Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
propulsor submarí
Transports
Aparell de remolc emprat pels bussos proveïts d’escafandre autònom que consisteix en una caixa estanca en forma de torpede, que conté una bateria, un motor i un reductor que accionen una hèlix propulsora; és proveït d’uns agafadors als quals s’aferma el bus i és susceptible de canviar de direcció a voluntat.
Els mitjans de transport
La tècnica dels transports La tècnica dels transports tracta de les diferents maneres en què es realitza el trasllat d’un lloc a l’altre de passatgers o de mercaderies i dels vehicles utilitzats amb aquesta finalitat A l’hora d’elaborar una classificació dels vehicles de transport és possible agrupar-los d’acord amb el suport sobre el qual es desplacen Així, a grans trets, tindrem els mitjans de transport terrestres per carretera, per ferrocarril o per cable, els mitjans de transport per aigua marítims, fluvials i lacustres i els mitjans de transport aeris A més, un mitjà de transport es pot…
equilibrament
Tecnologia
Acció d’anul·lar en un cos (una roda d’automòbil, l’hèlix d’un avió, etc) o en un mecanisme (un motor d’automòbil, una màquina rotatòria, etc), que ha de girar a gran velocitat, la resultant de les forces centrífugues (equilibrament estàtic) i llur moment resultant respecte a l’eix de rotació (equilibrament dinàmic) per tal d’evitar que es produeixin vibracions;.
propfan
Transports
Tecnologia
Sistema de propulsió constituït per un turbopropulsor l’hèlix del qual —a vegades n’hi ha dues i contrarotatòries— té de vuit a deu pales, que són més primes i de diàmetre més petit que les convencionals, amb la qual cosa, a igualtat d’empenyiment, hom aconsegueix de disminuir el consum de combustible (d’un 10 a un 30% menys) tot aconseguint velocitats suficientment interessants (750-850 km/h).
Hom creu que, un cop resolts els problemes aeroelàstics i estructurals, potser serà el sistema ideal de propulsió dels anys noranta, per la qual cosa les principals companyies constructores aeronàutiques hi esmercen esforços d’investigació
Els vells camins de la mar
Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…
genètica
Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…
Capitells de Terrassa
Passem a inventariar un conjunt de capitells que forma part del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa La majoria són capitells romans tardans reaprofitats en construir-se l’actual església de Sant Miquel Capitell de Santa Maria Capitell de marbre, procedent probablement del baptisteri de Santa Maria de Terrassa C Mancho Peça de marbre procedent probablement del baptisteri d’Ègara, localitzada dins l’església de Santa Maria de Terrassa Fa 29 cm d’alçària, un diàmetre superior de 35, 5 cm i un diàmetre inferior de 22 cm aproximadament Es tracta d’un capitell corinti exposat…
bomba
bateria de bombes centrífugues en una central de subministrament d’aigua potable
© Fototeca.cat
Física
Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte, en un sentit determinat, mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’en dessecament…
Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón
Perspectiva de la serra del Boquerón des del sud, amb un característic relleu tabular Ramon Dolç Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón 111, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Separant València de la planícia manxega, al sud de l’entrada del Xúquer en terres valencianes, i sempre a la banda occidental de la carretera Requena-Almansa, es troba l’alineament de tres massissos coneguts com el Boquerón, la serra Palomera o Muela de La Unde i la serra d’El Mugrón La serra de la Palomera es prolonga lleugerament mitjançant l’alt de La Atalaya, entre Jarafuel i Aiora més al…
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…