Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Cantàbria

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol situada a la part central de la façana atlàntica septentrional de la península Ibèrica, que limita amb el País Basc, a l’E, Astúries a l’W i Castella i Lleó al S; la capital és Santander.
La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…
La plaga de la fil·loxera
Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…
La primera agricultura: models explicatius
Restes de lleguminoses més antigues dels PPCC, cova de les Cendres, Teulada, ~5600 aC GS Avui és un fet àmpliament admès que les plantes i els animals domèstics que dominaren l'agricultura prehistòrica en les distintes regions europees eren originàries del sud-oest asiàtic Açò, que mai no ha estat seriosament posat en dubte, cal deixar-ho d'antuvi ben explícit a l'hora d'encarar el problema de l'aparició de l'agricultura —o més exactament del sorgiment de l'estadi sòcio-econòmic i cultural del Neolític— als ambients nord-occidentals de la conca mediterrània En efecte, la distribució…
Trastorn de la conducta alimentària
Patologia humana
Definició Es considera un trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent en els hàbits alimentaris en el sentit que hom ingereix una quantitat excessiva d’aliments o, al contrari, molt poca, amb relació a les necessitats personals, o bé es consumeixen productes que no són considerats aliments L’alimentació és indispensable per a cobrir les necessitats energètiques i el manteniment de l’entramat estructural de l’organisme Des d’un punt de vista neurofisiològic, la conducta alimentària és regulada per l’ hipotàlem , on hi ha un centre de la fam i un altre de la sacietat…
Meningitis
Patologia humana
Definició La meningitis és la inflamació de les membranes que envolten l’encèfal i la medulla espinal, generalment deguda a una infecció bacteriana o vírica i caracteritzada per l’aparició de mal de cap intens, rigidesa del clatell, vòmits i febre alta Causes i tipus La inflamació de les meninges és causada gairebé sempre per una infecció que pot ésser deguda a diversos gèrmens Només en uns pocs casos és originada per d’altres mecanismes, com per exemple reaccions tòxiques o allèrgiques En general, els gèrmens procedeixen d’un focus infecciós situat en un punt determinat de l’organisme més o…
Les serres de Xiva i Utiel
El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del Paleogen i del…
Les comunitats de crustacis de les basses temporànies del País Valencià
Les comunitats de crustacis estan molt relacionades amb la climatologia, de la qual depenen estretament Al País Valencià, amb unes variacions climàtiques molt importants, hi ha unes comunitats de crustacis que s’estableixen a les basses de les zones més humides, mentre que unes altres ho fan a les de les zones àrides A més, hi ha un petit nombre de basses especials amb unes comunitats molt riques en espècies d’interès biogeogràfic i que representen sistemes antics i singulars amb una biodiversitat de gran valor IDEM, a partir de dades de les autores Les basses mediterrànies són ambients que…
La ramaderia i l’agricultura a les estepes i les praderies
Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…
Navarra

Comunitat autònoma
Regió del País Basc, la més extensa i meridional, que constitueix des del 1982 una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Pamplona.
La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…
Mauritània

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que limita amb el Sàhara Occidental i Algèria al N, amb Mali a l’E i el S, amb Senegal al S i amb l’oceà Atlàntic a l’W; la capital és Nouakchott.
La geografia Mauritània, constituïda per una gran plana dominada per altiplans rocallosos de poca alçada, és l’extrem del sector occidental del Sàhara Cap al NE, després d’una gran regió de dunes, hi ha els contraforts de l’altiplà muntanyós de l’Adrar, amb cingles abruptes La costa és baixa, i és vorejada de dunes només la badia de Lévrier és un bon refugi, i hom hi ha construït Port Étienne El clima, en conjunt, és desèrtic, bé que les ciutats de Nouadhibou i Nouakchott reben la influència dels vents marins les temperatures mitjanes anuals són superiors als 22°C 28,6°C a Atar Hi ha poca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina