Resultats de la cerca

Aspecte dels vestigis de l’església des de migdia JM Nolla L’any 1965, com a conseqüència de la troballa de tombes romanes tardanes efectuada durant unes prospeccions, s’iniciaren unes campanyes d’excavacions al costat nord del mas Castell Porqueres, Pla de l’Estany, una gran masia d’origen antic a molt poca distància, cap a ponent, de l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica molt ben conservada que va ser consagrada el 1182 Els treballs, dispersos i caòtics, duraren, amb més o menys intensitat, fins el 1970 i no han estat mai objecte d’una publicació científica i rigorosa Aquestes…

L’any 1319 és esmentada l’església de Sant Jaume de Vallgornera, la qual ignorem si era capella del castell d’aquest lloc o bé una església sufragània, al poblat Segons altres notícies, molt imprecises, en època baix-medieval el castell de Vallgornera tenia una capella dedicada a sant Francesc Hom desconeix l’emplaçament d’aquesta o aquestes esglésies, si bé cal assenyalar, en el pati d’aquest castell, els murs on es devia trobar la capella, en un sector sense vestigis clars d’un temple

Les Eres, avui un despoblat a l’obaga de la vall de Castellbò, tenia una fortificació, tal com consta en un document del 1080 “ et illo castellone quod ibidem prope est” La vila d’Eres és coneguda des de l’any 1001 o 1003 i fou, com tots els pobles de la vall, part integrant del vescomtat de Castellbò En l’actualitat no hi ha vestigis de l’existència del castelló, que devia protegir el poblet de Sant Vicenç de les Eres, supeditat modernament a Turbiàs

Església esmentada el 966, any en què el comte Miró deixà l’alou de Tossa al monestir de Ripoll, document confirmat posteriorment per Borrell II el 993 No es coneix cap més notícia d’aquesta capella que ha deixat el nom a la cala de Salionç o de Sant Lionç, a l’extrem del terme, a tocar del límit municipal de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Hi ha també l’antic mas Sant Lionç on hom suposa que devia ésser emplaçada l’antiga església

Algunes notícies històriques com ara la donació feta el 1164 per Pere de Santesteve i la seva esposa Ermessenda a Arnau Verdú del castell d’Ollers, fan esment d’un petit castell o fortalesa, situat a Ollers, que aviat va desaparèixer de la documentació Algun autor suposa que es devia trobar al costat de l’església i que hi podien pertànyer el sector amb espitlleres de la base de l’actual campanar tanmateix, el detall és poc significatiu perquè ens poguem atrevir a confirmar-ho

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral i de la parròquia de Sant Genís de Massadella, al lloc de Navàs No degué passar de capella rural El lloc de Navàs és documentat des del 982 Navares i l’església apareix esmentada el 1293 com a Sant Hilari de Nabars Suposem que aquesta capella devia ésser la mateixa de Santa Eulàlia de Nabars , que era situada en un lloc proper al mas de Nabars avui can Vall El segle XVII encara estava en ús

Hom no té notícies històriques de l’església del poble de la Figuera abans del 1300, bé que és possible que ja existís en aquesta època No figura en la dècima papal de 1279-80 ni en cap altra documentació del moment Degué tenir categoria de sufragània, probablement de la parròquia de Cabassers, dins el bisbat de Tortosa Era vicari de la Figuera el 1497 Joan Prades L’edifici actual va ser enllestit cap al 1792 En aquesta data ja devia tenir consideració de parròquia

Situació Sant Vicenç del castell de Burriac Restes de la capella que donà nom al primitiu castell E Juhé Les restes de la capella de Sant Vicenç es troben situades a la banda E del recinte sobirà del castell Mapa 37-15393 Situació 31TDF490988 EJC-CMR Història El castell de Burriac s’anomenava antigament castell de Sant Vicenç per raó del sant titular de la seva capella El castell és esmentat des del 1023, cosa que indica que ja devia existir la capella, bé que aquesta no surt esmentada directament fins el 1214 La primera vegada que es menciona el nom de Burriac aplicat al castell és en un…

L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms preromans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trassari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti Juliani qui…

Situació Vista dels cups cup I a dalt i cup II a baix excavats a la roca, que conserven els reguerons i els forats per a suportar una coberta M Solà Es tracta de dos cups excavats a la roca, situats en un petit serrat amb bosc de pins, prop de Cal Rabassaret Mapa 35-14362 Situació 31TCG807163 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei, i a l’altura més o menys de Cal Passada cal agafar un bon camí a mà esquerra que mena a la Manresana Forat a la pedra Els dos cups estan distanciats l’un de l’altre un centenar de metres són uns dipòsits cilíndrics buidats amb…