Resultats de la cerca

El lloc de cadascú Les boscanes decídues són ecosistemes complexos en les quals s’han desenvolupat intricades trames de relacions que han configurat miríades de nínxols ecològics diferents, molts dels quals aprofitables per les espècies animals més diverses El resultat són unes comunitats forestals riques i variades, tot un brogit de vida animal que s’expressa en sons, formes, colors i olors a tots els nivells i per tots els racons de les boscanes L’estratificació i la natura del sòl han afegit elements addicionals de variablitat, i l’estacionalitat ha estat determinant en el desenvolupament…

Les formes vegetatives Una de les principals limitacions per a la producció de biomassa a les regions tropicals de sabana és la prolongada sequera estacional una estació seca que s’allarga quatre o cinc mesos o, fins i tot més, amb precipitacions escasses i amb una elevada evapo-transpiració La profunditat del sòl i la topografia, per altra banda, influeixen en la quantitat d’aigua que s’emmagatzema en el perfil i, per tant, en condicionen la disponibilitat per a les comunitats vegetals que s’hi desenvolupen A la regió del “cerrado”, al Brasil, per exemple, els sòls només són profunds als…

La Cort reunida a Cervera el 1359 nomenà els següents diputats eclesiàstics Berenguer de Cruïlles Peratallada 1310 – Barcelona 1362, bisbe de Girona Pere Arnau de Parestortes, prior de Catalunya, de l’orde de l’Hospital Romeu Sescomes, paborde de Tarragona Arnau de Busquets, doctor en decrets i canonge de Barcelona Els diputats nomenats per al Braç Militar foren Bernat de Cabrera, comte d’Osona, cavaller Hug de Cardona, vescomte de Cardona, donzell Ponç d’Altarriba, cavaller, i Ramon de Peguera, donzell Com a administradors del Braç Reial foren nomenats Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Pere…

Situació i presentació La comarca de l’Alt Empordà té una extensió de 1 357,50 km 2 Limita a l’E amb el litoral mediterrani, al N amb el Rosselló i el Vallespir —límit que és frontera entre estats des de l’any 1659—, a l’W amb les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany, i al S en un petit sector amb el Gironès i la resta amb el Baix Empordà Els límits comarcals presenten punts més o menys discutibles, encara que l’enquesta adreçada per la Generalitat als ajuntaments l’any 1987 sobre la comarca on volien pertànyer no féu sorgir polèmiques La dificultat de fixació dels límits és a…

Situació Una vista aèria del conjunt monàstic J Todó-TAVISA L’antiga canònica de Santa Maria és situada a la vila de Lledó, cap d’un municipi emplaçat a l’alta vall del Manol, als contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont La vila, travessada per la riera Àlguema, és d’origen molt antic i ocupa un espai de topografia força irregular L’església de Santa Maria i les restes de la canònica són al sector més baix, vora la riera, a la plaça Major i la placeta del Priorat Mapa 258M781 Situació 31TDG848777 Per anar-hi cal agafar la carretera local que hi porta des de la…

Situació i presentació La comarca de l’Alt Urgell té una superfície de 1447,48 km 2 i està formada per 19 municipis El seu territori representa el 4,5% del de Catalunya i és una de les comarques més extenses del país Situada a la zona nord-occidental de Catalunya, li fan de límit les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès per la banda de llevant, els dos Pallars per ponent, la Noguera per migjorn i Andorra per tramuntana L’Alt Urgell té una forma allargada, pariona del Pallars Sobirà, bé que més desplaçada al S La llargada li és donada pels 46 km del Segre, que rega la vall…

La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els materials…

La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…

La geografia econòmica i l’economia L’agricultura  L’agricultura, base de l’economia, ocupa 2000 amb la resta del sector primari el 64% de la població activa i contribueix en prop d’un 30% al producte interior brut Els conreus ocupen 1994 el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23% la resta és improductiva El percentatge de la terra regada s’acosta al 43% dels conreus més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam l’Índia n’és el segon productor…

Presentació Sobre la introducció del cristianisme a la comarca de l’Alt Urgell no se sap res de cert, malgrat que no faltin llegendes que parlen de la predicació d’un deixeble de sant Jaume i de l’erecció d’un bisbat en temps apostòlics No és fins al començament del segle XI que apareix a la ciutat romano-visigòtica d’Orgia o Orgellia , edificada al lloc actual de Castellciutat, el primer bisbe conegut, Just, que subscriu les actes del II Concili de Toledo, de l’any 527, i les del concili de Lleida i de València, del 546 Desconeixem tanmateix quins eren els límits del territori assignat…