Resultats de la cerca
Es mostren 3834 resultats
Benidorm

Vista de la platja de Benidorm
© Lluís Prats
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, al vessant oriental de les serres subbètiques valencianes a 200 m d’altitud, al fons d’un sinclinal entre el coll del Llamp i la serra Gelada litoral.
Des dels pendissos del puig Campana se succeeixen serres, ondulacions i pla, amb afloraments cretacis i eocènics El bloc de serra Gelada 432 m és un flanc d’anticlinal, mig enfonsat en la mar, que té als extrems la badia d’Altea i la badia de Benidorm La cara que mira a la mar —penyes d’Arabí— és una sèrie contínua de falles que l’ illot de Benidorm situat a 3 milles de la costa, enfront del centre de la badia del mateix nom prolonga al sud-oest La població, que passà més d’un segle d’estancament o de decadència demogràfica, registrà un màxim al final del segle XIX, abans de les grans…
Horaci
Literatura
Poeta llatí.
Fill d’uns esclaus emancipats, nasqué lliure, anà a escola a Roma, i després, a Atenes, acabà la seva formació, com solien fer només els fills de bones famílies Allí féu de tribunus militum amb l’exèrcit de Brutus, però a la batalla de Filippos 42 aC la seva inèpcia per a la guerra restà manifesta i tornà a la casa paterna, on les confiscacions havien fet minvar les propietats antigues Escriví versos, emparat pel sou modest del càrrec oficial de scriba quaestorius Als voltants de l’any 38 aC entrà dins el cercle artístic de Mecenes, per mitjà del seu comú amic Virgili, que els havia…
Les malalties
Educació
Apart dels efectes ja esmentats sobre el son, les malalties també repercuteixen directament en l’activitat escolar És evident que les absències escolars a conseqüència de malalties suposen una pèrdua d’hores i del ritme de la classe, cosa que afectarà, en funció de la reiteració amb què es produeixin, el nivell que cal assolir Si no et trobes bé, encara que assisteixis a classe, estaràs en inferioritat de condicions a l’hora d’assimilar nous coneixements o consolidar els adquirits L’estat de debilitat inherent a moltes malalties comporta una fatiga prematura que va en detriment de la…
Exercici físic i aparell respiratori
Durant l’exercici físic el funcionament de l’aparell respiratori experimenta una sèrie de modificacions destinades, en conjunt, a facilitar l’ingrés d’oxigen des de l’aire ambiental fins a la sang i la sortida de l’àcid carbònic, ja en forma de diòxid de carboni, en un sentit invers Aquestes modificacions, que comencen a tenir lloc al cap d’uns pocs segons d’iniciat qualsevol tipus de treball muscular, només es mantenen si s’activa el mecanisme aeròbic d’obtenció d’energia per part del teixit muscular D’altra banda, aquestes modificacions, que són desencadenades per diversos mecanismes de…
Tabac i malalties broncopulmonars cròniques
Les vies respiratòries i els pulmons són les estructures de l’organisme que reben més directament els efectes del tabaquisme Les repercussions broncopulmonars de l’exposició prolongada al fum del tabac són diverses, tenint en compte els efectes nocius produïts per les nombroses substàncies tòxiques que conté Diverses substàncies contingudes en el fum del tabac irriten la mucosa respiratòria i provoquen, per consegüent, un augment de la producció de secrecions mucoses Alhora, però, algunes d’aquestes substàncies tenen una acció inhibidora del moviment dels cilis, apèndixs de les cèllules de la…
Herència multifactorial
Genètica
Es parla d’ herència multifactorial quan una característica o una malaltia de l’individu és determinada per una combinació de factors genètics i ambientals, és a dir, quan hom hereta conjuntament algun factor genètic —ja sigui un sol gen en cas d’herència mono-gènica, o diversos gens en el cas d’herència poligènica— i a més hi concorre algun factor ambiental, com per exemple un determinat tipus d’alimentació Un exemple d’herència multifactorial per a una característica normal és l’estatura el potencial d’estatura d’una persona és determinat per l’acció conjunta de diversos gens heretats, però…
Els ciprinodontiformes: fartet, samaruc i gambúsia
Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…
Les mediterrànies del món
Un bioma fragmentat i espars Les condicions climàtiques que defineixen el bioma mediterrani es presenten en una superfície molt reduïda de la biosfera, ja que ocupen només l’1,2% de les terres emergides del planeta Aquesta petita extensió es reparteix per tots els continents i forma cinc àrees disjuntes que es troben entre els 30 i 40° de latitud, tant a l’hemisferi nord com al sud Els límits assignats a cadascuna de les àrees del bioma depenen del criteri emprat en la definició del clima mediterrani La conca mediterrània constitueix la més extensa d’aquestes cinc àrees Ocupa les regions…
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat augmenta…
pes mort
Transports
Pes d’un vaixell que és la suma dels pesos màxims de la càrrega que pot transportar, del combustible, de l’aigua potable de reserva, de la tripulació, dels queviures i del passatge i el seu equipatge i que no pot ésser superior al màxim permès pel francbord.