Resultats de la cerca

Situada a l’esquerra de l’Eufrates, prop de la confluència amb el Balīkh Antiga Nikēforion, florí sota Abū Ǧa'far al-Mansūr, el qual hi construí la residència d’ar-Rāfiga Capital de Hārūn al-Rašid 786, entre els altres palaus hi bastí el Qaṣr al-Salāma Durant la guerra civil de Síria, a principis del 2014 Al-Raqqa fou ocupada per l’autoanomenat Estat Islàmic, que convertí en capital del que anomenà “el califat” i on aplicà una versió extremament repressiva de la llei islàmica El novembre del 2016 una coalició militar de l’oposició àrab i kurda començà una ofensiva sobre la ciutat, de la qual…

Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca…

La seva filmografia és molt abundosa, sobretot des del 1964, que fundà una productora pròpia Dels seus films cal recordar Chi wa kawaiteru ‘La sang seca’, 1960,  Rokudenashi ‘Bo per a no res’, 1960  Amai yoru no hate ‘La fi de la dolça nit’, 1961,  Arashi o yobu juhachi-nin ‘Divuit vàndals’, 1963  Mizu de Kakareta monogatari ‘Història escrita sobre l’aigua’, 1965,  Honô to onna ‘La flama i la dona’, 1967, Jôen ‘L'afer’, 1967,  Saraba natsu no hikari ‘Adeu, lluna de l’estiu’, 1968, Eros + gyakusatsu ‘Eros + matança’, 1969, Kaingerei ‘Cop d’estat’, 1973, Ningen no yakusoku ‘La promesa’, 1986,…

Alumne de GA Fioroni i de GB Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini 1775 n’ocupa el càrrec de director Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta 1770 o San Giovanni in Conca 1775, i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama sobretot els motets per a veu sola Compongué…

Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del…

En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib tugíbida, fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà 1039 i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia, 1076, per la…

De pare turc i mare polonesa, estudià humanitats a Istanbul i posteriorment cant amb GA Lombardi Des del seu debut a Nàpols el 1953 en el paper de Santuzza a Cavalleria Rusticana de Mascagni, es revelà com una remarcable intèrpret del belcantismo romàntic, especialment Donizetti i Bellini, dels quals contribuí al redescobriment de nombroses òperes Al Teatre San Carlo d’aquesta ciutat representà el paper titular de Madama Butterfly el 1954, un any després de  Tosca a Munic i el 1956 Francesca da Rimini Zandonai a San Francisco A la Scala de Milà interpretà el paper principal del…

Vida Monjo franciscà, gràcies als seus excepcionals dots musicals fou enviat pel prior de l’orde a estudiar amb GA Bissone, mestre de capella de la catedral de Vercelli El 1721 es traslladà a Pàdua per continuar els estudis musicals amb FA Calegari Fou escollit tercer organista de la basílica de Sant Antoni, en substitució de GL Albori El 1730 succeí a GA Rinaldi com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins la seva mort Vallotti tenia sota la seva direcció un cor de setze cantants i setze instrumentistes de corda, entre els darrers dels quals hi havia G Tartini i A…

Molt marcat per la personalitat del líder, que li imprimí una forta teatralitat i un nivell musical molt alt, el seu primer disc, publicat el 1972 amb el mateix nom del grup, ja palesava un estil eclèctic, a cavall entre el rock dels setanta i el hard-rock Amb A Night at the Opera 1975 es consolidaren com un dels grups més populars del Regne Unit, popularitat que difongueren fora del seu país en nombroses gires, en els concerts de les quals la posada en escena tenia un paper essencial perquè eren grans espectacles on els efectes visuals tenien molta importància Es convertí, al final dels…

Estudià a Bolonya amb GA Perti i GB Martini, i en 1752-53 entrà en la companyia teatral dels germans Pietro i Angelo Mingotti com a compositor i director, i viatjà a les principals ciutats d’Europa Des del 1755 visqué a Estocolm, on Frederic el Gran l’anomenà director de l’òpera italiana i de la música de la cort, càrrec que mantingué fins el 1771 Durant els anys següents decidí compondre òperes segons el model de la tragédie-lyrique establert per CW Gluck, en francès i també en suec, raó per la qual és considerat un dels fundadors del teatre musical a Suècia El 1773 s’inaugurà l’Òpera…