Resultats de la cerca
Es mostren 14952 resultats
peixos

Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és…
Teatre i dansa 2019
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció El 2019 va ser un any d’una certa continuïtat en els espais més representatius de l’escena catalana El projecte de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure va arrancar amb la seva primera temporada completa, després de la polèmica dimissió de Lluís Pasqual l’any anterior La proposta trencadora de Martel havia generat moltes expectatives, ja que proposava una modernització del funcionament i la programació del Teatre Lliure La majoria de teatres van seguir amb les seves propostes artístiques, moltes de les quals es van consolidar En són exemples la Sala Beckett, que va consolidar…
Museística 2019
Museologia
El CosmoCaixa va presentar la nova exposició estable, la Sala Univers © MediaproExhibitions El 2019, a Barcelona, el CosmoCaixa va presentar la nova exposició estable, la Sala Univers, de 3500 m 2 , amb l’objectiu de continuar sent un referent mundial en el camp de la divulgació científica Permet fer un recorregut que s’inicia amb el big-bang a la secció Kósmos, segueix amb la secció Evolució, que mostra des de l’origen de la vida fins als primers passos dels humans, i finalitza amb Fronteres, on s’explica com només la ment humana es pot preguntar per les lleis que regeixen l’univers i…
Vila closa i castell de Sort
Art romànic
Situació Vista aèria de Sort ei sector central de la població, situat entre el castell i l’església parroquial, en formava l’antiga vila closa ECSA - M Catalán La vila de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, presideix l’anomenada ribera de Sort o depressió de la vall de la Noguera Pallaresa La població s’estén a banda i banda del riu, amb el nucli antic emplaçat al vessant dret i coronat per les restes del castell Aquest, situat, doncs, a la part alta de la vila, ocupa un ample perímetre poligonal que s’estén a 700 m d’alçada, al damunt del repeu del tossal de l’extrem nord-oest de…
Rafael d’Amat i de Cortada
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…
, ,
Telecomunicacions 2017
Telecomunicacions
El mercat i la regulació La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència CNMC va aprovar el 21 de febrer un projecte de desregulació dels operadors mòbils virtuals OMV, que va entrar en vigor el 12 d’abril, amb un termini de sis mesos per tal que els OMV s’adaptin a la nova regulació Des del 2006, s’obligava els tres operadors de xarxa llavors existents –Telefónica, Vodafone i Orange–, a donar un accés raonable a les seves infraestructures mòbils, per a propiciar l’entrada en el mercat de nous operadors, com el quart operador amb xarxa pròpia Yoigo i els operadors que no…
Sacramentari gregorià o missal de Sant Ruf
Art romànic
Aquest manuscrit és un dels més interessants, des del punt de vista litúrgic i artístic, que es guarda a l’Arxiu Capitular Té 142 folis de pergamí 26,2 × 17,5 cm escrits en una correcta i clara lletra francesa de mitjan segle XII, disposada en una sola columna de 23 línies 17 × 10 cm, amb rúbriques de tinta vermella Conté les oracions, el cànon i les indicacions de les estacions, que només tenien lloc a Roma i són característiques d’aquest tipus de sacramentaris En algun moment es degué enquadernar amb diversos errors d’ordenació en cosir els llibrets, de manera que tal com indica JB Ferreres…
música barcelonina
Música
Música desenvolupada a Barcelona (Catalunya).
La primera notícia referent al món de la música a la ciutat és de Pacià, bisbe de Barcelona entre el 360 i el 390, que condemnà els excessos de les celebracions de música, danses i mascarades de les calendes de gener Hi ha notícies del segle VII referents a composicions litúrgiques dedicades a sant Cugat i s’ha constatat que el bisbe Quirze escriví un himne a santa Eulàlia Com en tota la província eclesiàstica Tarraconense, a Barcelona s’utilitzava el cant visigòtic, conegut amb el nom de mossàrab a partir del segle VIII En temps de la invasió sarraïna foren destruïts molts còdexs, i malgrat…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…
Santa Pau

La Vila Vella de Santa Pau
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al pla d’Olot.
Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…