Resultats de la cerca

Els paràsits de l’home constitueixen un grup heterogeni d’organismes pertanyents al regne animal, caracteritzats perquè en alguna etapa del seu cicle vital, ja sigui temporalment o de manera definitiva, poden establir-se en l’organisme de l’ésser humà —o han de fer-ho necessàriament—, per tal de desenvolupar-se o reproduir-se Per a algunes espècies de paràsits humans, l’home constitueix un hoste obligat , és a dir, un organisme en el qual s’han d’establir necessàriament, si més no en alguna etapa del seu cicle vital, per a poder desenvolupar-se o reproduir-se Per contra, per a d’altres…

Els edemes , que consisteixen en acumulacions de líquid al teixit subcutani, es poden presentar també com a signe de malaltia de l’aparell urinari, especialment del ronyó Aquests edemes es produeixen a conseqüència d’una retenció exagerada d’aigua a l’organisme, la qual cosa pot ésser causada per diversos mecanismes, que fonamentalment condueixen a una disminució de la filtració glomerular, o a un increment de la resorció tubular Un dels principals mecanismes causants d’edema és l’alteració de la permeabilitat dels capillars glomerulars, que anòmalament permet la filtració de proteïnes als…

Les parets de les venes són molt més dilatables que les de les artèries Així, doncs, les venes poden mantenir-se dilatades i acollir a l’interior una gran quantitat de sang De fet, tant el sistema venós pulmonar com el sistèmic constitueixen la reserva de sang més important de l’organisme En casos de necessitat, com per exemple quan es presenta una hemorràgia intensa, la sang continguda en aquesta reserva s’incorpora a la circulació sanguínia i contribueix a la normalització del volum de sang que corre per les artèries per tal de garantir que una quantitat suficient de sang oxigenada arribi a…

El terme deriva de la veu llatina cuneus ‘tascó’, a causa de la forma de tascó dels seus signes, gravats amb un càlam en les tauletes d’argila tauleta cuneïforme cuites al foc l’ús de la pedra i del metall com a materials d’escriptura fou molt més restringit, sobretot en el cas del segon Els claus o tascons poden tenir diverses mides i posicions, i la direcció de llur punta indica com han d’ésser llegits els signes, generalment d’esquerra a dreta, però també de dalt a baix Considerada al principi com l’escriptura original dels mesopotàmics, no és sinó una esquematització del sistema gràfic…

En el panorama polític va destacar el procés electoral, que es va allargar gairebé durant tot el primer semestre, i que va començar amb polèmica per la nova reglamentació electoral que exigia un mínim del 5% dels vots rebuts per cada candidat presidencial per a poder ser acceptada la continuïtat de la plataforma política que li donava suport Aquesta normativa va implicar automàticament la renúncia de 7 de les 19 candidatures que inicialment pensaven competir per la presidència També hi van haver controvèrsies per la decisió de les autoritats electorals d’eliminar dues candidatures, quan la…

Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Per raons històriques i socials, el país és dividit en dues àrees culturals molt distintes, amb dos repertoris de música tradicional diferenciats la part meridional, els Lowlands, d’influència anglesa, i la septentrional, els Highlands, on són més presents els elements del folklore irlandès Aquesta separació es manifesta en el bilingüisme que divideix el repertori de les cançons tradicionals Al nord es canta en gaèlic i al sud en escocès, una diferència força respectada per totes dues comunitats lingüístiques, ja que molt rarament s’…

Constitueix una de les peces més significatives del teatre modernista català de tendència simbolista L’autor se cenyeix a un registre eminentment decadentista, sense cap connotació costumista, a diferència del que havia fet en altres peces coetànies, com L’alegria que passa 1898 o Cigales i formigues 1901 El jardí en decadència és l’espai simbòlic de l’art en el qual habiten una marquesa cega i moribunda i la seva neta Aurora, hereva solitària d’aquest patrimoni de «plantes nobles emmalaltides pel descuit» En un breu acte únic, aquests dos personatges posen de manifest el caràcter simbòlic…

Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó Osyris alba a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis es fan als Països…

Sobre roca calcària, amb les mateixes preferències per indrets humits i poc illuminats, podem trobar líquens del gènere Petractis estictidàcies El tallus és poc visible, ja que és immers en la roca endolític i els apotecis, primer immersos, s’obren en estrella L’espècie més freqüent a la regió mediterrània és P luetkemuellerii Noteu-hi la maduració progressiva dels apotecis i, principalment, la fase en què el marge es fissura radialment, caràcter al qual alludeix el nom del gènere, que vol dir, precisament, «estrella de la pedra» Jordi Vidal Es tracta d’un grup principalment no liquenificat…

Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…