Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
literatura veneçolana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada a Veneçuela.
Tradicionalment, hom considera el començ d’aquesta literatura en les Cartas de Relación 1498 de Colom i en les obres dels cronistes que el seguiren, dels quals cal destacar José de Oviedo y Baños Però no fou fins al final del s XVIII, arran de l’empirisme anglès i del pensament independentista nord-americà, que sorgí la veritable consciència d’americanitat Francisco de Miranda, Juan Germán Roscio, Simón Rodríguez, Francisco Javier Yáñez i Simón Bolívar són alguns dels escriptors més representatius, els quals, sobretot, utilitzaren el periodisme com a vehicle essencial en la difusió de les…
música de Nova Orleans
Música
Música desenvolupada a Nova Orleans (Estats Units d’Amèrica).
Fundada el 1718, fou territori espanyol i francès abans de ser ciutat nord-americana 1803 Aquestes diverses influències i el fet de trobar-se prop del Carib contribuïren a donar-li una rica cultura, cosa que es reflectí en la música de Louis Moreau Gottschalk 1829-1869, pianista i un dels més famosos compositors de l’Amèrica del Nord Tot i haver nascut a la ciutat, desenvolupà bona part de la seva activitat professional a Europa i a l’Amèrica central i meridional Al principi del segle XIX Nova Orleans assolí una notable fama pels balls que s’hi celebraven i pels seus espectacles teatrals Fou…
Guillaume Apollinaire
Literatura francesa
Nom emprat pel poeta avantguardista francès Wilhelm-Albert-Wladimir-Apollinaris Kostrowitzky.
Fill natural d’un noble italià i d’una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el 1899, s’installà a París El 1903 fundà la revista Le Festin d’Esope , on publicà les primeres proses de L’enchanteur pourrissant 1909 El 1904 conegué Picasso i Max Jacob a través dels seus amors amb Marie Laurencin s’integrà al món artístic El 1909 rebé l’encàrrec de dirigir dues colleccions de texts satírics i llibertins — ocupació que mantingué fins a la fi de la seva vida — , on reedità Sade, en aquells moments completament oblidat Publicà…
Josep Ferrater i Móra
Literatura catalana
Filòsof i assagista.
Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Exiliat el 1939, s’installà a Cuba i hi donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les ↑ formes de la vida catalana 1944, premi d’assaig Concepció Rabell 1943, obra…
Església russa
Església ortodoxa sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou.
Rússia rebé el cristianisme de Constantinoble, però sota la forma eslava, que ja s’havia establert a Bulgària El 988 el príncep de Kíev Vladimir es féu batejar, juntament amb tot el poble, i tot seguit s’organitzà l’Església Aviat, però, depengué de Constantinoble El 1051, com a reacció antibizantina, Hilarió es proclamà metropolita de Kíev L’ocupació mongol i els atacs dels croats suecs i dels cavallers teutònics segle XIII convertiren Novgorod i el seu príncep Alexandre Nevski en símbol de baluard de l’ortodòxia davant de pagans i de llatins Després d’una breu estada del metropolita a…
José María Aznar López

José María Aznar López
© Comunitat Europea
Política
Polític castellà.
Net del periodista Manuel Aznar Zubigaray i fill del també periodista Manuel Aznar Acedo, que ocupà càrrecs en mitjans de comunicació oficials durant el franquisme Llicenciat en dret, fou cap del Servei de Coordinació del Ministeri d’Economia Fou diputat d’Alianza Popular per Àvila 1984-87 i per Madrid 1989, president d’AP per Castella i Lleó 1986 i d’aquesta comunitat autònoma 1989-90, i vicepresident 1989-90 i, del 1990 al 2004, president del Partido Popular En guanyar aquest partit les eleccions generals el 1996, esdevingué cap de govern La falta de majoria absoluta l’obligà a pactar el…
Lluís de Peguera i Paratge
Historiografia catalana
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…
Baltasar Samper i Marquès
Música
Compositor, musicòleg i director mallorquí.
Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau Casals i l’…
Josep Ferrater i Móra

Josep Ferrater i Móra
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Filòsof i assagista.
Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Un any abans de llicenciar-se publicà el recull d’assaigs Cóctel de verdad 1935 Exiliat el 1939, s’installa a Cuba i donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la Universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les formes de la…
Joan Bardina i Castarà
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor.
Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas 1897-1900, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina