Resultats de la cerca
Es mostren 853 resultats
Castell de Centinyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, devia ser situat dins l’antic terme de Montanissell, annexat el 1969 al de Coll de Nargó El prat de Cintiniano és esmentat el 988 com a límit de les viles de Cuvilare i de Montanissell però el castell de Centinyà no és documentat fins l’any 1094 en el testament del seu propietari, Guillem de Taús, que va deixar a la seva muller Ermengarda el castell de Cintinna Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, l’any 1140, el comte Ermengol, la seva muller Elvira i llur fill Ermengol confirmaren la donació feta per Bernat de Taús, del…
El “castell” de Serradell (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Les cases del capdamunt del poble queden arrenglerades al peu mateix d’una llarga cinglera de conglomerats que encapçalen el fort pendent on s’assenta el poble de Serradell És, doncs, per sobre dels teulats d’aquestes primeres cases on es poden veure encara les últimes filades d’unes velles construccions que la gent del país coneix com “el castell” ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG269827 Història No han arribat als nostres dies notícies històriques documentals d’aquesta construcció, coneguda popularment com a “castell” de Serradell MLIR Castell Cada vegada queden menys testimonis de…
dret eivissenc
Dret balear
Dret especial vigent a les Pitiüses, contingut al llibre tercer de la Compilació del dret civil especial de Balears, aprovada el 1961.
En les donacions universals regeixen les mateixes disposicions que a Mallorca, i en la societat rural d’Eivissa i Formentera, les mateixes que a Menorca Aquestes últimes permeten de conservar en el règim de parceria, tan freqüent, els costums locals diferents dels menorquins en allò que la llei no preveu o no és expressament contractat També s’ha donat entrada a la definició, en igual forma que a Mallorca, en el dret de successió Fora d’aquests casos hom aplica el dret d’Eivissa i Formentera i si no n’hi ha el Codi Civil espanyol, derivat de les consuetuds que s’han mantingut malgrat una…
Rosalia Guilleumas i Brosa
Literatura catalana
Bibliòloga i historiadora de la literatura.
Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1950 i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón 1957-59 El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora 1966-70 i directora 1970-80 Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya 1973-86, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82, però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional Publicà treballs de la seva especialitat La biblioteca de Joan…
Ivan Sergejevič Turgenev
Ivan Sergejevič Turgenev
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
De família noble, començà la seva activitat literària els anys trenta, dins les tradicions postromàntiques, però es consolidà com a escriptor cap als anys quaranta, dins una línia més realista Participà en els cercles literaris de tendència europeista de Peterburg, en els quals, principalment, es gestava l’escola realista Després d’uns quants intents en prosa, aparegué el relat Khor i Kalinyč , el primer de la sèrie Zapiski okhotnika ‘Apunts d’un caçador’, 1852, que el feu famós, alhora que inicià tot un tipus de literatura sobre el poble rus, sobre les seves condicions de vida i sobre els…
Jaume Huch i Camprubí
Literatura catalana
Escriptor, editor i mestre.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, posteriorment realitzà un postgrau en Teoria i Crítica del Teatre 1990 i un màster en Estudis Internacionals Com a escriptor s’ha dedicat a la poesia, a la narrativa i al teatre, aquestes últimes, a més, per al públic adult i juvenil Amb el pseudònim de Mitus Stampa , ha publicat, entre d’altres, les narracions Ming, Ping i les sirenes 1987, L’elefant i la cuca de llum 1999, finalista del premi Apelles Mestres 1999, El timbaler del Bruc 1999, En Xucla Fort i la Fina Violina 2001 i El doctor Espiadimonis i el senyor…
contrapunt imitatiu
Música
Tipus de contrapunt que es basa en la imitació.
Tradicionalment, el que s’imita és una entitat temàtica, com ara un motiu o un tema Una peça basada en el contrapunt imitatiu pot ser monotemàtica com és el cas de la fuga o politemàtica com és el cas de la canzona La imitació ha estat una de les relacions entre les veus més utilitzades en la música occidental, en particular des de l’Edat Mitjana fins al final del Barroc En l’Edat Mitjana es poden mencionar, com a exemples de formes que es basen en la imitació, la chanson polyphonique , el motet, la caccia i la chace denominacions inicials, aquestes dues últimes, de cànon Durant el…
el Dos de Maig
Història
Motí popular madrileny (1808) que fou la guspira que encengué la guerra contra Napoleó.
La llibertat de Godoy, l’anada d’alguns membres de la família reial a França i el mal comportament de les tropes imperials d’ocupació indignaven el poble de Madrid Entre els elements militars de la guarnició espanyola, animats pels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde, hom conspirava contra els invasors Mentrestant circularen ordres secretes perquè el dia 2 de maig sortissin de Madrid la reina d’Etrúria, l’infant Antoni president de la Real Junta de Gobierno i l’infant Francesc de Paula De bon matí d’aquella diada, escamots d’homes armats s’aplegaven davant el palau En veure que s’enduien les…
Olga Tokarczuk

Olga Tokarczuk
Literatura
Escriptora polonesa.
Graduada en psicologia per la Universitat de Varsòvia 1985, s’establí com a terapeuta El 1989 publicà el recull de poemes Miasto w lustrach ‘Ciutats en miralls’ Obtingué ressò amb la seva primera novella Podróż ludzi Księgi ‘El viatge d’un llibre’, 1993, una ficció històrica situada a la França del segle XVII, que segueix l’esquema de la resolució d’un enigma com a paràbola d’una cerca de sentit Després d’ EE 1996, novella amb elements fantàstics i històrics, el mateix any publicà Prawiek i inne czasy ‘Un lloc anomenat Antany’, una epopeia local de ressonàncies mítiques que es desenvolupa…
Casa forta o mas Calbó (Reus)
Art romànic
Casal o gran casa forta de la partida del mateix nom, situada al sud del terme, al límit amb Vila-seca de Solcina L’any 1169 l’arquebisbe Hug de Cervelló feu establiment d’un mas que era prop del torrent de Porpres a favor de N Calbó, amb pacte de tenir-lo en feu per l’església de Tarragona, la qual percebria els delmes i les primícies corresponents En aquesta donació no s’esmenta el nom del mas, però, pels límits territorials que proporciona el document, hom coincideix a assenyalar que es tracta de la primera referència del mas Calbó En aquests moments el mas era conegut amb el nom de mas de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina