Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
Maria-Mercè Marçal i Serra
Maria-Mercè Marçal i Serra
© Família Marçal
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra La seva poesia representa l’aportació més sòlida de la poesia femenina i feminista de la literatura catalana contemporània Estudià filologia romànica i participà en el naixement de Llibres del Mall Collaborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara Reduccions , Escrivim a les parets i Dones en lluita La seva primera obra, Cau de llunes 1977, guardonada amb el premi Carles Riba 1976, s’obria amb l’ideari contundent d’una divisa que ha illuminat, de fet, tota la seva obra agrair a l’atzar haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i tenir el tèrbol atzur de…
vista
Dret processal
Acte judicial, solemne i públic, culminatori del procediment, en el qual el jutge o tribunal que entén d’un afer pendent de sentència escolta la relació del secretari i els informes de les parts en defensa de llurs pretensions, juntament amb les proves pericials i testificals i l’interessat.
Vicente Cacho Viu
Historiografia catalana
Especialista en història contemporània i pioner a Espanya de la història intel·lectual, especialitat de la qual gaudí d’un mestratge reconegut.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…
política econòmica
Economia
Acció pública exercida sobre l’economia per, servint-se de determinats mitjans, assolir uns objectius que poden ésser de molt diversa mena; l’agent o subjecte actiu són ens públics per més que darrerament hom insisteix en la importància, per a la política econòmica, de les decisions preses per grans unitats i holdings privats.
D’altra banda, hom entén pels mateixos mots —política econòmica— la branca de la ciència econòmica que s’adreça a racionalitzar, amb l’estudi i l’anàlisi, aquella acció real dels poders públics sobre l’evolució i la realitat econòmiques Hom pot, fer una tipologia i classificació suficient del contingut i orientació de les diverses polítiques econòmiques possibles En un primer terme, hom pot trobar les filosofies o ideologies econòmiques com a condicionants de l’acció des d’aquest punt de vista hom parlarà de liberalisme, keynesianisme, intervencionisme, socialisme, etc Un altre criteri per a…
normalització lingüística
Lingüística i sociolingüística
Procés sòciocultural a través del qual una llengua no cultivada s’adapta a una regulació ortogràfica, lexical i gramatical (normativització) i accedeix a àmbits d’ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua (extensió social o normalització lingüística).
Per més que Fabra ja havia usat el terme ‘normalització’ referint-se a la gramàtica catalana en un treball del 1929, l’elaboració del concepte sociolingüístic de normalització lingüística es deu a Lluís V Aracil 1965 Segons aquest autor, el conflicte lingüístic fruit d’una situació de contacte de llengües es pot entendre com un cercle funcional en el qual actuen dos corrents recíprocs, comparables als llaços o circuits retroactius feedback loops d’un sistema cibernètic D’una banda, hi intervenen les funcions socials de la llengua, que Aracil presenta com a sortida o resultat del sistema…
descobriment
Miniatura que representa la sortida de Venècia dels germans Polo en llur segon viatge
© Fototeca.cat
Geografia
Història
Descoberta d’un territori no conegut, generalment com a resultat d’una expedició de recerca.
La conquesta progressiva de l’espai pot ésser considerada com la continuació de l’esforç descobridor i viatger Els descobriments geogràfics són, per diverses raons, fets culturals en primer lloc, el que compta no és que hom arribi per primera vegada a un indret fins aleshores desconegut, sinó que el coneixement d’aquest fet es generalitzi en els diversos sectors de la societat A més, els descobriments comporten només l’enriquiment intellectual d’uns homes i d’unes cultures determinats Les contrades descobertes eren sempre habitades i, doncs, conegudes per l’home, però amb llur “descobriment”…
crítica musical
Música
Anàlisi i valoració d’una peça, un estil, un autor o una interpretació musicals, sia en forma de ressenya, sia en forma d’assaig més o menys exhaustiu.
En aquest últim cas, de vegades no és clara la distinció entre la crítica i l’estudi musicològic o l’anàlisi filosòfica d’una obra musical De tota manera, hom tendeix a considerar més pròpiament com a crítica els comentaris que apareixen en publicacions periòdiques, especialitzades o no Hom troba ja alguns comentaris crítics aïllats en alguns tractats del s XVI, com el Dodekachordon 1547, de Glareanus Al s XVII les polèmiques entre compositors com ara la suscitada entre Artusi i Monteverdi referents a la pràctica correcta en la composició i la interpretació incorporen molt del que actualment…
Sant Llorenç de Torrents o d’Alemanys (la Roca d’Albera)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església, també coneguda amb el nom de Sant Llorenç de Rocavella o de Galícia, es troben a prop del Mas Rancura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 27” N - Long 2° 56’ 19,8” E El Mas Rancura és al peu de la carretera D-ll que uneix la Roca d’Albera amb Vilallonga dels Monts, a mà esquerra venint de la Roca Des d’aquest mas s’arriba a les ruïnes de l’església per un corriol perdedor PP Història El temple de Sant Llorenç de Torrents servia dos llocs alt-medievals documentats des del segle IX, Alemanys i Torrents d’Amunt i d’Avall La primera notícia d’ambdues viles…
història de la filosofia
Historiografia catalana
Tècnicament es distingeix entre història de la filosofia, és a dir, la successió de corrents i doctrines filosòfics al llarg de la història, i historiografia filosòfica: l’inventari i reflexió sobre aquells esdeveniments.
Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar que qualsevol reflexió filosòfica forma part de la…
Francesc Eiximenis
Primer de Lo Crestià , FEiximenis, segle XV RBMSLE © Patrimonio Nacional, Archivo Fotográfico Al llarg del segle XIII s’havien perfilat a la Corona d’Aragó els grans trets d’una fórmula institucional que permetia de regular i ajustar de manera equilibrada les relacions de poder entre les tres forces polítiques de la societat La conjugació de les tesis romanistes i prosobiranes de la monarquia amb la concepció desintegradora de l’aristocràcia feudal, i amb el model polític contractual argüit per les ciutats —expressat a les corts— acabaren de dibuixar la singularitat pactista del precoç estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina