Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Els gnatostòmuls
Morfologia general dels gnatostòmuls A Austrognathia A’ detalls de la placa basal d’ A kirsteueuri i de les mandíbules d’ A boadeni B Gnathostomula B’ detall de les mandíbules i B" detall de la placa basal i de les mandíbukes de G mediterránea i C Haplognathia simplex C’ detall de la placa basal i les mandíbules Hom ha indicat en el dibuix 1 cilis sensorials, 2 boca, 3 faringe, 4 ovari, 5 vagina, 6 òrgan de la bossa o bursa, 7 testicles, 8 aparell copulador, 9 estilet Biopunt, a partir de fonts diverses Els gnatostòmuls Gnathostomula o gnatostomúlids són un fílum de petits organismes…
El procés evolutiu del gòtic
Així com el capítol anterior ha estat dedicat a tractar amb una certa amplitud dels diversos àmbits en què es manifesta l’arquitectura religiosa dels segles del gòtic, el que ara comença tractarà més puntualment, d’una forma gairebé esquemàtica, d’alguns dels aspectes més destacats que n’emmarquen l’evolució formal i estilística per tal de posar de manifest les diverses etapes que recorre l’arquitectura gòtica catalana Massa sovint s’han valorat les grans obres del segle XIII que representen un impuls monumental excepcional des de la perspectiva del romànic tardà i consegüentment com a…
Les plantes endèmiques dels Països Catalans
Nombre de tàxons endèmics o subendèmics a cadascun dels quadrats UTM de 10 × 10 km de les Balears i dels territoris administrats per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana S’identifiquen les quatre zones d’endemisme principals les Balears, els Pirineus, les muntanyes Diàniques i el massís dels Ports, que concentren prop del 70% dels endemismes del territori cartografiat IDEM, a partir de dades de l’autor La relativitat del terme endemisme aquell tàxon propi d’un determinat territori pot ser corregida si s’explicita l’àrea geogràfica de l’element al qual s’aplica aquesta…
occità
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, anomenada també llengua d’oc, pertanyent a l’agrupament lingüístic gal·loromànic.
La denominació llengua d’oc procedeix de la veu oc , en occità “si’ L’occità és la llengua pròpia d’Occitània i constitueix, doncs, una de les llengües ètniques parlades al territori de l’actual Estat francès Quant als límits —que cal traçar atenent l’extensió de les altres llengües veïnes—, hom pot assenyalar, pel que fa als parlars oc / oïl , que la línia divisòria entre ambdós no sembla pas haver variat gaire des de l’edat mitjana hom pot fixar-la partint de la confluència dels rius Garona i Dordonya, seguint el curs de la Gironda i, per Angulema, fins a Châteldon A partir d’aquí, el…
Parlament Europeu

Interior del Parlament Europeu
© Parlament Europeu
Assemblea de la Unió Europea amb poders legislatius, que exerceix conjuntament amb el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea.
El mecanisme d’aprovació de noves lleis parteix de la presentació de propostes que la Comissió Europea únic òrgan facultat per a aquesta funció sotmet al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea, els quals consensuen i negocien les esmenes a través del mecanisme anomenat codecisió En determinats casos i en algunes àrees, com ara la fiscalitat, s’adopta un procediment legislatiu especial en el qual el Parlament té una funció exclusivament consultiva Inicialment les seves funcions es limitaven a la consulta i el control, però amb les successives reformes ha anat assolint un…
Els estudis sobre l’almesquera
Àrea de distribució de l’almesquera Galemys pyrenaicus als Països Catalans IDEM, a partir de dades dels autors L’almesquera Galemys pyrenaicus és un tàlpid d’hàbits semiaquàtics, endèmic de la meitat nord de la península Ibèrica des del centre de Portugal fins als Pirineus orientals Viu sobretot en zones d’influència atlàntica, en les quals es pot trobar gairebé al nivell del mar, mentre que en àrees d’influència mediterrània sol estar relegat a les muntanyes Als Països Catalans és present en bona part de les capçaleres fluvials pirinenques, on té el límit nord-est de distribució global…
L'evolució del planeta Terra
De la història remota a l’estructura actual Abans de parlar de la història de la biosfera cal parlar de la història del seu suport físic, el planeta Terra Cal parlar de la seva estructura Cal parlar de la tectònica de plaques, que determina la configuració i la distribució de continents i oceans, més variable que no pensem al llarg dels temps geològics i d’enormes conseqüències per a les condicions climàtiques i ambientals a què es troben sotmesos els organismes Cal parlar del modelatge de l’escorça terrestre pels agents atmosfèrics i orgànics, que també contribueix a la diversificació i a la…
El sòl i el bioclima
L’ambient a la superfície terrestre, avui La biosfera que veiem, la biosfera del present, és el resultat d’un llarguíssim procés, tal com mostren els capítols anteriors Resultat que es manifesta i s’organitza, però, depenent de les condicions ambientals actuals La història, en efecte, permet de comprendre el passat, però no explica el present El present és el resultat de combinar les peces heretades del passat d’acord amb les possibilitats permeses per les condicions d’avui dia No és possible tenir una percepció mínimament correcta de la biosfera actual sense considerar els processos que han…
Torre o castell dels Masos de Millà o dels Moros (Áger)
Art romànic
Situació Torre d’origen islàmic reaprofitada en època cristiana ECSA - J Bolòs Restes d’un possible castell situades al cim d’un turó 878 m, indret dominant sobre l’altiplà no gaire abrupte que hi ha entre les muntanyes de Millà, la vall d’Alberola i la Noguera Ribagorçana Mapa 32-13327 Situació 31TCG093478 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, hem de girar a mà esquerra i agafar la de Tartareu Molt poc després cal anar cap a la dreta, travessar Vilamajor i continuar uns 6 km fins a arribar als Masos de Millà En una cruïlla, abans d’arribar a Sant Romà, cal girar a l’esquerra fins…
Vila medieval de Montbrió del Camp
Art romànic
Situació Vista del carrer de la Closa amb el portal i la muralla que encerclava la vila medieval ECSA - J Bolòs Vila situada al pla, a la riba dreta de la riera de Montbrió S’hi concentrava bona part de la població del terme Mapa 33-18472 Situació 31TCF325542 A Montbrió del Camp, s’hi arriba per la carretera local T-310 que arrenca de Reus i passa per Riudoms JBM Història La referència més antiga sobre Montbrió del Camp se situa entre el 1164 i el 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló donà a Guillem de Jorba el lloc de Montbrió perquè hi bastís un castell D’aquest castell no en sabem la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina