escriure des de Gènova el 1923 i va anar publicant a La Veu de Catalunya.
Publicat l’any 1925 Els textos evoquen i comenten críticament l’experiència personal de l’autor sobre la vida quotidiana a la Barcelona coetània, reflexions de les quals es desprenen uns valors morals exemplars En els quaranta-un articles, l’observació d’ambients, de personatges o d’objectes de cada dia suscita el descobriment de valors de la realitat més pròxima i domèstica que sovint passen desapercebuts Així, de l’observació se n’extreu un ideal de vida feliç, el qual és condicionat per l’acceptació de les coses tal com són, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’apartament de la…
Charles R. Darwin: cadenes tròfiques
Darwin, amb la mateixa laïcitat que Lyell, però amb diferent intenció, tracta de posar de manifest en aquest text els factors que impedeixen el creixement geomètric de les poblacions naturals i que fan necessària la lluita individual per la supervivència i la reproducció Es tracta d’un dels fragments més divulgats de “ L’origen de les espècies ”, el que precedeix i prepara la introducció del seu capítol central, dedicat a la selecció natural És una de les primeres descripcions d’una cadena tròfica i del paper de control que hi exerceixen els predadors que se situen al capdamunt Un exemple…
Gonzalo Fernández de Oviedo: la unitat del món
Gonzalo Fernández de Oviedo ha estat considerat el primer historiador del Nou Món, tot i que el seu contemporani Bartolomé de las Casas 1474-1566, el frare dominicà defensor dels indis, hagi dit de les seves obres que contenien tantes falsedats com planes, un judici aplicable, tanmateix, a la major part de les descripcions naturalistes i relats de viatges d’aquella època El passatge seleccionat expressa la idea que les lleis de la natura són uniformes al planeta sencer, fins i tot en aquelles regions de faunes i flores tan sorprenents com les americanes fins al punt que l’autor…
llibre de viatges
Literatura
Narració on es recullen les aventures ocorregudes durant un viatge, sobretot en les obres més antigues, amb profusió d’elements fabulosos o èpics, o amb especial relleu en les descripcions de països, ciutats, tipus humans, costums, etc.
L’element fantàstic, però, no n'és absent durant l’edat mitjana, bé que el venecià Marco Polo féu una relació seriosa i objectiva dels seus viatges a l’Extrem Orient Durant els s XV i XVI els descobriments de noves terres foren motiu de nombroses relacions els viatges de Colom, de Vespucci, de Magalhães, etc Els objectius de les expedicions esdevingueren essencialment científics durant els s XVIII i XIX Cook, Humboldt, Livingstone, etc, objectius que s’han mantingut fins avui, amb un interès especial per les regions inaccessibles, polars Scott, Amundsen, etc o de l’Himàlaia MHerzog, E Hillary…
Askia
Història
Dinastia de l’imperi songhai fundada per l’usurpador Muḥammad I el 1493 i durant el qual l’imperi estengué la seva hegemonia i conegué un grau de prosperitat reflectit en les descripcions de Leo Africanus (1511).
Diverses lluites intestines que se succeïren a la mort de Muḥammad 1528 afebliren l’imperi, que, finalment, caigué sota el domini del soldà del Marroc 1590
Estudis florístics o de biodiversitat vegetal de plantes vasculars
Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…
Cluny
Localitat
Localitat del departament de Saona i Loira, a Borgonya, França.
Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’església i una part dels…
circ

Vista del circ romà de Tarragona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arqueologia
Edifici de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros lleugers.
Era format per un rectangle allargassat arena dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix spina decorat amb obeliscs, estàtues, etc, i tres senyals cònics meta que marcaven la fi de la cursa Dels costats menors, l’un tenia forma semicircular, i l’altre, lleugerament cintrada Al voltant hi havia les graderies a un cap, el lloc per als carros i cavalls carceres , i a l’altre, la porta principal porta triumphalis amb la tribuna presidencial Cap circ romà no s’ha conservat en bon estat en són coneguts molts detalls per les descripcions literàries i per les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina