Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
Sant Feliu de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antiga collegiata de Sant Feliu de Girona, al peu de la catedral i davant el portal de Sobreportes TAVISA Aquesta important església és situada a la part nord del nucli històric fortificat, bé que fora d’ell, davant del gran portal de Sobreportes Es va construir al peu de l’antiga via romana sobre l’àmbit d’un antic cementiri que hom creu que s’aixecava sobre el martyrium erigit en honor del màrtir Feliu Mapa L 39-13334 Situació 31TDG 857488 Es troba a la dreta de l’Onyar, un xic enfilada i accessible per una escalinata de la seva façana principal, que no s’utilitza…
Sant Pere de les Puelles (Barcelona)
Art romànic
Situació Façana de l’antic monestir, modificat totalment al començament d’aquest segle ECSA - Rambol L’església de l’antic monestir de Sant Pere de les Puelles, convertida avui en església parroquial, es troba al centre historic de la ciutat de Barcelona, a la plaça de Sant Pere JAA Història El monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona fou fundat pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda durant la primera meitat del segle X En el moment de la seva fundació el cenobi quedava fora muralles de la ciutat, prop del Merdançà i al peu de la via francisca que menava cap al Vallès La primera…
Les esglésies episcopals de Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel de Terrassa
Art romànic
El bisbat d’Ègara i els seus primers bisbes Vista aèria del conjunt de les esglésies d’Ègara, situades en un petit carenar entre els torrents de Vallparadís i Monner TAVISA-J Todó L’erecció d’una nova seu a Ègara, en una comarca veïna a la de Bàrcino, es justifica pel fet que el bisbe Nundinari havia d’atendre la seu de Barcelona —la gran població que tenia tota aquesta comarca agrícola del Vallès, juntament amb el Barcelonès en uns anys en què el cristianisme havia donat els seus fruits, especialment entre la gent més aviat senzilla i normal, sotmesos els nouvinguts visigots— Hi ha…
Santa Maria de Sant Martí Sarroca
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església a primer terme, aixecada al costat del castell al fons de Sant Martí, sobre un turó que domina la població ECSA - J Todó L’església de Sant Martí Sarroca és situada al costat del castell, a la part alta del poble de Sant Martí Sarroca, a 9 km de Vilafranca de Penedès JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF839822 Història Al mateix lloc on hi ha l’actual església ara parroquial, a la fi del segle X o a l’inici de l’ XI, s’hi construí una església romànica d’estil llombard dedicada a santa Maria, de la qual, durant les obres de restauració del 1906, es…
Economia i societat del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya a l’edat mitjana
Art romànic
L’economia La base principal de l’economia de la regió de l’Ebre ha estat l’aprofitament de les seves aigües, no sempre les del riu també les de la dreta de l’Ebre que baixen de les muntanyes dels Ports i les que es treuen de pous de sènia, especialment a l’esquerra Avui els dos canals existents han canviat i millorat substancialment el sistema de regatge sense anullar-ne la forma més antiga El riu també era molt important com a eix de comunicació i transport Encanonat a la Roca Folletera, entre Benifallet i Miravet, forma petites valls interiors i en conjunt una gran vall tancada que fa de…
El triomf de l’academicisme en la pintura
El darrer quart del segle XVIII i els primers anys del XIX són els dels triomf de la pintura acadèmica L’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona fixarà una normativa semblant a la de la Real Academia de San Fernando Aquest fet portarà a una uniformitat pictòrica present en l’obra de Pere Pau Muntanya, segon director de l’Escola de Barcelona, després de la mort de Pasqual Pere Moles Una major radicalització de caire neoclàssic la trobem en la proposta de Josep Bernat Flaugier, mentre que la llibertat antinorma és palesa en l’obra de Josep Pla el Vigatà Una nova classe social, la burgesia…
La darrera aposta per l’autogovern
El context Escut de la família Feliu de la Penya, sd ANC / GS L’actitud favorable dels catalans a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria s’explicava, fins no fa gaire temps, per la fidelitat incondicional als Àustria deguda al caràcter respectuós que aquests mostraven envers les constitucions i privilegis, en contraposició al caràcter absolut de la dinastia francesa Val a dir que aquesta interpretació s’inspirava en la versió, coetània i interessada, dels Anales de Narcís Feliu de la Penya i Farell, historiador i home de negocis compromès de ple amb el partit austriacista Des de l’estat…
L’art i l’artista
Estudiar la producció artística dels segles XVI i XVII als Països Catalans és una tasca prou complicada per als historiadors de l’art Requereix un esforç considerable perquè es tracta de treballar en una època llargament obviada per la historiografia, tinguda per decadent, i que actualment es troba en ple procés de revisió i també, sobretot, perquè els esdeveniments polítics i socials de cadascun dels Països Catalans van seguir unes trajectòries prou particularitzades i fins divergents Aquests fets van tenir el seu reflex en l’àmbit artístic La clara dicotomia entre els grups socials que…
Estructures familiars i successió
La família és presentada per la historiografia en general com la institució econòmica i social fonamental en els diversos factors estructurants de la societat medieval Aquesta institució, analitzada des de l’angle essencialment material i polític, sense ignorar la formulació jurídica amb la qual es regia la vida de les unitats domèstiques rurals i urbanes i els grups aristocràtics, ens introdueix, d’una banda, en el món de les aliances sobre béns mobles i immobles pactades separadament entre els senyors i els pagesos, els mercaders i els artesans d’una altra, en el de les formes jurídiques i…
Les societats ibèriques: economia i política
Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…