Resultats de la cerca
Es mostren 3272 resultats
Francesc Campderà i Camin
Historiografia catalana
Precursor dels estudis demogràfics i metge (vg. demografia històrica).
Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona elaborà un mètode per a l’…
Salvador Aldana Fernández
Historiografia catalana
Historiador de l’art valencià.
El 1960 es doctorà en història de l’art a la Universitat de València, amb la primera tesi presentada sota la direcció de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco, Pintores valencianos de flores Des del 1958 fou professor de geografia i història de l’Escola de Magisteri de València, de la qual arribà a ser el director El 1966 s’incorporà al Departament d’Història de l’Art de la UV, primer com a ajudant de classes pràctiques i després com a encarregat provisional d’una plaça d’adjunt que guanyà al març del 1968 En aquell moment ja havia publicat una vintena d’articles importants en…
Benet Ballester i Brosseta
Historiografia catalana
Metge i historiador local.
Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…
Pierre Vilar
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor de l’Institut Français a Barcelona 1934-36 i 1945-57, director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1951 i professor a la Universitat de París des del 1965 Començà estudiant geografia i, en analitzar el cas de Barcelona, s’adonà que no bastaven els factors geogràfics per a explicar-lo, i derivà cap a la història, a la qual afegí l’estudi retrospectiu de l’economia Experimentà la doble influència de Lucien Febvre i dels historiadors socialistes francesos Jaurès i Labrousse, i arribà a formulacions pròpies, d’una història total d’inspiració marxista…
Josep Ventalló i Vintró
Historiografia catalana
Comunicació
Política
Metge, periodista i polític.
Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…
,
música de Chicago
Música
Música desenvolupada a Chicago (Estats Units d’Amèrica).
Creada la dècada del 1830 al voltant d’un establiment militar, Fort Dearborn 1803, rebé el títol de ciutat el 1837 i fou en part destruïda per un incendi el 1871 Entre les primeres organitzacions musicals, constituïdes per aficionats, cal esmentar l’Old Settlers’ Harmonic Society 1835, la Chicago Choral Union 1846, la Mozart Society 1849 i l’Oratorio Society 1868 Els anys cinquanta sorgiren les primeres formacions professionals, com la Philharmonic Society 1850-68 o la Chicago Orchestra, que el 1906 canvià el nom pel de Theodore Thomas Orchestra, en record del seu primer director Finalment,…
Totes les bèsties de càrrega
Literatura catalana
Novel·la de Manuel de Pedrolo, publicada el 1967.
Narra l’aventura d’un home innominat, i per extensió de tot un poble, sotmès a un procés anorreador de la seva identitat, amb la intenció d’as-similar-lo a la de l’ocupant El protagonista ésobligat a assistir a una triple intervenció quirúrgica que fan a la mare al cervell, al cor i al sexe Perquè denuncia que la volen despersonalitzar, i creu que l’han morta, és empresonat Alliberat per un atzar que forma part del judici, torna a casa, on ara viuen altres fills de la mare i d’on, fugint d’un escorcoll policial, pot salvar una adolescent que, com totes les del seu poble, havia de ser…
Frederic E. Clements: una ecologia del canvi
Frederic E Clements ha estat la figura dominant de l’ecologia nord-americana al llarg de més de quaranta anys A partir dels fonaments establerts per Henry Chandler Cowles 1869-1949 i fent del concepte de clímax el nucli de la seva teoria, introduí en ecologia una concepció organicista que identifica la comunitat vegetal amb una mena de superorganisme, i creà l’ecologia de la successió de les comunitats vegetals També fou l’inventor de nombrosos instruments de mesura adaptats a la problemàtica innovadora que abordava els primers fotòmetres estancs per a la presa de mesures sota la superfície…
seguretat de la informació
Electrònica i informàtica
Conjunt de mesures tant preventives com reactives que permeten protegir la confidencialitat, integritat i disponibilitat de la informació davant accessos i usos no autoritzats de les dades, incloent-ne la seva revelació, desbaratament, modificació, anàlisi, reproducció i destrucció.
residu fix
Alimentació
En anàlisi d’aliments, residu que deixen els aliments líquids després d’ésser evaporats a sequedat (primerament al bany maria i després a estufa a 100°C) per tal d’eliminar-ne l’aigua i altres productes volàtils (aromes).
També és anomenat extret sec