Resultats de la cerca

El baró Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt no sabia nedar Però a primera hora de la tarda del dia 5 de juny de 1799 no vacillà a embarcar-se en la corbeta “Pizarro”, al port de La Corunya, rumb a Cumaná Ben al contrari havia remogut cel i terra fins a rebre les autoritzacions necessàries per a poder dur el seu somniat viatge d’exploració pel virregnat de Nova Granada Humboldt no sabia nedar, però no era l’Atlàntic el que l’amoïnava, sinó l’Orinoco Tenia raó, perquè fou a les seves aigües i als seus ràpids turbulents on més d’un cop perillà la seva vida Les…

Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’aparença,…

Vila-seca i el port de Salou, sd AHC La Companyia Nova de Gibraltar es fundà a Barcelona l’1 de juliol de 1709, mitjançant un acord privat i sota la invocació dels sants Antoni de Pàdua, Aleix, Francesc Xavier i Francesc de Paula Els seus fundadors volgueren aprofitar la particular situació política que s’havia creat en el moment que, essent Catalunya aliada circumstancial d’Anglaterra en el bàndol dels Àustria durant la guerra de Successió a la corona espanyola, Gibraltar romangué a mans dels anglesos des del 1704 Com que no podien disposar de Cadis per la ruptura de Catalunya amb Felip V,…

Biblioteca de la Universitat de Barcelona, 1912, UB La restauració de la Universitat de Barcelona 1837, tot i la illusió dels primers anys, no va donar els resultats que s’esperava Al llarg del segle XIX, aquest centre no va ser gran cosa més que una fàbrica de títols, tot i que tingué alguns professors de molta vàlua, tant científica o intellectual com acadèmica Les esperances que hom havia posat en la Revolució de Setembre del 1868 s’esvaïren amb la Restauració Catalunya visqué un xic al marge del moviment institucionalista, que trobà el seu màxim ressò en la reunió de catedràtics…

Les vagues dels obrers vitícoles i el moviment sindical a la Catalunya del Nord 1904 La vinya va conèixer una gran expansió a la Catalunya del Nord als segles XVIII i XLX L’any 1720 només ocupava 8 799 hectàrees, però el 1741 ja assolia les 11 645 ha, i cap al 1820, les 38 000 ha De primer limitada a unes regions ben precises als voltants de Ribesaltes, a les ribes de la Tec i del Tet, s’estengué cap a la plana de Perpinyà i als vessants de les Corberes A mitjan segle XLX es produí una nova expansió de la vinya, abans de l’arribada del ferrocarril l’any 1858 a Perpinyà i sobretot després, que…

El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de Navés, ciutadà…

Situació El castell, també anomenat de Sant Salvador, és situat al cim més alt de la serra de Rodes, a uns 670 m d’altitud Des d’aquesta fortificació hom veu a sota el monestir de Sant Pere de Rodes, tota la badia del Port de la Selva i també la plana de l’Alt Empordà i una gran extensió de mar Vista del conjunt de les ruïnes del castell de Verdera J Todó-TAVISA Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell amb la muralla en primer terme F Tur Mapa 259M781 Situació 31TEG139836 Des del costat de l’entrada del monestir de Sant Pere de Rodes, surt un corriol força fressat, que fent ziga-zagues s’…

El 17 de setembre de 1440 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni d’Avinyó Girona – 1450, abat de Montserrat diputat militar Andreu de Biure, cavaller diputat reial Bernat Sapila i Dessoler, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de Barcelona oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell oïdor reial Joan Cavalleria, ciutadà de Girona Abat benedictí, retaule de la capella de Santa Àgata, Jaume Huguet, segle XV ECSA Antoni d’Avinyó i de Moles era fill de Simó d’Avinyó —donzell de Girona, senyor de Pont de Molins i de Costes— i…

La divuitena centúria no podia començar pitjor als Països Catalans Catalunya i les terres del Rosselló conegueren aleshores el triple i simultani flagell que delmava, cíclicament, les poblacions de l’era preindustrial, és a dir, la guerra, la fam i les epidèmies factors de mortalitat que redoblaven els seus efectes quan actuaven indestriablement I tanmateix, un cop acabada la guerra de Successió, i apaivagades les seves seqüeles, el tret sobresortint de la demografia catalana setcentista fou, precisament, un creixement sense precedents, tant per la seva magnitud com pel seu caràcter…

La trajectòria d’alguns dels collaboradors de Sanglada, sobretot la posterior a l’obra del cor de la catedral de Barcelona, pot ajudar a calibrar la transcendència d’aquesta obra i valorar fins a quin punt aquests collaboradors assimilaren i contribuïren a difondre les noves modes del gòtic internacional Ells són la veritable herència de Pere Sanglada Ja hem vist com no tots tenien la mateixa categoria professional i que hi havia des de mestres consolidats fins a simples aprenents macips Alguns hi treballaren poc temps, de manera que la incidència en la seva formació o en l’evolució del seu…