Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
habitatge
Cases flotants a Hong Kong, a la mar de la Xina meridional
© B. Llebaria
Construcció i obres públiques
casa
o part de la casa que hom pot habitar.
Bé econòmic, de consum durador i de primera necessitat, hom en pot definir la qualitat equipament, tipus de construcció, la forma individual, collectiu i el règim jurídic de fruïció lloguer, propietat, etc Al s XIX, el procés d’industrialització europeu suscità una gran demanda d’habitatges i els convertí en mercaderia la construcció privada, però, es dirigí només a cobrir la demanda solvent En ple liberalisme econòmic fou demostrat que la llei de Say no equilibrava l’oferta i la demanda Prorroguen l’escassetat d’habitatges la retenció —especulació— del sòl urbà pels propietaris per obtenir…
Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols)
Situació Façana exterior de ponent de l’església, com tot l’edifici, amb l’estructura original molt alterada A Martí El lloc de Colltort és situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle, a la vall del seu nom Prop d’un collet i a ponent del volcà de Fontpobra, sobre un cimal de la serra divisòria de les conques del Fluvià i del Ter, hi ha les ruïnes del castell de Colltort, que és a l’extrem oriental de la serra de Marbolenya Als seus peus hi ha l’església de Sant Iscle Mapa 295M781 Situació 31TDG612633 Hom hi pot anar des de la carretera de Girona a Olot Del punt quilomètric 35,1 després d…
Atenció sanitària en la vellesa
L’atenció sanitària de la gent gran presenta una sèrie de característiques específiques derivades de les particularitats que corresponen en aquest camp a la salut de la gent gran De manera global, en la persona d’edat, la fisiologia de la qual varia en relació a la de l’adult, són més habituals les malalties cròniques, sovint sobreposades, la qual cosa, sumada al progressiu deteriorament orgànic propi de l’edat, fa que la seva diagnosi i tractament harmònic sigui complex Això no significa que, necessàriament, tota la gent gran pateixi d’alteracions greus o invalidants Tanmateix, però, no es…
Baltasar de Muntaner i de Sacosta, paborde de Berga (1683-1686)
El 22 de juliol de l’any 1683, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Baltasar de Muntaner i de Sacosta Segle XVII – Mèxic 1712, paborde de Berga diputat militar Anton de Camporrells i de Gallard, senyor de Biosca, no exercí el càrrec diputat reial Josep Melic i Armant, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc de Montgai, paborde major de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Pere Desbac Descatllar i de Cartellà, senyor d’Orriols, Malla, Rocabruna i Rubió, carlà d’Alòs i de Baldomer oïdor reial Onofre Cortés i Pinyana, doctor en…
Anàlisi d’orina
Patologia humana
La prova que més sovint s’indica en la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari és l’ anàlisi d’orina , que consisteix en la determinació del contingut de l’orina amb tècniques químiques i biològiques Aquest mètode és la prova més senzilla de realitzar, però també una de les que aporta més informació Així, el resultat de l’anàlisi constitueix un indicador de la funció renal, ja que la troballa en l’orina de substàncies que normalment no es filtren als glomèruls o que són del tot reabsorbides als túbuls pot ésser deguda a una anomalia dels processos de filtració…
Gimenells i el Pla de la Font

Vista parcial del nou poble de Gimenells, cap del municipi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…
aeroport

Elements d’un aeroport: 1, torre de control; 2, pistes; 3, terminal de càrrega; 4, mòdul d’embarcament; 5, terminal de passatge; 6 sala de pre-embarcament; 7, recollida d’equipatge; 8, accés i facturació
© Fototeca.cat
Transports
Aeròdrom proveït d’instal·lacions i serveis permanents que assisteixen amb regularitat el trànsit aeri i que permeten l’aparcament, l’entreteniment i la reparació de les aeronaus, així com l’embarcament i el desembarcament de passatge i de càrrega.
La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…
Especulació urbanística i habitatge social
Habitatges socials a Barcelona, 1941-59 A la dècada dels cinquanta va prendre força un dels fenòmens que va tenir repercussions més negatives en la qualitat de vida a les àrees urbanes i les zones costaneres l’especulació del sòl En aquells anys, un seguit d’elements va fer que la possessió de sòl deixés de ser una inversió a llarg termini per a transformar-se en un gran negoci a curt terme A les ciutats —el cas de Barcelona era paradigmàtic—, l’increment de l’activitat econòmica i l’augment de la població van exigir nous terrenys per a installar-se tallers i fàbriques i construir-hi…
Necròpoli del Muladar (Sudanell)
Art romànic
Situació Aspecte parcial de la necròpoli, composta bàsicament per tombes de lloses P Cots Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal allargat a la vora dreta del canal de Seròs, a l’alçada del seu quilòmetre 13, més exactament entre les fites 13, 3 i 13, 4 Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962032 Es pot accedir al jaciment des del poble de Sudanell, que és a 1 km, per la carretera de Sudanell a Torres de Segre Necròpoli Aquesta necròpoli fou excavada amb caràcter d’urgència entre la primera setmana de gener i el 21 de febrer de 1989 La intervenció fou motivada pel descobriment fet per un grup…
Nucli de Sant Martí d’Empúries
Plànol del petit conjunt de l’antiga paleàpoli i de les zones d’enterrament de la gran necròpoli de l’antiguitat tardana de la neàpoli, separades pel port Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries / JM Nolla i J Sagrera Sant Martí d’Empúries, el primer assentament fundacional de la colònia grega d’Empòrion la paleàpoli, constitueix dins de la topografia emporitana l’únic dels diferents nuclis urbans d’Empúries que presenta una continuïtat d’habitació des de l’època del bronze final fins a l’actualitat, com han demostrat les recents excavacions efectuades en el seu subsòl Un cop abandonades al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina