Resultats de la cerca
Es mostren 559 resultats
Ratpenat de Natterer
El ratpenat de Natterer Myotis nattereri és una espècie d’àmplia àrea de distribució, a la qual darrerament s’han afegit nombroses citacions noves referents a Catalunya Jordi Muntaner És un quiròpter de dimensions mitjanes, fàcilment recognoscible perquè té la franja externa de l’uropatagi recoberta de pèls rígids i corbats Té les orelles i el tragus relativament més llargs que qualsevol altre Myotis les primeres excedeixen de 2 a 4 mm el musell i el segon, la meitat de l’orella El peu també és, en comparació, llarg i estret La dentició és la mateixa que la del ratpenat de musell llarg M…
Rat-penat d’aigua
Àrea de distribució del rat-penat d’aigua Myotis daubentoni , punts vermells, el ratpenat de peus grans M capaccinii , punts blaus i el rat-penat de bigotis M mystacina , punts negres als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest rat-penat té unes dimensions més aviat petites, similars a les que presenta el rat-penat de peus grans M capaccinii i M nathalinae El gran desenvolupament del peu, que depassa sobradament la meitat de la tíbia, i la inserció de la membrana alar en el turmell o en la base dels dits del peu són els dos trets principals que el caracteritzen L…
Amniocentesi
L’ amniocentesi és una prova diagnostica que consisteix a obtenir una mostra del líquid amniòtic per a analitzar-ne el contingut L’anàlisi del líquid amniòtic proporciona una informació valuosa sobre el desenvolupament del fetus, ja que conté cèllules i substàncies procedents del seu organisme Aquesta prova pot realitzar-se en distintes fases de l’embaràs, amb diferents objectius Durant els primers mesos de gestació, l’amniocentesi s’utilitza generalment amb el propòsit d’establir si el fetus presenta alguna anomalia cromosòmica o genètica Aquestes anomalies poden diagnosticar-se mitjançant l…
tintorell
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les timeleàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles estretament espatulades, de flors rosades, molt oloroses, i de fruits drupacis vermells.
Viu a les fagedes i altres boscs frescals, fins als Pirineus i al Montseny
ginjoler
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les ramnàcies, de fulles alternes o dístiques, de flors pentàmeres groguenques i petites en glomèruls axil·lars i de fruits drupacis vermells.
Es troba, conreat o subespontani, en tots els països mediterranis
Estanys nous, sistemes antics
El terreny s’esfondrà estrepitosament, i allà on abans hi havia hagut un camp de pomeres quedà un sot d’uns 40 m de diàmetre i 7 m de fondària, que s’omplí d’aigua amb rapidesa Era la nit de l’11 al 12 de novembre de 1978, i la persona que, solitàriament, vivia en un mas immediat a l’estanyol tan sobtadament aparegut, abandonà la casa i els camps per sempre més Es comprèn ningú no vol córrer el risc de negar-se en terra ferma
Perquè el cas és que el fet, a la regió de Banyoles, a Catalunya, no era del tot excepcional Aquest petit llac, des d’aleshores conegut amb el nom d’Estanyol Nou, es…
moixera de guilla

Moixera de guilla
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles imparipinnades, de flors blanques, aplegades en inflorescències corimboses, i de fruits pomacis vermells.
Es fa en boscs, als Pirineus i al Montseny, entre 1400 a 2600 m d’altitud El fruit en estat fresc és amarg però molt sovint se’n fa melmelades molt apreciades Detall d’una moixera de guilla © Xevi Varela
arítjol

Arítjol
© Xevi Varela
Botànica
Liana de la família de les liliàcies, espinosa, dioica, proveïda de circells, de fulles cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres.
Fruits d’arítjol © Xevi Varela Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes
vertebrats
Zoologia
Embrancament de cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l’extrem anterior.
Són carateritzats pel fet d’ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d’epiteli estratificat procedent de l’ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma pel fet de presentar l’endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d’apèndixs articulars pel fet de tenir els músculs fixats a l’esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules digestives grosses…
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina