Resultats de la cerca
Es mostren 2079 resultats
La ciència com a diversió
Illustració del llibre Recreaciones científicas o la física y la química sin aparatos de laboratorio , G Tissandier, Madrid, 1887 BC La divulgació dels nous descobriments científics i tècnics en el segle XIX assolia sovint un sentit poètic i de joc Era també l’indici d’uns nous principis tecnològics que començaven a transformar la vida privada, amb l’aparició d’una allau de nous objectes domèstics i joguines Els manuals d’exercicis de màgia, com també els tractats de recreacions científiques, tenien per objecte comú ensenyar a reproduir, amb un mínim d’objectes domèstics, els efectes més…
Dislèxia en la infància
Es denomina dislèxia un trastorn consistent en una notable dificultat per a aprendre de llegir i escriure correctament, a una edat suficient per a accedir en aquestes tècniques, i sense qui hagi cap alteració orgànica —defecte visual o auditiu—, ni cap dèficit intellectual que ho justifiqui Es calcula que entre un 5 i un 10% dels escolars tenen dificultats per a aprendre de llegir i escriure, tot i que en una bona part hi ha problemes visuals o auditius, que poden corregir-se amb l’ús d’ulleres o d’audífons El llenguatge escrit és molt complex, ja que s’expressa per mitjà de signes gràfics…
Fons de còdexs de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (segles IX-XIII)
Art romànic
L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT conserva, datables entre el segle IX i la fi del segle XIII, noranta-nou fragments de còdexs bíblics, litúrgics i musicals Procedents de diferents arxius parroquials de la diòcesi, la major part foren reutilitzats com a cobertes de manuals notarials, posteriorment recuperats, per la qual cosa es redueixen a un bifoli o simplement a un foli doblegat Tanmateix, hom disposa també d’algunes restes que comprenen quadernets gairebé complets o més nombre de folis A partir dels estudis entorn dels aspectes codicològic, paleogràfic, textual i musicològic…
Vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar)
Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…
Els bisbes d’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Just 527-546 Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili segon de Toledo, de l’any 527, i al de Lleida del 546 Era germà d’altres tres bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara Terrassa i Elpidi d’Osca És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics PI, 67, cols 961-994, de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç Fou venerat públicament a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, en què tenia un altar dedicat a la catedral Simplici 589-599 Consta que assistí al concili tercer de…
Castell de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Situació Torre mestra del castell, en molt mal estat de conservació ECSA - J Bolòs Vista de conjunt de la vila de Montanyana, amb l’església parroquial i la torre del castell al capdamunt del turó ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un turó que domina l’antiga vila de Montanyana, amagada dins una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana, a l’entrada de la Terreta Mapa 32-12289 Situació 31TCG082706 S’arriba a Montanyana per un ramal indicat de la carretera N-230, que surt un poc més amunt del Pont de Montanyana, al quilòmetre 90, a la banda esquerra La carretera…
Santa Maria de Cabestany
Art romànic
Situació Interior d’aquest temple parroquial, que ha sofert nombroses modificacions i restauracions fins a temps recents ECSA - A Roura L’església de Santa Maria centra la població de Cabestany, situada a mig camí entre Perpinyà i Sant Nazari Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 48,6” N - Long 2° 56’ 19,8” E Cabestany és 5 km al sud-est de Perpinyà, per la carretera D-22 Història El lloc de Cabestany Cabestagnium és esmentat per primera vegada l’any 927 com a afrontació de la vila de Perpinyà La primera menció de l’església de Santa Maria apareix dins un document del 26 de març de l’any 1089…
Capellades
Vista aèria de Capellades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, en una plataforma, 100 m damunt el riu Anoia, que forma en aquest indret el congost de Capellades.
Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…
trava
Nom donat a diferents lligams, cadenes, barres, etc, que serveixen per a impedir que una cosa pugui moure’s independentment d’una altra o separar-se’n, que impedeixen el moviment d’una part mòbil d’un dispositiu, d’un mecanisme, etc, com el lligam que subjecta entre elles dues potes d’un cavall, la barra posada entre els raigs d’una roda del carro, etc.
Breu història dels transports
Els orígens Des dels temps més remots, els humans han estat uns viatgers incansables durant centenars de milers d’anys la seva principal font d’alimentació, la cacera, els havia obligat a dur una existència nòmada, constantment a l’encalç de les preses i a la recerca de nous territoris més rics en caça L’evolució genètica i el desenvolupament de la cultura material van empènyer cada cop més els humans de la prehistòria a ampliar el control sobre el territori, fins a arribar a ocupar gairebé tot el món És el cas, per exemple, d’algunes comunitats asiàtiques de caçadors del paleolític, que,…