Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…

Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…

Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al barranc de Sant Gili, al S, travessat de llevant a ponent pel Sió El 1974 li fou agregat el municipi de l’Aranyó 26,1…

Antecedents de la prehistòria a la fi del món romà Les primeres empremtes humanes al paleolític inferior Les indústries lítiques més antigues només es troben a la part més baixa del Conflent, a la conca de Rodés N’hi ha pogut haver més amunt, a les conques de Prada i Vinçà, però, atesa la configuració d’aquestes valls, els alluvions del Quaternari antic han estat desmantellats en el decurs dels millennis, i per tant ha desaparegut qualsevol vestigi d’aquestes probables indústries Les de Rodés es van conservar gràcies a les condicions geològiques favorables del lloc Les assídues prospeccions d…

Els embassaments són sistemes que gaudeixen alhora del flux dels rius i d’una fondària suficient perquè s’hi puguin desenvolupar els processos propis dels llacs L’aigua de l’embassament reflecteix les característiques de la seva conca i, després d’haver-lo passat, és indicadora dels processos que s’hi han donat La construcció d’una presa, sempre en un lloc on el riu s’estreny, fa que s’inundin àmplies valls i es creïn veritables llacs, al nostre país, d’un volum molt més important que qualsevol dels llacs naturals, i d’una extensió considerable La taxa de retenció d’aigua és el paràmetre…

Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…

Els esquís són similars als utilitzats a la neu, una mica més amples, corbats per l’extrem davanter per tal de muntar les onades Tenen una mena de peücs de goma on es colloquen els peus L’esquiador és arrossegat per un cap de 21,9 m de llarg que acaba en una empunyadura similar a la d’un trapezi de circ La primera dificultat és a la sortida, quan la llanxa encara no té prou velocitat i l’esquiador ha de mantenir un equilibri precari Naturalment, és un esport íntimament lligat a la motonàutica, i com aquella es pot desenvolupar bàsicament en dos medis el mar i les aigües interiors llacs,…

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…

Abans i després de la guerra civil El 1839 Pau Piferrer, en el volum dedicat a Catalunya, el primer de Recuerdos y bellezas de España , es refereix a “ Bartolomé Bermeio o Bermeo, natural de Córdoba, de quien poseemos en Barcelona una obra arrinconada, desconocida de todos y que si no se procura poner en parage más decoroso y conveniente tal vez seguirá el destino miserable de tantas preciosidades de nuestra infeliz patria ” Piferrer descriu la taula quan encara es trobava a l’antiga residència de l’ardiaca que la va encarregar segles abans, coberta del “ polvo que los años y el descuido han…

El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…