Àrea de distribució del rat-penat d’aigua (Myotis daubentoni, punts vermells), el ratpenat de peus grans (M. capaccinii, punts blaus) i el rat-penat de bigotis (M. mystacina, punts negres) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Aquest rat-penat té unes dimensions més aviat petites, similars a les que presenta el rat-penat de peus grans (M. capaccinii) i M. nathalinae. El gran desenvolupament del peu, que depassa sobradament la meitat de la tíbia, i la inserció de la membrana alar en el turmell o en la base dels dits del peu són els dos trets principals que el caracteritzen. L’orella és curta i quan es plega cap endavant excedeix com a màxim 2 mm l’extrem del musell. La cua és relativament més curta que al rat-penat de bigotis (M. mystacinus), però l’última vèrtebra no és inclosa en l’uropatagi. L’extrem del cinquè dit depassa en 2 mm el patagi, tret que també s’observa en el rat-penat de peus grans. La dentició és la mateixa que la del rat-penat de musell llarg (M. myotis).
Les dades biomètriques són: avantbraç de 33 a 41 mm, cua de 30 a 44 m, peu de 7,5 a 11 mm, cap i cos de 41 a 55 mm, envergadura aproximada de 230 mm, longitud condilobasal de 12,8 a 14,2 mm, amplada del crani de 7, 3 a 7,6 mm, fila dentària superior (C-M3) de 5,1 a 5,5 mm, i pes aproximat de 6,5 a 10 g.
La seva activitat nocturna és llarga ja que acostuma a sortir poc després de la posta de sol. En el decurs de l’hivern, se’l pot trobar a cavitats subterrànies, isoladament o en petits grups. A l’estiu, habita llocs propers a zones d’aigües estancades o poc renovades, ja sigui en forats d’arbres, en construccions o sota els ponts, on és típic que formi colònies de cria ("wochenstuben"). S’alimenta d’insectes que captura efectuant vols rasants per sobre de l’aigua. També s’ha observat que pot ingerir, ocasionalment, peixos petits i artròpodes aquàtics, com, per exemple, cladòcers i ostràcodes. L’acoblament normalment s’efectua a la tardor, encara que també es pot produir al mes de febrer. Les cries neixen del juny al juliol.
Se l’agrupa dins de les espècies centreeuropees que tenen un òptim en climes temperats-humits, però que poden arribar fins als axèricsfreds; malgrat que, als Països Catalans, se l’ha trobat al delta de l’Ebre i al País Valencià. La seva distribució mundial arriba, per l’E, al Japó.