Resultats de la cerca
Es mostren 1521 resultats
Sant Pau del Camp (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic monestir, fundat en un sector d’hortes i conreus proper a Montjuïc i englobat des del segle XIV dins el recinte emmurallat de la ciutat ECSA - J Todó L’antic monestir de Sant Pau del Camp es troba situat dins el centre històric de la ciutat de Barcelona, al carrer de Sant Pau, que uneix la Rambla amb la Ronda de Sant Pau Va rebre el nom del Camp per trobar-se originàriament al camp o vasta planura d’hortes i conreus que hi havia en…
Igualada
Vista aèria parcial del centre d’Igualada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca d’Anoia, estès a l’esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà.
Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…
Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació El monestir de Sant Benet del Bages s’erigeix a l’antic indret de l’Angle, lloc situat en una vall regada pel Llobregat i arredossada, vers ponent, pel Montpeità o puig de Sant Valentí, entre les poblacions de Sant Fruitós de Bages i Navarcles, a la banda oriental del terme Long 1°54T0” - 41°44’35” Aspecte que ofereix el conjunt del monestir des de l’angle sud-est J Pagans-TAVISA Una vista de l’exterior de l’església del monestir, amb la capçalera i el campanar des del costat de llevant E Pablo Tot i que hom pot seguir d’altres itineraris, com són anar-hi per Sant Fruitós o Navarcles…
Estudiosos i diccionaris de la llengua
L'estudi de la llengua Totes les llengües del món, les han fetes les persones que les han parlades al llarg del temps Els doctes –escriptors i estudiosos– han recollit els testimonis de la llengua que les dones, els homes i els infants han parlat, els han presentat a través d’un embolcall literari –poesies i narracions de tota mena– i els han codificat i estudiat amb metodologia científica Pel que fa a la llengua catalana es troben múltiples testimonis d’aquesta manera de procedir El narrador del conte “Vetlles d’estiu”, que forma part de la primera edició de Marines i boscatges 1903, de…
Els ecosistemes aquàtics costaners
Consideracions generals Els sistemes aquàtics costaners es formen als marges continentals, on el poc pendent permet l’acumulació dels sediments arrossegats pels rius o per la mar La Mediterrània els afavoreix encara més per la falta de marea A les àrees deltaiques poden adquirir una importància i unes dimensions notables, com al delta de l’Ebre, d’on veiem la llacuna de la Tancada Són sistemes rics en nutrients, amb una productivitat elevada i altament dinàmics per l’intercanvi d’aigua entre la mar i les aigües dolces que hi fan cap Els gradients de salinitat són un factor important, que els…
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…
Els vestits
El vestit, un producte de la cultura El vestit és un aspecte rellevant dels costums dels pobles de totes les latituds i de qualsevol època Potser ens imaginem que només podien anar nus els habitants d’una època molt llunyana, anterior tal vegada fins i tot a la segona glaciació de l’edat de la pedra De fet, però, des d’aquests orígens remots, la vestimenta ha seguit finalitats de naturalesa ben complexa En l’impuls originari cap a l’adopció dels vestits conflueixen motivacions psíquiques de diversa mena, de manera que hi ha finalitats paralleles, com són ara la d’embellir la persona amb…
Els edificis, un refugi estable
Edificis de tota mena L’ésser humà, a diferència de quasi tots els altres mamífers, no té el cos recobert d’un pèl espès que el resguardi del fred, raó per la qual ha estat definit com el “simi nu” Per a protegir-se de la intempèrie, doncs, necessita una “pell artificial”, que és la roba, qüestió de què tractarem a “Els vestits” Però, a més, com molts altres animals que fan un niu o que tenen un cau, l’ésser humà també ha sentit des de sempre la necessitat de tenir un refugi més estable per a viure-hi i descansar-hi És la casa La casa no tan sols serveix per a resistir els rigors del clima,…
El Baix Empordà
Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…